Xavi Teis: “Volem recuperar la confiança en el món financer”

L’Economia Social i Solidària (ESS) és un seguit d’iniciatives que volen posar les persones al centre de les seves actuacions i prioritzar la col·lectivitat i el benestar per sobre de l’afany de lucre econòmic. Amb les seves accions, busquen transformar la societat i fer del món un lloc més habitable. A partir d’aquesta definició, parlar de diners pot semblar arriscat, però des de Coop57 tenen clar que també hi ha una altra manera de fer les coses en l’àmbit econòmic.

Creada l’any 1995, la cooperativa de serveis financers ètics i solidaris porta tres dècades dedicant-se a finançar entitats de l’ESS. No és una cooperativa de crèdit ni una forma jurídica bancària regulada, sinó que es dedica a la intermediació financera, basant-se en la confiança, l’arrelament al territori i la transparència.

Conversem amb Xavi Teis, soci de treball de Coop57.

Què vol dir que us dediqueu a la intermediació financera?

El que fem bàsicament és captar estalvi per poder-lo canalitzar cap a entitats de l’ESS, entitats que amb la seva activitat entenem que generen impactes positius i un valor afegit pel conjunt de la societat perquè ajuden a caminar cap a un procés de transformació social i econòmica. Nosaltres entenem que el model social i econòmic actual no és el més desitjable ni el que respon als interessos de la majoria, i ens agradaria poder canviar aquest model a través del suport financer a les entitats que treballen en l’ESS.

En què us diferencieu d’altres serveis financers?

Més enllà de la forma jurídica, que això ja fa que actuem d’una manera diferent, nosaltres no oferim serveis bancaris, sinó serveis financers a entitats i un servei d’estalvi a les persones. A més, tot això ho fem des d’una entitat participativa i assembleària en què són els socis els que decideixen els criteris i les línies d’actuació de la cooperativa. Per exemple, la remuneració que es dona a l’estalvi o els interessos dels préstecs es decideixen en assemblea cada any. Hi ha una proposta del consell rector que es presenta a l’assemblea, on es genera un debat i s’aprova o es rebutja aquesta proposta. D’alguna manera, estaràs votant a quant se’t remunera l’estalvi o quant et costaran els interessos el proper any. No es decideix en assemblea el dia a dia, perquè seria impossible, però sí cap a on s’orienta la cooperativa i amb quins criteris.

A l’assemblea estàs votant a quant se’t remunera l’estalvi o quant et costaran els interessos el proper any.

Deixant l’assemblea a banda, en què més us diferencieu?

Volem recuperar la confiança en el món financer, que entenem que s’ha basat cada cop més en la desconfiança. Per a nosaltres, el treballar en xarxa, el poder treballar des del suport mutu, des del respecte i des de la construcció col·lectiva és molt important. Quan una entitat sòcia vol un préstec, podríem dir que la taula no és quadrada amb l’entitat a una banda de la taula i nosaltres a l’altra, sinó que la taula és rodona i ho discutim i ho construïm col·lectivament entre Coop57 i l’entitat.

Una altra diferència és que, tot i que el cost financer d’un préstec sigui igual per a totes les sòcies per respectar un principi d’igualtat, les condicions de retorn no seran iguals per a totes, perquè un préstec, per exemple, de 50.000 euros, una entitat potser el pot tornar en quatre anys i una altra entitat el necessita tornar en set anys. Sempre ens intentem adaptar a aquestes condicions.

Qui en forma part, de la cooperativa?

Essencialment hi ha dos tipus de sòcies: les sòcies col·laboradores i les sòcies de serveis. Les col·laboradores són sobretot persones individuals que estalvien a Coop57: fan aportacions al capital social de la cooperativa, i el fet d’aportar aquest estalvi és el que els hi dona la condició de socis i els drets polítics i de participació de la cooperativa, però no poden ser receptores de finançament.

Qui pot ser receptora de finançament és l’altre tipus de sòcies: les de serveis. Només ho poden ser formes jurídiques (és a dir, entitats de l’ESS). Per ser sòcia de serveis duem a terme un procés d’avaluació social, en què constatem si l’entitat que es vol unir a la cooperativa està generant un impacte positiu en la societat, assegurant-nos que canalitzarem els recursos recollits en forma de finançament cap a projectes que serviran per desenvolupar una acció transformadora a nivell social i econòmic. A més, ho tenim limitat a entitats que tinguin formes jurídiques pròpies de l’economia social i solidària, és a dir, totes les branques de les cooperatives, associacions, fundacions, empreses d’inserció, societats laborals… però entitats d’estructura mercantil com S.L. o S.A. no poden ser sòcies de serveis de la cooperativa.

Per tant, teniu uns principis ètics molt clars. Quins són?

Nosaltres ens emmarquem dins les finances ètiques, amb els principis cooperatius i els principis de l’economia social i solidària, alhora que intentem anar incorporant la perspectiva feminista. Per a nosaltres són molt importants temes com l’arrelament al territori, la confiança, la cooperació, la transparència…

A un territori s’hi fa una secció de Coop57 si és el propi territori qui pot desenvolupar i sostenir la cooperativa a la zona

I parlant de territori, he vist que oferiu serveis a Catalunya i a altres punts de l’Estat. En el cas del País Valencià i de les Illes no hi ha secció territorial però hi ha un grup promotor. A què es deu això?

Això respon al model organitzatiu que tenim definit. La lògica és que a Coop57 ens organitzem per seccions territorials, que vol dir que hi ha diferents Coops57 en diferents territoris, tot i que tots som la mateixa entitat. No són entitats jurídiques separades, sinó que compartim criteris, principis, processos… però la lògica és que a un territori s’hi fa Coop57 si és el propi territori qui pot desenvolupar i sostenir la cooperativa a la seva zona, perquè ens basem molt en principis de proximitat, d’arrelament territorial, de llaços de confiança… i això ho fas quan coneixes de prop el territori. Si estem a uns llocs en concret i no a uns altres és perquè en aquests territoris hi ha hagut gent que ha dit; “nosaltres volem tenir una eina com Coop57” i han pogut acumular la força suficient perquè això se sostengui en el temps amb les seves estructures pròpies.

Per fer tot aquest camí, es creen grups promotors, un primer nucli que va constituint Coop57 al seu territori buscant més entitats i més persones sòcies i generant aquestes estructures de participació. I aquest és l’estadi en què està el País Valencià i Mallorca. En el primer cas, durant els darrers anys hi ha hagut diversos intents que no han reeixit, però fa pocs mesos ha tornat a sorgir la idea de donar-li un nou impuls, que de moment està aturat per la DANA. A Mallorca, en canvi, la constitució del grup promotor és més recent -al 2020-, però són molt conscients de les forces que tenen i van fent passos endavant poc a poc.

Amb quantes entitats treballeu actualment? Són d’algun àmbit concret?

Arreu de l’Estat treballem amb unes 1.260 entitats, 800 només a Catalunya. I són d’àmbits i activitats molt diferents. La majoria són del sector social: entitats sense ànim de lucre, associacions i fundacions o algunes iniciatives d’acció social. Però també tenim entitats de l’àmbit de l’habitatge cooperatiu, de l’urbanisme o l’arquitectura, entitats que formen part de l’àmbit de l’alimentació, l’agricultura o el comerç just, de la cultura i les arts, de l’educació i la formació… No focalitzem la nostra activitat en un sector concret perquè entenem que si volem transformar l’economia hem de transformar tots els sectors de l’economia, encara que hi ha alguns sectors que entenem que per la seva activitat nociva queden exclosos dels nostres àmbits d’actuació.