10 frases per entendre qui va ser Pere Casaldàliga

Pere Casaldàliga ha mort als 92 anys a l’hospital Santa Casa de Batatais, a l’estat de São Paulo, on va ser traslladat el dia 4 d’agost amb greus problemes respiratoris. Durant els últims anys, la salut del bisbe català havia empitjorat a causa de l’edat avançada i el Parkinson que patia des de feia anys. 

“Ha donat negatiu en les proves de COVID19, però el seu estat de salut és molt greu”, anunciaren des de la pàgina web de l’associació catalana Araguaia amb el bisbe Casaldàliga i l’associació brasilera ANSA.

Per acomiadar-lo, des de Xarxanet hem fet un recull de les 10 frases que millor defineixen la vida d’aquest religiós claretià, escriptor i poeta, que va estar centrada en la tasca a favor dels camperols, peons i pobles indígenes del Brasil:

"Només aquell qui s'aventura es pot equivocar"

Pere Casaldàliga va néixer en una família de pagesos de Balsareny, Bages, el 1928. Als 9 anys, va sentir la vocació sacerdotal i va començar a estudiar al seminari dels claretians de Vic. Després d’exercir com sacerdot a l’Espanya franquista, l'any 1968 va decidir seguir la seva vocació missionera i va viatjar al Brasil per fundar una missió claretiana a la regió de l'Araguaia, a l'estat del Mato Grosso. Mai més va tornar a Catalunya.

“Una església de l'Amazònia en conflicte amb el latifundi i la marginació social”

Es tracta del títol de la carta pastoral que va publicar el mateix dia que va ser nomenat bisbe de São Felix do Araguaia. Text en el qual denuncia per primera vegada els casos d'explotació i maltractament dels petits camperols per part dels grans terratinents de la regió. Causa a la qual va dedicar la resta de la seva vida.

"La tasca primordial i comuna d'humanitzar la humanitat es fa practicant la proximitat"

Casaldàliga va ser bisbe d’aquesta prelatura de l’Amazònia durant quaranta anys. Va ser un dels principals seguidors de la Teologia de l'alliberament i va defensar els drets dels menys afavorits, a qui els hi va construir una església popular, oberta, compresa i coherent.

"Jo sóc jo i les meves causes, i les meves causes valen més que la meva vida"

Que Casaldàliga defensés els més pobres no va ser ben vist pels terratinents i les empreses que dominaven l’agroindústria de la regió i va rebre nombroses amenaces de mort. També va patir diversos intents d'assassinat.

"Que la terra no és teva, Sr. Ningú! La terra és de tots, perquè la terra és de Déu”

La seva tasca va anar més enllà de l’Araguaia, Casaldàliga va ser l’impulsor de pastorals i moviments socials a tota Llatinoamèrica, com ara la Comissão Pastoral de la Terra, el Conselho Indigenista Missionário, o el Movimento dos Trabalhadores Rurais Sem Terra. I, avui en dia, són referència mundial en la lluita per la terra i pels drets dels seus treballadors.

"El que dono és el que em fa, no el que tinc. Quan més dono, més tinc perquè sóc més. Quan més tinc i dono menys, tinc menys perquè sóc menys"

El missatge que Casaldàliga ha transmès al llarg de la seva vida ha quedat plasmat en diverses publicacions que han animat a moltes associacions a seguir amb la causa i actuar construint horts o millorant els sistemes de salut de les persones més vulnerables.

"La causa indígena m'ha fet més català. Les tribus prohibides m'han ajudat a retrobar la meva sempre maltractada tribu"

Tot i no haver tornat a la seva terra de naixement, Casaldàliga mai va oblidar el seu origen. Dins de la seva extensa producció literària fa diverses referències al fet de ser català. Com en la frase mencionada en aquest apartat, amb la qual va comparar-se amb l’indi i el seu problema de llengua i identitat: “M’ha ajudat a no caure en l’imperialisme cultural”.

"No n'hi ha prou amb ser creient, també s'ha de ser creïble"

La seva nova manera de fer comunitat i d’entendre la fe el van dur a tenir problemes amb el Vaticà, durant l'època del papa Joan Pau II. L’any 1988 va ser cridat per explicar la seva conducta, la seva orientació pastoral i la seva posició.

“A la llum de la mort, la vida adquireix un pes específic, més definitiu"

Després de 35 anys com a bisbe de São Felix do Araguaia, Casaldàliga va renunciar al seu càrrec, però va decidir romandre a la diòcesi i va demanar la participació de la comunitat en l'elecció del seu successor. Un cop elegit, va continuar treballant amb els indígenes i camperols tot el temps que el Parkinson li va permetre.

"Al final del camí em diran: 'Has viscut? Has estimat?' I jo, sense dir res, obriré el cor ple de noms"

Pere Casaldàliga seguirà viu en tots els textos que componen la seva obra literària en català, castellà i portuguès, en la qual destaquen els títols: ‘Yo creo en la justicia y en la esperanza’ (1975), ‘Pere Llibertat’ (1978), ‘Aïrada esperança’ (1978), ‘Cartas a mis amigos’ (1992), ‘Sonetos neobíblicos, precisamente’ (1996), ‘Evangelio y Revolución i Amerindia, Morte e Vida’. I també serà recordat per sempre gràcies a la seva tasca ajudant als més desfavorits.