Albert Martí: "Treballem perquè la memòria de les generacions més antigues del poble no quedi en l'oblit"

Fa més de quatre dècades que el Grup d’Amics de Montellà (GAM) vetlla per preservar l’essència d’aquest poble de la Baixa Cerdanya, entre el patrimoni natural i la memòria col·lectiva. En parlem amb el seu president i fundador, l’Albert Martí, qui rememora els inicis de l’entitat, les lluites per evitar agressions al territori i la tasca incansable per mantenir viu el llegat cultural d’un poble petit, però molt actiu.

El GAM va començar a actuar fins i tot abans de constituir-se en associació.

Ens vam fundar el 1983, per tant, ja tenim més de quaranta anys de trajectòria a l’esquena. Abans de constituir-nos formalment, però, ja havíem tirat endavant algunes accions al poble. Per exemple, vam promoure un projecte de rehabilitació de l’església romànica del cementiri de Sant Genís, del segle XII, que estava bastant malmesa i amenaçava d’enfonsar-se. Un grup de persones ens vam moure per impulsar una reforma i vam oferir als veïns la possibilitat de contribuir a l’arranjament. I també vam  aconseguir que la Generalitat s’impliqués i ens donés un cop de mà. 

També vau tirar endavant una acció solidària.

Va ser el 1982, un any abans de fundar l’associació, amb motiu dels aiguats que van fer estralls a la conca del Segre. Vam recollir donatius per destinar-los als afectats per la riuada a Martinet. Si no ho recordo malament, vam aconseguir reunir unes 10.000 pessetes de l’època, que no està gens malament.

El GAM va néixer poc abans de l’obertura del Túnel del Cadí, que anticipava canvis econòmics i demogràfics importants a la Cerdanya.

Jo sempre he sigut un enamorat de la Cerdanya. Ara tinc 71 anys, però amb tres mesos ja vaig pujar en braços de la meva mare a Montellà. Intuïa que l’obertura del Túnel del Cadí provocaria canvis importants, que corríem el risc de perdre l’essència del poble, aquella olor de fems i de l’herba tallada, de les vaques… Jo tenia clar que allò era el principi del final, com així ha sigut en bona part.

I et vas decidir a impulsar l’associació.

Vaig convocar persones que estiuegem a Montellà a una reunió en un restaurant de la Plaça Tetuan de Barcelona, el Niu Guerrer. Allà hi havia l’Eloi Robusté, que era l’amo del poble de la Mussara i estava molt preocupat pel futur de poble i el seu patrimoni. Em va ajudar molt. Hi van assistir una cinquantena de persones i va ser un èxit. La meva intenció, com vaig dir en el parlament que vaig fer a la trobada, era fer un grup de defensa, fer-nos forts i plantar cara, no parlar de flors i violes. 

Una trentena de voluntaris recullen 150 quilos de deixalles a Montellà i el seu entorn https://t.co/LRrNp3zVA8 @amicsmontella pic.twitter.com/7ZA80dLjM3

— Pirineus Digital (@PirineusDigital) August 10, 2024

Amb quin propòsit?

L’objectiu, bàsicament, era preservar el patrimoni cultural, natural i tradicional de Montellà. Amb tot, ben aviat em vaig adonar que això era molt idealista i calia enfocar-ho també en altres coses com la promoció del tema folklòric, l’edició de llibres i el manteniment de certs costums en cerimònies com els casaments, batejos, enterraments... No és que fos un lefebvrista, soc una persona progressista, però sempre he pensat que és important preservar i valorar les coses que es feien abans. I, és clar, poder transmetre-les a les noves generacions perquè puguin continuar fent aquesta tasca. Aquesta és la missió.

De quines accions del GAM estàs més orgullós?

Potser de la que més és d’haver pogut frenar la construcció de la pedrera de la Coma de Víllec. Era un projecte molt ben apadrinat per determinats explotadors que tenien molt d’interès i molta força, en el context de la febre constructora que es preveia arran d’aquest projecte. Vam fer accions directes i campanyes, que fins i tot van arribar a la Unió Europea. No ho fèiem directament, sinó a través de l’entitat Ceretània. 

No tothom va compartir aquesta acció.

Alguna gent se’m va tirar a sobre. Em deien que jo no era d’allà i que volia frenar la creació d’economia i de llocs de treball per a la zona. Això no era veritat, perquè l’única feina que s’oferia era per conduir un camió i al poble ningú tenia possibilitat de treballar a la pedrera. O sigui, que no anava a revertir en el poble. 

Però sí que hagués generat conseqüències poc desitjables.

És clar, l’impacte ambiental i paisatgístic hauria estat nefast a tota la vall de Bastanist, on hi ha la Coma de Víllec. En un futur, després de tota l’excavació, es preveia fer-hi un càmping. Pensava que si jo havia tingut la sort de gaudir d’un paisatge i unes vistes tan fantàstiques com aquelles, volia que la gent que vingués darrere meu també pogués gaudir-ne. Em vaig moure pensant en aquells que vindrien després. Finalment, el conseller de Medi Ambient de la Generalitat del moment, l’Albert Vilalta, va enterrar el projecte. 

En aquella època, les lluites i mobilitzacions per defensar el patrimoni no eren tan habituals com ho són avui.

No, però sí que penso que avui també es fa molt de cara a la galeria, perquè està de moda. Ara bé, quaranta anys enrera era més aviat el contrari i estava mal vist, sobretot per sectors que tenien interessos en projectes com aquells. Jo tenia clar que no podíem permetre que destrossessin un paratge tan fantàstic. Per sort, podem dir que continua sent-ho. 

"Costa trobar relleu generacional, és un problema per a totes les entitats"

Quines altres accions heu tirat endavant des del GAM?

A més de la rehabilitació de la teulada i les parets exteriors i interiors de l’església del cementiri de Sant Genís, també hi vam posar les lluernes i uns vitralls. A banda, a l’església de Sant Serni, que és l’església parroquial, també hi hem promogut algunes intervencions, com renovar-ne el rellotge un parell de vegades o posar-hi campanes. Vam fer una festa per celebrar-ho i va venir el bisbe d’Urgell, en Joan Martí Alanis. Volíem que la gent s’adonés que el GAM era una entitat que vetllava pels interessos del poble. 

Ho heu aconseguit?

Jo penso que sí. Cal tenir en compte que Montellà és un poble petit, on durant l’any viuen entre noranta i cent persones. I al GAM tenim actualment noranta-vuit socis, entre gent del poble i estiuejants. Per ser un poble tan petit, creiem que està molt bé. A més, quan es demana el seu suport, la gent respon. Per exemple, quan venem loteria per obtenir recursos per a l’associació. Sempre hi ha sectors que no volen participar, però això passa a tot arreu. Jo sempre he dit que prefereixo un GAM sense diners, però amb identitat, que realment defensi els interessos del conjunt del poble. 

Una altra de les iniciatives del GAM és la revista Fil Directe.

Vam pensar la revista com una manera que la gent es vinculés al poble i facilitar-ne la integració. Ens vam marcar una periodicitat semestral i ara publicarem el número 57, o sigui que hem fet molta feina. La revista té diferents apartats, com el que dediquem a buscar i entrevistar persones emblemàtiques del poble. Un dels objectius és que serveixi com a fil transmissor entre el passat, present i futur del poble. 

Us està costant trobar relleu generacional al GAM?

Sí, però entenem que és un problema generalitzat a les entitats. També passa a la colla sardanista, a la coral o a Càritas, per posar alguns exemples. Tots tenim aquest problema. Té molt a veure el fet que estem en un altre paradigma de societat, abans hi havia un tarannà i ara és un altre.  

Més enllà d’això, quines dificultats teniu com a entitat?

El finançament n’és una, sense dubte. Nosaltres ens financem amb la quota dels socis i amb la venda de loteria, principalment. Tenim un pressupost força reduït, però encara podem anar fent coses. Hem organitzat la Diada del GAM, el segon dissabte d’agost, amb activitats culturals com conferències, presentacions de llibres o exposicions de l’ampli patrimoni fotogràfic que hem recopilat gràcies a l’ajuda de la gent del poble. I ara tenim al cap un projecte per posar codis QR a les cases i espais més emblemàtics del poble i així la gent pugui conèixer la seva història. Treballem perquè la memòria de les generacions més antigues del poble no quedi en l'oblit.

Què espereu per al futur de l’entitat?

A mi m’agradaria que el GAM tingués un reconeixement més ampli, no només en el sentit institucional, sinó també econòmic. Això ens permetria fer accions de més volum i envergadura. Amb més pressupost ja podríem fer accions com arreglar camins, que en alguna ocasió ja ho hem fet, encara que sigui una tasca que han de fer les administracions. Aquestes accions són molt valuoses per implicar la gent del poble en la conservació del patrimoni. I als nanos joves els eduques en valors, que d’això es tracta també.