15 llibres transformadors
Comparteix
Us presentem un recull d’obres que ens canvien la vida i la forma de pensar.
- ‘El món groc’, d’Albert Espinosa
‘El món groc’ parla de com és de senzill creure en els somnis perquè aquests es creïn. Tal com explica Albert Espinosa, entre creure i crear només hi ha poques lletres de distància.
Aquest llibre, diu la sinopsi, et farà conèixer i entrar en aquest món especial i diferent, però sobretot et farà descobrir els grocs: el nou esglaó de l’amistat, les persones que no són ni els amants ni els amics, aquella gent que s’encreua a la teva vida i que amb una sola conversa pot arribar a fer-la canviar.
- ‘L’Alquimista’, de Paulo Coelho
‘L’Alquimista’, de Paulo Coelho, també tracta sobre els somnis i sobre la capacitat perquè es facin realitat. “Quan vols alguna cosa, tot l’Univers conspira per ajudar-te a aconseguir-ho”. Aquesta és la premissa del llibre, que narra una història profundament humana sobre el poder transformador dels somnis.
Aquest clàssic de la literatura relata les aventures de Santiago, un jove pastor andalús que un dia emprèn un viatge pel desert a la recerca d’un tresor, i acaba descobrint el seu tresor interior.
- ‘Matar un rossinyol’, de Harper Lee
‘Matar un rossinyol’, de Harper Lee, està considerada una de les històries que més s’impliquen en la igualtat de races. És una novel·la que ha venut més de 40 milions d’exemplars i que amb la seva adaptació al cine va aconseguir tres Oscar.
L’advocat protagonista de l’obra, Atticus Finch, és l’autor de la frase “una persona no coneix de veritat un home fins que es posa a la seva pell i es mou com si fos ell”. Finch intenta fer justícia defensant un negre injustament acusat de violar una dona blanca en una població d’Alabama.
- ‘La dona habitada’, de Gioconda Belli
‘La dona habitada’ és un dels llibres més reconeguts de Gioconda Belli, escriptora, activista de Nicaragua i una de les grans defensores dels drets de la dona al continent americà. Aquesta obra explica la història d’una dona que es rebel·la contra la tradicional dominació masculina i participa de forma activa en esdeveniments que transformen la realitat.
Una de les seves novel·les més recents és ‘El país de les dones’, centrada en un estat governat exclusivament per elles.
- ‘El petit príncep’, d’Antoine de Saint-Exupéry
‘El petit príncep’ és l’obra més coneguda d’Antoine de Saint-Exupéry. És el llibre d’on surt la coneguda cita “Només s’hi veu bé amb el cor. L’essencial és invisible als ulls”.
El llibre barreja imaginació i filosofia, senzillesa i profunditat, en una història que a primera vista sembla un conte per a nens. L’obra parla d’un aviador que després de patir un accident al despert del Sàhara, es troba un nen que ve d’un asteroide. El petit l’explicarà la història del seu viatge a través del planetes i, a través de la conversa, s’acabarà entenent el sentit real de l’amor i l’amistat.
- ‘El vigilant en el camp de sègol’, de J. D. Salinger
‘El vigilant en el camp de sègol’, de J. D. Salinger, es considera un himne contra la hipocresia de la societat. El protagonista de la novel·la és l’adolescent Holden Caufield, un jove poc convencional. La seva particular forma de veure les coses atrapa els lectors/es, i es converteix en un dels valors centrals del llibre.
Es tracta d’un llibre que, a banda de reflexionar sobre els convencionalismes, repassa les principals preocupacions dels i les adolescents que no troben el seu sentit a la vida.
- ‘Lola Vendetta: Més val Lola que mal acompanyada’, Raquel Riba
La il·lustradora catalana Raquel Riba és l’autora de la novel·la gràfica ‘Lola Vendetta. Més val Lola que mal acompanyada’. La protagonista de l’obra és una jove que utilitza una katana per acabar amb les injustícies del món.
“Lola Vendetta potser té pèls a les cames, però no té ni un pèl a la llengua”. Lola Vendetta s’ha alliberat d’una relació avorrida i monòtona i ha d’afrontar la seva nova vida, buscant l’amor propi i l’acceptació d’ella mateixa. La novel·la ofereix moments de riure i de reflexió.
- ‘El conte de la serventa’, de Margaret Atwood
‘El conte de la serventa’, coneguda recentment per l’adaptació en sèrie que ha fet HBO, s’ha convertit en un referent de la ciència ficció distòpica. La novel·la en què es basa la sèrie ens trasllada a una dictadura ultracristiana que divideix la societat dels Estats Units en castes i suprimeix les llibertats individuals fins al punt que les dones que poden procrear han de fer de criades amb l’objectiu d’engendrar fills per a famílies de classe alta estèrils.
- ‘El noi del pijama de ratlles’, de John Boyne
‘El noi del pijama de ratlles’, de John Boyne és un llibre que relata una història commovedora i molt humana, gravada en la memòria de molta gent.
Aquesta obra mostra les penúries de la Segona Guerra Mundial des dels ulls innocents d’un nen, el Bruno. És el fill d’un militar nazi que ha hagut de mudar-se amb tota la família a una àrea rural depriment, propera a un camp de concentració. Bruno s’avorreix i passa els dies obsessionat amb una tanca que s’alça davant la finestra de la seva habitació.
- ‘Oceà Àfrica’, de Xavier Aldekoa
Xavier Aldekoa, periodista català enamorat i expert del continent africà, obre els ulls a molts lectors/es amb el seu llibre ‘Ocèa Àfrica’. L’obra és un recull de cròniques que mostren una visió diferent del que és Àfrica, un continent que, tal com assegura Aldekoa, no necessita ser salvat. No necessita ajuda humanitària, sinó justícia i respecte.
A través dels seus reportatges, Aldekoa mostra que Àfrica és un oceà: “un lloc aparentment homogeni si s’observa des de la superfície, però divers i extraordinari quan ens submergint al seu interior”.
- ‘Jo sóc la Malala’, de Malala Yousafzai i Christina Lamb
‘Jo sóc la Malala’ se centra en la història real de Malala Yousafzai (Pakistan, 1997), que va estar a punt de perdre la vida en mans de dos talibans per haver-se atrevit a violar les lleis que prohibeixen a les nenes anar a l’escola. En comptes de callar, Malala va alçar la veu amb més força. El 2014 va rebre el premi Nobel de la Pau.
Aquest llibre demostra el poder de la veu d’una sola persona per inspirar canvis d’abast mundial.
- ‘La doctrina del xoc’, de Naomi Klein
‘La doctrina del xoc’, de la periodista i economista Naomi Klein, fa una crítica al capitalisme i a l’estratègia del “No hi ha alternativa”. L’activista canadenca explica en aquest llibre una estratègia política estesa i repetida en diverses ocasions. Segons Klein, s’ha aplicat als Estats Units després de l’11-S o a l’Iraq després de la invasió.
Es tracta d’esperar que es produeixi una crisi. Quan la ciutadania es recupera del xoc, les autoritats aprofiten per fer coses que no podien fer en un sistema estable i democràtic.
- ‘Mujer en guerra. Más masters da la vida’, de Maruja Torres
‘Mujer en guerra. Más masters da la vida’, es una obra de Maruja Torres, una periodista caracteritzada pel seu sentit crític i per la seva expertesa com a corresponsal de guerra. També pel seu sentit de l’humor sarcàstic i la seva audàcia.
Aquest llibre relata la seva autobiografia amb anècdotes de totes les etapes de la seva vida de periodista i escriptora. Nascuda al Raval en una família desestructurada, el llibre també té una vessant personal interessant.
- ‘Cartes des de la presó’, de Nelson Mandela
‘Cartes des de la presó’ aplega la correspondència de Nelson Mandela, detingut el 1962 per les seves accions contra l’apartheid a Sudàfrica i condemnat enmig d’una campanya del govern contra els seus opositors.
Durant els 27 anys que estar empresonat va escriure cartes a les autoritats, companys de lluita, a la seva esposa Winnie i als seus cinc fills. El llibre aporta una visió sobre com Mandela, tot i viure aïllat, va mantenir els seus lligams familiars i les seves conviccions i el seu compromís amb la lluita contra l’apartheid.
- ‘El caçador d’estels’, de Khaled Hosseini
‘El caçador d’estels’, de Khaled Hosseini explica la colpidora història d’amistat entre l’Amir i en Hassan, dos nens que creixen junts a Kabul durant els últims dies de la monarquia afganesa.
L’autor de l’obra és també ambaixador de bona voluntat per l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats i el fundador de The Khaled Hosseini Foundation, que promou l’ajuda humanitària a les persones de l’Afganistan.
Afegeix un nou comentari