Albert Masquef és el president del Cercle Català de Madrid, recent incorporat a la Federació d’Ateneus de Catalunya:

Qui va impulsar el Cercle Català a Madrid? En quin context?

El Cercle fou fundat l’any 1952 per un grup de catalans que freqüentaven una pastisseria, amb productes catalans, a prop de la Puerta del Sol. Allí es trobaven per parlar en català i recordar la seva terra d’origen. Des d’aquells primers dies, el Cercle aspirà a ser quelcom mes. El seu objectiu no fou la nostàlgia, en uns moments de difícil comunicació, sinó donar a conèixer la llengua i cultura catalanes a Madrid i alhora, buscar l’apropament entre Madrid i Barcelona.

Per fer-ho possible varen buscar la presència d’empresaris i personatges catalans de prestigi del moment. El primer president, el sr. Duran, va dimitir al cap de pocs mesos. Així va pasar a ocupar la presidencia el Baró de Griño i va ser sota la seva presidència que l’entitat va tirar endavant.

Quines activitats ha desenvolupat històricament?

Les activitats foren múltiples des del primer moment. Entre d’altres, ensenyament del català parlat i escrit -l’any 1953-; l’Esbart Maig; la coral Esplai; conferències divulgatives de Catalunya; grup excursionista; grup de teatre Santiago Rusiñol amb l’objectiu de representar obres en català o d’autors catalans; seccions esportives; ballades de sardanes… Quan va morir Eugeni d’Ors, la seva família donà al Cercle 500 llibres, i així es va originar la biblioteca de l’entitat.

Quines activitats programa avui?

Mantenim la majoria de les esmentades, encara que els temps han fet que la necessitat d’un lloc al qual assistir ja no sigui tant important. L’oferta d’esbarjo no té res a veure. El teatre té molta força a l’entitat: programem funcions de teatre solidari pràcticament tots els caps de setmana per al nostre Grup o convidats; dues vegades al mes fem sardanes al Parc del Retiro; tenim tallers de pintura i de teatre; continuem amb l’ensenyament de català; viatges -fonamentalment a Catalunya-, programem conferències i taules rodones al voltant de temes que tenen a veure amb Catalunya; exposicions (disposem d’un important fons d’art); segueix viu l’Esbart; la biblioteca avui aplega uns 13000 llibres, la majoria en català i al seu voltant tenim un club de lectura. Celebrem les Diades importants: Sant Jordi, Onze de Setembre, fen resò al carrer,.. En el caire esportiu tenim dos equips de tennis taula en competició, un club d’aerostació, un altre de GO que ha substituït als escacs i no falta tampoc la penya blaugrana.

"Estem aconseguint ser un centre cultural de referència a l’entorn, amb el perill de perdre la nostra identitat de catalans, si bé encara no es nota."

Quina és la relació amb l'entorn i els socis?

El nombre de socis es manté des de fa uns anys però l’edat mitjana augmenta perillosament. L’entrada de nous socis ve a raó de les activitats i no tant per gaudir de les instal·lacions. Els socis sense origen català són més nombrosos, encara que conscients que estan al Cercle Català. Estem aconseguint ser un centre cultural de referència a l’entorn, amb el perill de perdre la nostra identitat de catalans, si bé encara no es nota. Aquí rau la importància del contacte amb Catalunya i l'establiment aliances amb les seves entitats. Per això ens hem federat enguany a la Federació d’Ateneus de Catalunya.

"A Madrid, el concepte de centre cultural obert al poble, l’han creat les institucions públiques, no la societat civil, com a Catalunya"

És similar el concepte d'ateneu a Catalunya que a l'Estat espanyol?

Jo només puc parlar del que conec, i és cert que a Catalunya el concepte és més inclusiu. La varietat dels orígens i la quantitat d’entitats ho fa possible. A Madrid no és així, només cal consultar els webs de l’Ateneu Barcelonès i de l’Ateneo de Madrid. El Ateneo, el Circulo de Bellas Artes o el Casino segueixen sent aquelles entitats de l’aristocràcia i de l’intel·lectualitat o almenys n’intenten mantenir l’aspecte. A Madrid, el concepte de centre cultural obert al poble, l’han creat les institucions públiques, no la societat civil, com a Catalunya. El món associatiu gira al voltant de les “ampas”, les associacions de veïns, moltes convertides en petits centres culturals, els clubs esportius, la majoria sense instal·lacions pròpies i depenen d’espais fonamentalment municipals. També el fet que a Madrid, més encara que a Barcelona, quasi tots som de fora ha fet que sigui important el nombre de Cases o Centres Regionals, moltes d’elles també ateneus, com entenem nosaltres, encara que no ho saben ni s’ho senten.

Quins reptes de futur té l'entitat?

Fonamentalment baixar l’edat dels socis i, molt important: no perdre l’identitat.