Al llarg dels anys, el món de la màgia ha agafat pes dins el sector de les arts escèniques, el seu reconeixement s’ha consolidat com a professió en aquest àmbit i ja és usual veure programada una actuació de màgia als teatres. El Festival Màgicus s’ha vertebrat com l’esdeveniment de màgia jove de la capital catalana i acull persones de tot el país interessades en aquesta professió. El seu objectiu principal és oferir una formació a les magues joves i que el seu pas pel festival les ajudi a continuar creixent.

Enguany, ja celebra la seva catorzena edició i, encara que amb el pas dels anys la base de treball i els seus objectius continuen ferms, s’inclouen novetats i canvis que dibuixen l’evolució del Màgicus i de les seves participants. El festival és impulsat per Lluïsos de Gràcia. Hem parlat amb l'Albert Olivés, director artístic del festival, per aprofundir en el festival i en tot el que envolta la màgia.

En quin punt es troba el Màgicus com a festival?

El nostre principal objectiu avui és que el Màgicus acabi sent una cita imprescindible per als mags joves que volen dedicar-se a la màgia i que, alhora, sigui un espai essencial per al sector i per a tothom a qui li agradi gaudir de la màgia. Volem ser una trobada de referència pels futurs talents de la màgia.

Quin és el perfil de concursants del Màgicus? Creieu que ha canviat amb el pas dels anys?

El que més destacaria, on estem posant molt el focus, és que hi ha més persones de fora de Catalunya. Hi ha un gran nombre de participants que venen de la resta d’Espanya. És un fet que ens enriqueix i ens fa créixer, més enllà del territori. A més, també hem anat veient una evolució en el nivell dels números que presenten.

Els primers anys del concurs, les actuacions eren més senzilles, una suma de diversos efectes màgics. I ara, cada vegada estem veient més números molt pensats, amb una idea darrere, un concepte global, pensant en la música i la posada en escena… Les actuacions són molt més completes i molt més similars al que després hauran de presentar si volen anar a concursos nacionals o si volen fer el pas a ser professionals.

Enguany, un dels plats forts és la visita del duo de magues Vadim i Elena. Què ens en pots explicar?

La parella d’artistes són de Rússia i hem aprofitat que estan a Europa per convidar-los. Han guanyat premis nacionals de màgia i són una parella molt reconeguda arreu del continent. Per a nosaltres són interessants, no només per la seva la trajectòria, sinó perquè busquen constantment noves fórmules de fer màgia i treballen molt la tècnica.

El número que podrem veure al festival és de màgia teatral, més centrada a explicar una història que no en lluir-se amb els efectes. Altres anys hem tingut actuacions de màgia de manipulació, però enguany la disciplina que porten és molt diferent i única.

Dos dels esdeveniments característics del festival són la classe magistral i el taller de màgia. Com es preveuen aquest any?

Aquestes dues activitats, sobretot el taller, ens semblen una manera d'obrir la porta de la màgia als més petits, que s'aficionin, que hi entrin en contacte i puguin continuar aprenent. Sempre ens agrada potenciar la part més formativa del festival. La classe magistral està pensada per a persones més adultes, que ja tenen coneixements sobre màgia. Normalment, el mag que participa en la gala, imparteix la classe magistral.

Cada any, el contingut de la classe magistral és diferent, perquè, al final, es basa en l’especialitat del mag en qüestió. Aquest any, probablement, el Vadim i l'Elena ens parlaran molt d'aquesta tècnica que treballen ells, de la tecnologia, de provar efectes nous… la idea, al final, és poder entrar més en profunditat en aspectes concrets de la màgia. Nosaltres la pensem sobretot perquè els concursants la puguin aprofitar, però és una activitat oberta a tothom que tingui un coneixement previ.

Penseu que la figura de la dona continua tenint poca representació en el món de la màgia?

Sí, hi ha poquíssima representació. És un fet que plantegem cada edició del festival i posem el focus en veure com aconseguim donar més protagonisme a les magues. Realment, hi ha molt poques dones que es dediquin a la màgia. Si ens fixem en els concursants, per exemple, és evidentíssim. No hi ha cap noia aquest any.

Quan trobem una professional que ens sembla interessant, intentem portar-la al festival perquè els concursants i el públic la coneguin. Ara bé, és veritat que s’escapa una mica del nostre abast, perquè a escala europea i mundial, veiem que encara la màgia és una professió molt masculina. Continuarem treballant perquè, socialment, pugui canviar aquesta tendència.

"Hi ha poquíssima representació femenina al món de la màgia"

Però sí que hi ha hagut una evolució en el paper de la dona a la màgia.

Exacte. Un fet important que almenys ha canviat, és treure a la dona el paper de ‘partner’. Abans, sempre hi havia una dona a l’escenari acompanyant el mag i sent la seva ajudant, un paper que era bastant pejoratiu. Aquest clixé ha desaparegut, ja no existeix, i les dones hi són per fer màgia.

Quina valoració fan les concursants del seu pas pel Màgicus?

Sempre ens destaquen el fet de poder compartir espais amb altres magues joves i poder conèixer gent nova amb els mateixos interessos. La màgia és una professió una mica solitària, et passes moltes hores a soles practicant i està molt bé poder gaudir d’aquesta trobada, compartir coneixements i experiències.

Cal tenir en compte que, normalment, a cada ciutat existeixen les societats màgiques, una associació que agrupa persones interessades en la màgia, però que tendeixen a tenir membres més adults. Habitualment, en aquestes associacions hi ha un petit grupet de joves, dos o tres, però no són molt grans. Quan venen al concurs, per tant, valoren conèixer a persones amb les mateixes motivacions.

Quins valors aprenen de l’experiència?

Per a ells ja és una oportunitat el fet de participar-hi. El nostre jurat sempre està format per professionals del món de la màgia. Com a experiència professional, s’emporten treballar i compartir escenari amb mags professionals i aprendre de cadascun d’ells, gràcies a la figura de ‘coach’ o orientador que incloem perquè els acompanyi a preparar les seves actuacions i els assessori. És una oportunitat perquè els vegin aquests professionals, interactuïn i aprenguin d’ells.

El jurat sempre està format per persones importants. Enguany, tenim el José Ángel Suárez, el director del Festival de Màgia de Vitòria, un dels més reconeguts d’Espanya; comptem amb l’Enric Magoo, director del Festival Internacional de Magia Li-Chang. També hi haurà la Teia Moner, una important maga i titellaire; la May Closa, il·lusionista i presidenta de l’associació Geni de Barcelona. El cinquè membre del jurat és Adrian Soler, també il·lusionista i membre de la Federació Internacional de Societats Màgiques.

"El Màgicus és una oportunitat per interactuar i aprendre dels professionals"

Aquesta connexió entre elles crea uns lligams entre les concursants.

Sí. Fins i tot, ens hem trobat amb casos de persones que es coneixen al Màgicus i que, a la següent edició, es presenten junts com a duo de mags. Ens ha passat amb dos nois que es van conèixer aquí. El que també ens ha passat és que un noi del País Basc que es va presentar al concurs de màgia d’escena ara està fent una gira d’espectacles arreu.

Quin és l’estat actual del sector de la màgia?

Com a opinió personal, crec que sí que hi ha hagut un canvi en el reconeixement de la màgia al llarg dels anys. Ara és molt més fàcil veure màgia programada en teatres o espais en condicions. Està sortint una mica de l’estereotip que la màgia és per als banquets i les comunions. Com he comentat, la quantitat de programació de màgia que hi ha en teatres no té res a veure amb la que hi havia fa uns anys.

Per a mi, el reconeixement de la professió va molt lligat a l’actitud del sector. Si vols que se't reconegui com a art escènica i que els programadors et vegin com una proposta interessant per posar sobre l'escenari del seu teatre, has de treballar una proposta que sigui interessant per portar-la aquí. No et pots quedar només amb quatre efectes i fer aparèixer un mocador.