Alfons Gumbau: "S'està perdent aquell 'vici' de pertànyer a una entitat cultural"

A finals de novembre del 2021, La Cate de Figueres complirà cent anys. Fundada el 1921 com Patronato de la Catequística Parroquial, i sota l'empara de l'Església catòlica, l'entitat ha anat evolucionant al llarg dels anys cap a una entitat cultural que té com a prioritat acostar la cultura al major nombre de persones possible, tant de la ciutat de Figueres com de tota la comarca. Enguany, amb motiu d'aquest centenari, són els encarregats de fer el pregó de les Fires i Festes de la Santa Creu.

L'Alfons Gumbau, qui s'encarrega d'impulsar els actes del centenari de La Cate, ens explica la història de l'entitat cultural, així com els actes que es duran a terme durant aquest pròxim any.

Com va néixer La Cate?

El 1921, un grup de famílies preocupades per l'educació dels seus fills, i de la joventut en general, creen una entitat amb l'objectiu d'educar i formar des de la cultura i el lleure a nens i joves de la ciutat, a partir d'una moral i ètica determinades. Podríem dir que es crea al segle XX, però té criteris del segle XIX. 

I ha evolucionat.

Al llarg dels anys això ha anat canviant i s'ha anat adaptant a cada una de les circumstàncies. Durant la guerra civil és expropiada i en el franquisme és de les primeres entitats que pot funcionar, perquè té l'empara de l'església. Arriba l'any 1972, amb una nova junta i una reforma dels estatuts, passa de ser una entitat de base eclesiàstica a ser una entitat de Dret Civil. És un any en el qual hi ha un canvi total.

En aquell moment, esdevé l'entitat més progressista de la ciutat. Es fan els primers mítings de l'Assemblea de Catalunya, es fan les festes populars Pompeu Fabra, els mítings de la CNT, etc.

Com ha estat en general la salut de l'entitat?

Nosaltres sempre diem que les entitats estan vives i per tant tenen moments més bons i més dolents. Als anys trenta, previs a la Guerra Civil, La Cate va tenir un moment de molta esplendor. I als anys setanta era una entitat molt ficada a la societat, quan, a diferència d'altres entitats de Figueres al final del franquisme, va fer una aposta per l'Assemblea de Catalunya.

També vam tenir moments bastant dolents a finals dels vuitanta i principis dels noranta, quan l'entitat gairebé desapareix. El 2005, quan entra la junta actual, es refà l'entitat i l'enfoca com un hotel d'entitats. Disposem d'unes bones instal·lacions i això s'ofereix a altres entitats. En aquests moments som unes dotze entitats, bàsicament culturals.

I en quin moment es troba ara La Cate?

Ara està en el millor moment que ha tingut en els últims vint-i-cinc anys. A més, fa deu anys es va signar un conveni amb l'ajuntament de Figueres que va servir per remodelar la sala. En aquests moments és el segon teatre de la ciutat i això permet fer qualsevol mena d'activitat, com teatre, concerts, dansa, etc.

Com d'important ha estat la incidència que ha tingut l'entitat sobre la societat figuerenca?

La Cate ha sigut molt important. Als anys setanta, fins i tot, tenia una secció esportiva amb un equip de bàsquet que va ser molt potent. Aquest posat que va quedar, ha anat transmetent-se generació rere generació, i és una de les entitats importants de Figueres, i fins i tot de comarca. Dins de la Federació d'Ateneus de Catalunya, La Cate és una entitat que té prestigi.

Cap a mitjans dels 70, La Cate esdevé l'entitat més progressista de la ciutat.

Al maig s'inicien els actes del centenari.

El centenari es presenta amb el segell de la Covid a sobre. Vam començar a preparar els actes a finals del 2018, i el 2019 teníem una programació de més de quaranta actes de tota mena. Ho volíem fer del 31 de desembre del 2020 al 31 de desembre del 2021. Però això va ser impossible. Vàrem decidir aturar-ho.

Ara sembla que tot es va clarificant una mica i hem començat per programar actes on no necessitem la participació del públic d'una forma directa, és a dir, no fem espectacles ni festes, sinó que farem actes molt més reduïts: espectacles, xerrades, exposicions, festes, l'aparició de dos llibres, etc.

Algun acte destacat?

Estem a punt de publicar un llibre que explica la història del nostre edifici, que està declarat bé cultural d'interès nacional, amb textos de Joan Falgueras i fotografies de Francesc Guillamet. Obert al 1932, és un edifici que sembla molt simple, però que és obra d'Emili Blanch, un arquitecte molt important a Catalunya, el representant més important del corrent racionalista.

També tenim prevista una exposició, al mes de juny, al voltant dels cent anys de cinema a La Cate, coincidint amb la celebració de la XVII Trobada de cineclubs. Acollir el cinema i, sobretot, el teatre, és una de les coses importants que ha fet La Cate. Al maig farem un acte d'inici del centenari, donarem a conèixer les pautes principals, explicant una mica qui som i què fem, a més del que farem al futur.

Però amb la realització del pregó de la Santa Creu pràcticament es dona per iniciat.

Quan estàvem decidint tots els actes del centenari, l'ajuntament ens va proposar, amb motiu del centenari, fer el pregó de Fires i Festes de la Santa Creu d'aquest any.

L'entitat es troba en el millor moment que ha tingut en els últims vint-i-cinc anys.

Quins objectius teniu de cara al futur més proper?

Ens interessa augmentar de socis i, sobretot, captar jovent. Fem moltes activitats de cara al jovent, però s'ha perdut aquell ‘vici’ de pertànyer a una entitat cultural. Avui en dia es consumeix cultura i espectacle, però la gent no es fa sòcia de les entitats culturals.

Hi ha joves que sí que aposten per entrar a les entitats. Precisament, un dels grups joves que ha entrat amb nosaltres i que està a la casa, La figa, està organitzant un concurs de fotografia per Instagram. Es convoca també un concurs públic perquè els muralistes de tot Catalunya puguin presentar un projecte, per a la pintura d’un mural commemoratiu a la paret est de la plaça de La Cate, recordant el centenari i els valors de la societat actual.

Costa fer el relleu generacional?

Fa cosa d'uns anys, formar part d'una entitat era com ser d'un club de futbol. Tu senties els teus colors pel que fos, per ideologia, serveis, herència de la família, i tu et feies soci pagant una quota mínima simbòlica. Però aquest costum s'ha perdut, i, sobretot, en una societat molt més modernitzada i en la que tots anem molt més atabalats, costa trobar gent que pugui dedicar hores la junta i, fins i tot, a col·laborar.

Quan es funda La Cate al 1921, el cinema encara no s'havia comercialitzat. Quan vam portar el cinema a La Cate era gratuït, fèiem pel·lícules aptes i hi anaven republicans, maçons i el que fes falta. Però no deixava de tenir aquell esperit que defensava uns interessos que avui en dia la societat actual no té. L'associacionisme és difícil