Descobrint els cementiris com a espais vius d'art i història

“Cal que es conegui el patrimoni històric que acullen els cementiris per poder protegir-lo i que no es perdi. Aquest és el nostre objectiu, no hi ha res de macabre ni tenebrós” reivindica Esther Celma Fe, secretària de Coemeterium.

L’entitat va néixer fa un any i mig i des d’aleshores es dedica a inventariar els cementiris de Catalunya –els que estan en ús, en desús i, fins i tot, els abandonats-, fotografiar les seves obres i construccions i intentar restaurar les que es puguin. “Malgrat que sembli mentida, aquests espais no estan catalogats i l’Institut d’Estadística de Catalunya tampoc els recull en cap base de dades, tot i que normalment es tracta d’equipaments municipals”, assenyala Celma.

Com a resposta a aquesta situació, Coemeterium està elaborant, conjuntament amb l’Observatori del Paisatge, el catàleg dels cementiris de Catalunya. Segons Celma, “la idea és tenir enllestit aquest recurs cap a la primavera i penjar-lo a Internet, permetent també que sigui un espai obert on la gent pugui aportar informació sobre els indrets on nosaltres no hi hem estat”. En total, es calcula que en tot el territori existeixen al voltant de 2.000 cementiris.

Malgrat la seva curta trajectòria i el fet de comptar encara amb pocs membres, la tasca de Coemeterium, totalment voluntària, ha estat intensa. Durant aquest temps, des de l’entitat també han col.laborat amb el Memorial Democràtic de Catalunya, facilitant imatges sobre les foses de la I i II Guerra Mundial, de les Guerres carlines i de la Guerra Civil, però a més han respòs les demandes de productores cinematogràfiques que buscaven localitzacions i d'editorials, fins i tot internacionals, que volien il·lustrar portades de llibres. D'altra banda, han contribuït en tesis doctorals i treballs de recerca. L’organització de xerrades i d’exposicions fotogràfiques són altres de les accions que promouen.

Cementiris, espais propis

Per a Coemeterium – paraula que significa cementiri en llatí- visitar aquests indrets per donar a conèixer el seu patrimoni són activitats que s’emmarquen en el denominat necroturisme. Una pràctica, però, que no té res de nou. “El necroturisme existeix des de fa segles. Inclou des del pelegrinatge a tombes de sants, fins les excursions a les piràmides d'Egipte, camps de concentració  o a la Zona Zero de Nova York, per posar alguns exemples. També apropar-se a un cementiri amb la idea de buscar tombes de personatges destacats, obres d’art, epitafis singulars, tipografies i, fins i tot, cultura oral i costums” argumenta Celma. En aquest sentit, des del seu àmbit, l'associació pretén convidar a què tothom “descobreixi i senti els cementiris com a espais propis”.

Segons Esther Celma, l’aproximació als cementiris també és una qüestió de memòria. “Quan mires una tomba que està abandonada i llegeixis el nom que hi figura, estàs recordant aquella persona que fa molts temps que ningú té present. No saps qui hi ha a dins, però penses que darrere de la làpida hi ha una o diverses vides i que tothom es mereix el respecte i el record”.

Si voleu contactar amb l’organització, podeu fer-ho a través del correu acoemeterium@gmail.com, o del seu Facebook o Twitter.