La jornada tenia programada una taula rodona entorn la relació del teatre amateur i l’associacionisme cultural, que fou moderada per l’escriptora Josefina Altés, membre del grup Disbauxa de Barcelona, que presentà en primer lloc a Ferran Bello, ex director del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional, que va fer un sentit elogi d’una passió que compartia amb l’auditori que omplia la sala. A Pere Baltà, que va ser presentat com escriptor, periodista i president de la Fundació Candel, se li encarregà recobrar la memòria de com s’havia promogut el Congrés i la Federació quan ell dirigia el Servei de Promoció Cultural de la Generalitat i aportà tot un seguit de dades de l’anàlisi sociològic del teixit associatiu que va promoure el 1981, que demostraven la gran presència del teatre popular arreu de Catalunya, la contribució a la resistència cultural durant la dictadura i al redreçament del teatre professional una vegada conquerida la democràcia.

“La convocatòria del Congrés –va dir el ponent- s’havia fet recollint l’herència de la Federació Catalana de Societats de Teatre Amateur que funcionà entre el 1932 i el 1939, el Foment de l’Espectacle Selecte i Teatre Associació que s’impulsà el 1949, del que sorgí la convocatòria d’un congrés el 1959 que el franquisme va diluir dins del sistema. El precedent més antic es remunta al Teatre Odeon que funcionà entre el 1850 i el 1890, com a plataforma del teatre d’aficionats, però que promogué grans figures de l’escena, entre elles destaca la figura de Frederic Soler “Serafí Pitarra””. Segons Pere Baltà, “...els grups d’aficionats no només han estat escola de grans professionals, sinó que, a més a més, han consolidat la base social sobre la que ha crescut el teatre professional”, criteri que es tornà a escoltar en boca de Josep Maria Pou, en agrair un premi Arlequí per mitjà del vídeo.

El president de l’Ens de Comunicació Associativa, Antoni Carné, plantejà l’encaix del teatre amateur en el conjunt de l’associacionisme cultural, presentant alguns dels presidents de les federacions que integren l’Ens i que eren presents en aquell acte, com una demostració de que tots plegats constitueixen una xarxa social d’una extraordinària incidència en el context d’un país que s’ha fet i ha sobreviscut com a comunitat nacional, en gran mesura gràcies a l’acció de la seva cultura popular i a la gran presència en el territori de les seves associacions. La intervenció visualitzà entre l’auditori l’encaix dels diferents sectors culturals que quedava patent a una Igualada que encara conserva tres importants estructures ateneístiques, on el teatre amateur es pogué desenvolupar fins a justificar que s’hi fes la convocatòria del congrés fa un quart de segle i la cloenda que s’estava produint. En el fons de la intervenció hi havia un “hem d’anar tots junts” que també fou la convicció que sorgí d’un interessant col·loqui que va seguir les tres intervencions.

El lliurament dels Premis Arlequí d’enguany es produí a continuació, corresponent a:
Premi Arlequí 2009 a l'Entitat: Diputació de Barcelona.
Premi Arlequí 2009 a la persona (ex aequo): Pere Anton Lapeña i Ferrer / Josep M. Porta i Saburit
Premi Arlequí 2009 al professional: Josep M. Pou
Premi Arlequí 2009 al grup amateur: Tempo Teatre, de Sant Jaume d'Enveja
Premi Arlequí 2009 categoria especial: Grup de Teatre Social de Femerec, de Barcelona

La celebració a Igualada es tancà amb una entranyable intervenció de Glòria Rognoni, ex actriu dels Joglars i directora del grup Femarec, acompanyada de quatre dels integrants del grup premiat amb l’Arlequí que distingeix el teatre social, i amb una emocionada intervenció de Josep Rafeques, que ja era a la primera junta de la Federació que presidia Josep Lluís Argemí. Després d’un dinar de germanor, molts dels presents es van desplaçar al Teatre La Lliga de la propera vila de Capellades, on la coordinadora dels grups amateurs de teatre de l’Alt Penedès representà l’obra “Misteri a la Federació... Un premi... Terrorific” de Valeri Laguna.