Els aldarulls de Stonewall compleixen 50 anys

Federació Ateneus de Catalunya
Autor/a: 
Oriol Jordan
Una operària de la brigada municipal del municipi de Palafolls pinta un banc, segons marca la tradició, a primera hora del matí Font: Ajuntament de Palafolls
Una operària de la brigada municipal del municipi de Palafolls pinta un banc, segons marca la tradició, a primera hora del matí
La primera manifestació d'Orgull LGTBI a Barcelona, el 1977 Font: Colita
La primera manifestació d'Orgull LGTBI a Barcelona, el 1977

Els aldarulls de Stonewall compleixen 50 anys

Autor/a: 
Oriol Jordan
Federació Ateneus de Catalunya

Resum: 

Els fets van originar la celebració del Dia de l'alliberament LGTB, que avui ha evolucionat en una jornada de reivindicació LGTBIQ+ que malda per preservar-se de les festes comercials.

Davant la sorpresa de les persones que se'ls troben, avui han aparegut centenars de bancs de les places de pobles i ciutats pintats amb les senyeres de l'arc de Sant Martí o amb els colors blau cel, rosa i blanc. La sorpresa ha durat poc, perquè els colors de l'arc iris ja són clarament identificatius per tothom: és la bandera de l'alliberament LGTBIQ+ i la del col·lectiu Trans. Fins i tot és un símbol que identifiquen els partits d'extrema dreta com Vox, que han demanat en alguns municipis que l'ajuntament retiri aquestes banderes.

D'on ve la celebració?

Avui es celebra el que tradicionalment coneixem com el Dia de l’alliberament LGTB, que amb el reconeixement de la resta de col·lectius tradicionalment marginats, ha evolucionat fins a les sigles L (lesbianes), G (gais), T (Transgènere), B (bisexuals), I (intersexuals), Q (Queer) i el signe ‘+’, que funciona com un aglutinador d’altres col·lectius que puguin reivindicar-se.

A nivell comercial funciona el 'Pride' (orgull, en anglès), una plataforma que les grans empreses aprofiten per desenvolupar models de negoci que exploten la reivindicació a través d’una festa carnavalesca. Però la celebració ve de lluny, concretament de Stonewall, enguany fa justament 50 anys.

El Stonewall Inn novaiorquès, una posada dirigida per la màfia, es va transformar, després d'una inversió, en un local d'oci nocturn d'ambient gai i lesbià. En aquest tipus d'establiments, la policia de la ciutat s'hi dirigia una vegada al mes a fer ràtzies. Al no tenir llicència, la màfia subornava amb sobres alguns agents per no ser denunciats, però la persecució del col·lectiu seguia essent el pa de cada dia en aquest i en altres locals.

Hi havia un codi moral i de vestimenta que la policia s'esforçava en mirar d'imposar sobretot en aquests ambients on hi havia presència del col·lectiu LGTB

Hi havia un codi moral i de vestimenta que la policia s'esforçava en mirar d'imposar sobretot en aquests ambients on també hi havia transvestits, persones de diferent color de pell i dones que no seguien el patró de vestimenta femenina del moment. Segons relata la premsa de l'època, quan la policia no va poder rebre més suborns, es va decidir a tancar el local entrant en una d'aquestes ràtzies habituals.

Aquest fet es va produir la matinada del 28 de juny de 1969, ara just fa 50 anys. Però aquesta vegada es van trobar amb una resistència farta de l'estigmatització i la manca de llibertats. Fins a entre 500 i 600 persones dins i fora de la posada es van reunir per defensar els drets civils del col·lectiu LGTB, desbordant la policia, amb diversos episodis de violència, que es van repetir la nit següent, on diverses unitats de la policia de Nova York van topar-se amb una resistència de 1.000 persones, que avui han esdevingut referència universal de la lluita.

El 'Pride', la festa de tipus carnavalesc que es celebra a moltes ciutats grans amb el concert de grans empreses, obvia la lluita política del moviment i li resta càrrega reivindicativa

A Catalunya, una Comissió Unitària, fora de l’abast de les empreses, que recull la tradició política de lluita

El 28 de juny va molt més enllà de la festa comercial del ‘Pride’. La jornada és hereva dels aldarulls que es van produir ara fa 50 anys a la famosa posada novaiorquesa, la més important de la ciutat d’aquest àmbit, però la festa de tipus carnavalesc que es celebra a moltes ciutats grans, obvia la lluita política del moviment i li resta càrrega reivindicativa. És per això que, malgrat les múltiples sensibilitats que hi conviuen, hi ha una Comissió Unitària que intenta mantenir la tradició reivindicativa més enllà de celebrar el dia amb una festa amb carrosses.

Aquest any, la comissió també celebra el 50è aniversari dels disturbis de Stonewall, amb un seguit de mobilitzacions durant la tarda del divendres 28 a dos punts capitals de Catalunya: l’un, el cap i casal del país, Barcelona, i l’altre, Deltebre. Tant a un lloc com a l’altre hi ha un programa d’activitats que inclou una manifestació, la lectura del manifest i una festa posterior. En el cas de Barcelona, també s’ha organitzat una taula rodona prèvia a càrrec del Centre LGTBI de Barcelona.

Afegeix un comentari nou