Sense la tasca del Patronat del Corpus de Lleida i les entitats precursores, avui no podríem gaudir dels actes de cultura popular i tradicional que es celebren per la Diada de Corpus. Avui parlem amb l'Enric Figueres, president de l'entitat protagonista d'aquesta setmana, que ens explica d'on ve i cap on va aquesta entitat de cultura popular tan important de les comarques de ponent.

Què és el Patronat? Entenc que sou el president, oi?

Sí! El Patronat del Corpus de Lleida és una entitat que neix a raó de la consolidació de la recuperació de les festes tradicionals de la Diada de Corpus de la ciutat de Lleida. Pren el relleu d’una altra entitat de la ciutat que ja hi treballava, però al fer-se una festa molt gran i amb una certa estructura, es va decidir de crear el patronat. Aquest és el que ara organitza, estructura i coordina tota l'activitat a l'entorn de totes aquestes festes tradicionals.

La vostra activitat es cenyeix només a la ciutat de Lleida?

Bé, el nostre acte més central és el de les festes tradicionals, a l'entorn també de la seva recuperació, difusió i divulgació, i això engloba un territori que va molt més enllà de la ciutat. Des del patronat hem anat creant també diverses agrupacions tradicionals: la de la geganters, els cavallers, el bestiari, l'agrupació de recuperació i difusió, que aquestes tenen una activitat durant tot l'any al territori, i també a tot el país. Per exemple, els cavallers de Corpus participaran d'aquí a uns dies a l'aplec de Copenhaguen, en representació de Catalunya.

El moviment és molt ampli, doncs!

Sí, sempre basat en aquells actes de recuperació de les festes tradicionals de la Diada de Corpus, però al seu voltant hi ha una sèrie de petites estructures o agrupacions que treballen durant tot l'any tant en la promoció i divulgació d'aquestes diades festives, i de la cultura popular i tradicional de les terres de Lleida i del país

La coordinació total de les activitats les duu el patronat.

Les activitats que organitzeu per la Diada de Corpus, les organitzeu per iniciativa pròpia?

El que ha passat a Lleida és que s'havia perdut la tradició d'organitzar coses; parlem dels anys setanta. Fins i tot s'havia perdut la vessant més religiosa, que es va desplaçar del centre de la ciutat a la Seu Vella, i la festivitat es va transformar en un acte més concret i particular a nivell religiós. Mentrestant, tot l'àmbit popular i cultural es va perdre. El patronat només s'encarrega de l'àmbit tradicional, però el bisbat hi participa des de fa uns anys baixant al centre un any sí, un any no.

Quan el bisbat baixa, la festa és més completa i grossa. L'ajuntament en participa aportant multitud de serveis com ara il·luminació, protocol... La Diputació de Lleida també fa el mateix amb la recuperació de l'ou com balla, i totes les indicacions que pugui fer el patronat. Així col·labora perquè els actes siguin més lluïts. Però la coordinació total de les activitats les duu el patronat.

Avui en dia els carrers del centre de la ciutat estan plens: la gent ve a veure les catifes, el seguici, o l'àliga del palau de la Paeria que és l'únic cop a l'any que ho pot fer.

La resposta de la ciutadania és bona?

Sí, si! Si bé és cert que durant els primers anys de la recuperació només érem els que estàvem muntant tot allò, perquè la tradició s'havia perdut ja feia més de 25 anys i no es realitzava cap activitat en aquella diada, avui en dia els carrers del centre de la ciutat estan plens: la gent ve a veure les catifes, el seguici, o l'àliga del palau de la Paeria que és l'únic cop a l'any que ho pot fer. Així els ciutadans comencen a tenir aquell cuquet de sortir el dia de corpus a veure i gaudir de la cultura popular, i de quilòmetre zero.

Per què es va perdre la tradició?

És un tema social. L'església sobretot va decidir anar-se a la Seu Vella perquè la ciutadania no responia prou i a més generava contrarietat; i aleshores el bisbe d'aquell moment va decidir deixar de fer els actes al centre de la ciutat i els va dur a un lloc de més recolliment, ara farà vora 50 anys ja, com és la Seu Vella.

Costaria molt de retornar-ho al centre

Va costar molt, però l'opinió a dins del bisbat era molt diversa, així que van aplicar una decisió salomònica d'alternar un any baixar a la ciutat i l'altre quedar-se a l'església. L'any que els religiosos baixen al centre, són benvinguts i integrats en els actes, tant als actes tradicionals com en els religiosos, però el patronat només s'encarrega dels primers. Volem facilitar a la ciutadania una Diada més festiva, de tradició, música...

Entenc que sou una de les persones impulsores del patronat

Jo estava a l'entitat que va començar a fer la tasca de recuperació, i quan es va decidir crear el patronat, se'm va proposar si volia estar-hi al capdavant i consolidar la feina que ja estaven fent les entitats que començaven a recuperar les festes.

Com funcioneu internament?

Com qualsevol organització sense ànim de lucre, amb una junta que és un patronat formada per diferents persones representants de la ciutat, i allà és on es decideixen totes les activitats més importants que es puguin fer en aquella edició. Després hi ha una assemblea anual de socis que conformen l'òrgan màxim de decisió i ratifiquen o decideixen.

Tothom pot formar part de patronat, perquè l’entenem com una cosa oberta i transparent, i són els associats que decideixen cap on anem i ens recorden d'on venim.

Quina massa social teniu?

Seguint la mateixa filosofia que una associació, tothom pot formar-ne part, perquè l’entenem com una cosa oberta i transparent, i són els associats que decideixen cap on anem i ens recorden d'on venim. Ara mateix tenim unes 240 persones associades, i bàsicament el dia de Corpus i el de l'assemblea és quan més els veiem. Cal ressaltar que la implicació i la participació és força alta. Això és així perquè hi ha molta gent que havia viscut el Corpus de com era fa més de trenta anys, i Lleida havia estat força un referent d'aquesta diada.

Per cert... ens anem acostant al Corpus 2019, com es presenta l'edició d'enguany?

Amb canvis! Primer perquè estem d'aniversari, i farem un seguici força més lluït, amb més grups de música tradicional... El Corpus aquest any també cau en festa de Sant Joan, així que el que hem fet des del patronat és avançar-lo una setmana al diumenge 16 de juny. L'àmbit tradicional, doncs, se celebrarà en aquesta jornada.