Fernando Paniagua: "Fem servir la tecnologia per estar més a prop, no per separar-nos"

La tecnologia forma part de la nostra vida: fem ús dels dispositius mòbils, ens connectem a Internet per buscar informació o apostem per dispositius intel·ligents que ens faciliten les tasques. Tot i ser positiva en determinats contextos, la ininterrompuda connexió fa que sovint perdem el fil de què succeeix al nostre entorn i ens allunyem de la resta. Per això, és fonamental aconseguir que, a l'era digital, la tecnologia ens uneixi, en lloc de separar-nos més.

Des de l'Associació Panorama 180 ho han aconseguit, combinant-la amb la música. És així com sorgeix el Festival Real 360°, una proposta pionera a l'estat en fer ús de la tecnologia del so binaural. Enguany, entre el 30 de setembre i l'1 d'octubre, la sala Paral·lel 62 de Barcelona acollirà la segona edició de les jornades, incloent-hi la tècnica en diverses actuacions musicals. Per conèixer a fons en què consisteix, hem parlat amb Fernando Paniagua, cofundador de l'esdeveniment.

El 2022 impulseu la primera edició del Festival Real 360º, oferint una experiència musical diferent. Què és el festival per a vosaltres?

So​bretot, volem que sigui un espai de trobada al voltant de l'experimentació amb la tecnologia de so real 360º, que permet la ubicació del so a l'espai i que, amb l'escolta mitjançant els cascos, ens permet gaudir d'una experiència molt íntima, molt propera i a la vegada molt sorprenent.

Tot i que la música és la protagonista, no és tant en si un concert, sinó una experiència. Què us porta a crear-la?

El Cote Fournier, el meu company, porta molts anys de recerca en la tecnologia. Es va enamorar d'aquest micro i d'aquesta possibilitat d'experimentar la ubicació del so a 360º a l'espai. Jo vinc més des de la gestió cultural, interessat per tot el que té a veure amb la cultura lliure, experimental. Van ser dos camins que es van trobar amb aquest desig de fer que passin coses diferents, coses singulars, especials, amb un component també d'obrir camins a la pràctica artística.

És pioner a l’estat per utilitzar la tecnologia de so binaural, en què consisteix exactament?

És un micro que reprodueix exactament les dimensions físiques, la distància entre orelles i la forma. De fet, és un cap. Amb els plecs que tenim a les orelles, totes dues generen una diferència d'uns mil·lisegons en la cara del so al nostre cervell. De fet, els estudis afirmen que aquesta diferència és la que genera la nostra capacitat de percebre el so i ubicar-lo en l'espai.

El podem percebre si ve de la dreta a l'esquerra, de dalt a baix o de darrere a davant. A més, és una tecnologia complementària a la clàssica, perquè amb l'estèreo només el sentim d'esquerra a dreta. Amb el son envoltant, aconseguim ubicar el so a l'espai en 360º per un sistema de reproducció molt potent. Gràcies als cascos i una qualitat de so molt alta aconseguim que les assistents puguin viure l'experiència al seu cervell.

La tecnologia recrea les condicions de l'oïda humana. La forma de percebre els sons i la música canvia?

Som els únics a l’estat espanyol i segurament al món que hem aconseguit treballar per disposar d'un sistema de dos-cents auriculars cablejats de màxima qualitat. Estem treballant amb materials d'estudi connectats a aquest micro, que és el que permet la ubicació del sol a l'espai.

El que sembla una mediació tecnològica es converteix en una experiència molt propera, humana, personal i en contra del que fa normalment la tecnologia, que és col·laborar perquè cada vegada estiguem més separades i que les vides siguin més distants. Fem servir la tecnologia pel contrari, per generar una experiència en què la comunió, la barrera entre el públic i l'artista i la comunicació sigui totalment directa i sorprenent.

Per tant, seria una mena de paradoxa, no?

Correcte, per això ens agrada tant, especialment perquè l'associació sempre ha tingut el focus en la cultura crítica. Durant 10 anys vam muntar un festival de cinema que només publicava pel·lícules que ja estaven en línia perquè la gent les vingués a veure i trobar-nos en una sala. La reflexió és una  mica la mateixa, fem servir la tecnologia per estar més a prop i no per separar-nos.

Afirmeu que és una experiència molt més íntima i especial entre el públic i l'artista. 

Pensem molt en l'artista i ens agrada molt la capacitat de sorpresa que encara en tenen moltes. Comptem amb músiques molt reconegudes, gent que té unes carreres professionals molt àmplies i que han tocat en múltiples espais, fins que, de cop, els arriba un format que les descol·loca completament i les porta cap a un altre terreny creatiu.

La desubicació que es genera en l'artista i el desplaçament del seu espai de confort cap a una altra esfera creativa, fa que el públic tingui el privilegi d'assistir a un esdeveniment únic. És molt similar a entrar a l'estudi de registrament amb l'artista i estar allà al seu costat en sessions de creació.

I aquesta proposta musical que al principi és una mica xocant per les artistes, com els acaba resultant?

Fa 15 anys, quan tenia un bar al barri de Gràcia i somiàvem amb el Coter, vam fer concerts silenciosos al meu bar. No és una experiència que hem començat ara fa quatre dies, ja que els anys que no era un festival havíem fet moltes proves amb concerts.

El que sempre hem vist és que tant la gent com l'artista surt amb una emoció molt a flor de pell. És estrany que a un concert no hi hagi cap persona que surti plorant o que no s'emocioni moltíssim. Per exemple, l'any passat, la cantant Queralt Lahoz, pràcticament dedicava el seu amor al cap, al micro, que l'havia fet retrobar amb la seva veu d'una forma curiosa i especial.

Enguany, el cartell compta amb diversitat d'estils, per tant, s'entén que amb cada artista l'experiència és diferent i també ho és per cada persona.

No pensem que hi hagi estils musicals, no hi ha música bona i música dolenta. En aquest cas hem plantejat un cartell bastant obert, amb una banda gallega que es diu Trilitrate, que ve més de la música tradicional, el folk o experimental, combinada amb Fajardo, que és un cantautor canari. Generen una experiència sonora molt especial.

També tenim a Chicuelo i Ana Brenes, perquè la potència acústica del flamenc funciona molt bé en una experiència així, amb tanta veritat i tanta potència. I després tanquem amb Adriano Galante i un disc molt peculiar, molt experimental, que interpreta d'una forma molt especial, amb la presència de tres músiques impressionants, com són la Magalí Sare, l’Amaia Miranda i la Magalí Datzira.

És la segona edició. Hi ha diferències o novetats respecte a l'anterior edició?

Repetim espai a la sala Paral·lel 62, és una aliança que ens agrada molt, perquè som una petita associació que treballem amb principis i valors d'economia social i solidària. També apostem de nou per les empreses que ens porten la comunicació i el disseny d'imatge, tot en línia amb els valors mencionats. Tenim la sensació que anem consolidant l'equip amb cadascuna de les edicions i que continuem creixent.  

El públic té un paper especial? Quina actitud s'ha de prendre per aventurar-se a l’experiència?

L’actitud que adapta el públic és d’un silenci bastant total i absolut, perquè la percepció que té tothom és altíssima. Quan algú es mou, quan algú desplaça una cadira, quan algú té tos, tot això entra, s'incorpora al directe. A l'edició passada, el Joan Miquel Oliver va publicar un disc digital amb la gravació del concert que va fer amb nosaltres, i directament el va titular "Live In My House".

És una sensació de veritat, d'estar a la casa de l'artista i que toqui al teu costat, un privilegi que tens poques vegades. A més, tot el públic té la mateixa sensació a la vegada i això és molt especial. Estem escoltant exactament el mateix que té l'artista als seus cascos. Llavors, la proximitat és encara més gran.

Creieu que aquesta experiència ha obert la porta a una nova manera de gaudir la música i que inclús es pot arribar a popularitzar?

Sí, per això parlem d'experiències músiques binaurals, no de concerts, i per això pensem molt en el format. Considerem que el que estem fent és desenvolupar un nou format per viure una experiència visual i sonora. Ni som un festival de música, ni som un festival d’arts visuals, però creiem que tenim una eina que ens podrà portar cap a espais experimentals en la producció de la visual.

L’aparador artístic actual necessita un canvi per adaptar-se a la nova societat, és a dir, als nous perfils socials que a poc a poc van sorgint?

Jo diria que no. Quan poses la creativitat enmig, entres en un terreny atemporal. Al final, qualsevol disciplina o qualsevol estil musical i qualsevol aproximació del fet creatiu té una necessitat de fer servir eines i algunes et porten cap a un costat i altres cap a l'altre. Aquesta és una eina molt interessant, sobretot per treballar amb instrumentació acústica.

Quina acollida espereu que tingui aquest any? Poden sorgir noves propostes de cara a un futur amb aquesta tecnologia?

De moment, tenim dos-cents cascos. O sigui, l’acollida màxima que podem donar és de dues-centes persones per sessió, és un límit físic que tenim. L'any passat vam fer una primera producció sobre Gabriel Ferraté, que ja va ser una obra creada expressament per la tecnologia. Aquest any no hem pogut, però ens agradaria que una artista pogués produir una obra pensada des de zero pel so binaural.

Estem treballant en això, però consolidar una entitat petita, a la vegada construir un festival i treballar i pagar les rendes i tota la vida personal que tenim és complicat, perquè evidentment d’un festival amb una duració de dos dies a l'any no es pot viure.

És un festival per a tothom?

Sí. La veritat és que els públics són molt variats. Als nens i les nenes els capta l'atenció d'una forma molt clara i es queden clavades a la cadira. I per les persones grans, donat que el volum és molt agradable i suau i se'l pot regular cadascú i adaptar-lo a la seva necessitat, també fa que l'experiència sigui molt positiva. Fins i tot hem experimentat alguna vegada amb persones amb una diversitat, concretament amb persones cegues, i com que s'ubiquen a l'espai d'una forma tan clara amb el so, per elles és una experiència fantàstica.

Quins són els principals objectius de l’Associació Panorama 180?

Panorama 180 va néixer el 2010 amb l'objectiu de treballar i pensar sobre l'impacte de les llicències lliures, les llicències Creative Commons al món audiovisual. Durant deu anys vam treballar al BccN Barcelona Creative Commons Film Festival. Després, vam lluitar per conservar la llibertat del festival de cinema amb un arxiu digital CCWorld, que recull les pel·lícules que es van projectar al festival, però també les còpies derivades.

I finalment, des de fa dos anys, impulsem amb unes companyes amigues un festival a les Terres de l'Ebre que es diu Rihihiu, que és un festival d'arts vives que està en aquest encreuament entre la cultura popular, l'avantguarda, la reflexió sobre el gènere. És una altra plataforma d'expressió.