Gràcia s'aboca al macroespectacle teatral "El rellotger de Gràcia"

Uns 130 veïns del barri de Gràcia pujaran a l'escenari per donar vida a "El rellotger de Gràcia". Aquest és un projecte teatral de gran format inspirat en la novel·la homònima publicada fa quatre anys per Joan Lafarga, com a homenatge al periodista, historiador i conseller Albert Musons, mort l'any 2007. Actors, actrius, figurants i extres de la cultura popular estan assajant aquests dies per tenir-ho tot a punt per les sessions que acollirà al teatre-auditori Sala Montseny (Col·legi Sant Josep, c/Montseny, 31) els dies 10, 11 i 12 d'abril.

Sota la direcció d'Enric Sunyol, el muntatge ha esdevingut un engranatge coordinat des de fa cinc anys que s'emmarcarà en els actes de commemoració del 150è aniversari del campanari de Gràcia, peça clau dins la trama de la novel·la. Les escenes oscil·len entre el passat -tot comença el dia que Gràcia es fa independent el 1850- i el present, en una història carregada de personatges reals com el rellotger del campanar Albert Billeter, però també de l’actualitat com el president dels Lluïsos, Oriol Hosta.

Enric Sunyol: "només importa el teatre i Gràcia"

Després d'un llarg peregrinatge en la recerca d'implicats, a travès de mails, trucades i trobades amb coneguts i amics, Sunyol assegurava fa unes setmanes "a tots ells els explico el projecte. Em diuen que estic boig però m’entenen. Faig constar la meva independència de qualsevol entitat i això agrada -només importa el teatre i Gràcia- i a poc a poc, després de molts mesos, el repartiment s'ha completat".

El Casal Corpus Grup de Teatre és l'impulsor de l'obra i el repartiment d'actors procedeix de mitja dotzena de grups de teatre del barri (el Casal Corpus Grup de Teatre, el Cercle de Gràcia, Helena Teatre i la formació Cor Amics de la Sarsuela, el Centre de Gràcia, Orfeó Gracienc, Lluïsos de Gràcia) i la col·laboració de la resta d’entitats culturals i històriques de Gràcia (Geganters, Castellers de la Vila de Gràcia, Bastoners de Gràcia, Bastoners de Barcelona, Colla de Diables La Vella de Gràcia, Federació de Colles Sant Medir, Fundació Privada Festa Major i el Centre Artesà Tradicionàrius).

El campanar de la llibertat

El desembre de 2014 van començar els actes de celebració del 150è aniversari de la presència a Gràcia del seu Campanar, un monument diferencial i únic a la ciutat de Barcelona, pel seu caràcter laic. L'icona és present en l’imaginari col·lectiu com a símbol identificador de Gràcia i la seva història. Una torre octogonal de 33,50 metres d’alçada amb una base quadrada, aixecada al bell mig de la plaça d’Orient entre els anys 1862 i 1864, per l’arquitecte Antoni Rovira i Trias i inaugurada per l’alcalde Josep Balasch, -conegut també com l’alcalde espardenya- en el marc d’una Vila llavors independent. La seva imatge ha vingut lligada sempre a la llibertat i en contra de l’opressió, característiques pròpies dels ciutadans de Gràcia que junt amb el Campanar han viscut un segle i mig de pau i guerres, de diferents règims polítics, de millors o pitjors situacions econòmiques, de la Vila independent i de la Vila dins Barcelona i que arriba als nostres dies seguint sent referent.

Les entrades anticipades es poden adquirir per 9 euros a partir del 23 de març al Centre Artesà Tradicionàrius (plaça d'Anna Frank) i al Centre Cultural La Violeta (Maspons, 6). La reserva d'entrades per la sessió del 10 d'abril s'ha tancat per l'allau de demanda, però es poden comprar pel dia 11 i 12.