Ignasi Labastida: "Els autors o creadors han de ser lliures per poder triar la manera de difondre les creacions"

Associació per a Joves Teb
L'Ignasi Labastida. Font: Twitter de l'entrevistat
Gràfic que representa les diferents possibilitats de llicències Creative Commons, des de les més obertes fins a les més tancades. Font: Wikipedia
Una de les llicències obertes pioneres

Ignasi Labastida: "Els autors o creadors han de ser lliures per poder triar la manera de difondre les creacions"

Associació per a Joves Teb

Resum: 

L'Ignasi és doctor en física, promotor de Creative Commons i responsable de la Unitat de Recerca i Innovació del CRAI de la Universitat de Barcelona. Ens respon algunes preguntes en relació a les llicències disponibles per part d'autors i autores.

Molt breument, què són les llicències lliures, com ara les de Creative Commons?

Les llicències lliures són unes eines legals per autoritzar a la gent a utilitzar una obra o qualsevol contingut que pugui protegir-se per propietat intel·lectual. La llei actual vigent estableix que quan no hi ha cap avís, l'autor es reserva tots els drets i per tant cal demanar permís per utilitzar un material més enllà dels usos previstos per la llei (còpia privada, excepcions educatives, paròdia...). El terme "lliure" de vegades pot portar a equívoc i per això també les denominem llicències per a continguts oberts.

Quins són els principals avantatges del seu ús en comparació al del copyright?

En realitat les llicències es basen en el copyright o millor dit en la propietat intel·lectual. És a dir, si no hi haguessin drets de propietat intel·lectual no caldria demanar permís. Els autors o creadors han de ser lliures per poder triar la manera de difondre les creacions, poden optar pel model tancat "tots els drets reservats" o per obrir en més o menys grau la seva obra, mitjançant alguna de les llicències disponibles. Es pot permetre la difusió de l'obra limitant alguns usos, especialment els comercials, però es pot arribar a només demanar que se'n reconegui l'autoria.

Moltes vegades es confon «lliure» i «gratis», en part per la influència de la paraula «free», que en anglès significa ambdues coses. Però la cultura lliure no és necessàriament gratuïta...

Exacte. El terme "lliure" es refereix a que es pugui reutilitzar sense cap restricció.

També s’acostuma a relacionar les llicències lliures amb usos amateurs. Quin és el potencial que tenen a nivell professional?

Hi ha nombrosos exemples d'ús d'aquestes llicències més enllà de l'amateurisme. És clar que el gran repte a l'hora d'utilitzar les llicències és cercar un model de negoci, però molts professionals les utilitzen de manera complementària, combinant difusions comercials i lliures. Un altre exemple serien els músics que centren l'explotació comercial en els concerts i no en la difusió de les obres.

Quines altres llicències lliures existeixen, a banda de Creative Commons?

De nou el terme "lliure" és una mica delicat per etiquetar les llicències, ja que per exemple les de Creative Commons només portarien aquesta etiqueta en dues de les sis disponibles, ja que les altres quatre posen limitacions en els usos comercials o en la generació d'obres derivades.

En el món del programari ens trobaríem amb múltiples llicències des de les de la Free Software Foundation fins a la de l'Open Source Initiative, algunes de les quals no serien estrictament "lliures". Alguns governs com el francès o el britànic han creat llicències pròpies, principalment per a dades. Fins i tot n'hi ha una de la Unió Europea per a programari: l'EUPL. També cal destacar iniciatives pioneres en les obres creatives com la llicència Art Libre o la llicència d'Aire Incondicional creada pel col·lectiu Platoniq.

Afegeix un comentari nou
0