• Què és la Ciutat Invisible?

És una cooperativa autogestionada que treballa en diferents àrees, la botiga de roba i la llibreria són les més visibles.També oferim serveis com l’assessorament i acompanyament a altres iniciatives de l’economia social i solidària, l’àrea de disseny i de comunicació i l’àrea de recerca i formació, des d’on portem a terme diferents projectes com tallers, cursos, rutes, etc.

• La llibreria és un dels projectes més representatius de la Ciutat Invisible?

Sí, sobretot perquè és un espai físic on la gent pot venir i conèixer el projecte. Poden venir aquí, tocar la roba, veure els llibres... es fan una idea de quina filosofia hi ha darrere de la cooperativa i és la seva cara més pública. Com que els socis i sòcies de la cooperativa també formem part de tot el teixit social del barri, aquest contacte personal no el perdem. Però per la gent que no coneix el projecte, és l’espai on tothom pot venir i on hi ha el tracte més directe amb el públic general.

• Voleu recuperar l’antic ofici de llibreter, en què consisteix?

Cuidem els llibres que oferim, per exemple, no creiem gaire amb la política del "best seller". Intentem que les editorials independents i petites puguin tenir llibres aquí i també oferim un tracte molt proper amb els clients, que vegin que poden encarregar aquí els seus llibres i que tractaran amb gent que treballa per a que la llibreria ofereixi uns llibres de qualitat i de temàtica i formats variats. Això s’aprecia molt a l’àrea infantil, ja que et dones compte que la majoria de contes reprodueixen la visió androcèntrica i patriarcal de la societat. Com que la secció infantil ens l’estem treballant molt, seleccionem llibres que no reprodueixen els valors que marca el sistema.

• Quines temàtiques hi podem trobar?

Aquí estem especialitzats en teoria crítica, memòria obrera, estudis urbans i gènere, però la secció infantil ha crescut i també tenim molta més narrativa.

• Us definiu com una llibreria de proximitat, això com influeix al barri i en la construcció del sentiment de comunitat?

És molt interessant perquè no només ve la gent del barri que representa que és afí amb l’imaginari de la Ciutat Invisible, sinó que la gent que viu al barri, que és de Sants de tota la vida, ja agafa la llibreria com a referència. Això vol dir que ens hem guanyat la confiança del barri i que la gent valora la feina que fem. Enlloc d’anar a les grans llibreries, venen aquí a demanar els llibres.

Intentem que les editorials independents i petites puguin tenir llibres aquí i també oferim un tracte molt proper amb els clients.

• Així teniu un públic divers.

El nostre públic és variat i en determinades dates es nota molt, com per Nadal, quan els joves demanen que els hi comprin els regals a la Ciutat Invisible, o per Sant Jordi, ja que la gent ve expressament aquí a comprar els llibres o els encarreguen abans. Una llibreria amb 10 anys ja té un recorregut i una història i això et connecta i t’arrela al barri.

• També heu editat llibres propis, quins són?

Sí, hem editat 4 llibres: “RT 15M”, “Que pagui Pujol”, “Les cooperatives Obreres de Sants” i “Un barri fet a cops de cooperació”, aquests últims dins d’una mateixa col·lecció a la que s’afegirà un altre llibre sobre les cooperatives de la Barceloneta, que publicarem enguany.

Ens hem guanyat la confiança del barri i la gent valora la feina que fem.

• De vegades també trèieu els llibres enfora, com quan celebreu les nits poètiques.

Sí, i aquest Sant Jordi també hem apostat per treure la Ciutat a el carrer i fer activitats durant tot el dia. Pel matí organitzarem un contacontes, es farà un conte col·laboratiu, la Míriam Cano i en Carlos Rabassa presentaran els seus poemaris, la Tinta de Poblesec farà un taller d’enquadernació, hi haurà un vermut musical... tot això ho fem amb aliança amb altres cooperatives com el Koitton. La diada de Sant Jordi és una oportunitat per poder treure llibres al carrer.

• Quins llibres recomaneu per Sant Jordi?

“Les veus al ras”, de Sebastià Perelló; “El cazador de historias”, d’Eduardo Galeano; “Com un record d’infantesa”, de Feliu Ventura; “L’amor fora de mapa”, d’en Roc Casagran; “Democracia de la abolición”, d’Angela Y. Davis; “Espejo de Marx”, de Patrycia Centeno i “Las que limpian los hoteles”, d’Ernest Cañada.