Què és el Retaule de Sant Ermengol?

El Retaule de Sant Ermengol és un espectacle teatral que es representa des del 1957, durant la primera quinzena del mes d’agost, al claustre de la catedral romànica de la Seu d’Urgell. Els actors i tècnics són un centenar de persones voluntàries que escenifiquen en diferents quadres, alguns episodis de la vida del Sant, bisbe de la Seu d’Urgell des de l’any 1010 fins al 1035 i un personatge important de la història de Catalunya durant el segle XI.

Quants anys d’història té aquest espectacle medieval?

Es va començar l’any 1957. Malauradament, no s’ha representat ininterrompudament. Aquest any serà l’edició 43 i farà 62 anys que es va començar a fer.

El Retaule ha tingut diverses èpoques d’inactivitat, representant-se entre el 1957 i el 1975, quan es va parar per voluntat dels actors i de l’associació. Es va reprendre el 1985 fins al 1995, i es va aturar per obres al claustre de la catedral de la Seu d’Urgell. Finalment es va tornar a començar el 2004 fins a l’actualitat.

Qui era Sant Ermengol i quina història hi ha darrere d’aquest retaule d’escenes medievals?

Sant Ermengol va ser bisbe d’Urgell des de l’any 1010 fins a la seva mort el 1035, i és, sense cap mena de dubte, una de les grans figures polítiques a la Catalunya d’aquell moment. Va ser fill dels vescomtes de Conflent i de ben jove ja el van enviar a estudiar a la Seu d’Urgell, on era bisbe el seu oncle Sal·la.

El bisbe Ermengol va reformar la institució de la canònica, establint la vida en comú dels canonges de la Seu d’Urgell, també va ser un gran reformador eclesiàstic, impulsor de les construccions d’esglésies, conqueridor dels territoris del sud, que llavors eren en mans musulmanes i, sobretot, promotor de grans obres públiques de comunicació.

Com quines? N’hi ha que encara es conservin?

Un exemple ben clar, conservat fins avui dia, és l’obertura del camí dels Pontarrons, a l’estret de Tresponts, entre la Seu d’Urgell i Organyà, amb unes grans arcades de pedra, que mil anys més tard continuen arrapades a la penya. Un altre exemple és la construcció del pont de Bar, on el dia 3 de novembre de l’any 1035, en una visita d’obres, va caure al riu i va perdre la vida.

Així és com va arribar el seu cos a la Seu d’Urgell...

Sí. La llegenda diu que les aigües del riu Segre van arrossegar el cos fins a la Seu, on les campanes de la catedral van tocar miraculosament totes soles al seu pas. Altres variants parlen de la recuperació del seu cos riu avall, a Organyà i a Peramola.

Ben poc temps després de la seva mort, ja era venerat com a sant, i durant segles es van treure les seves relíquies en processó pels carrers de la Seu invocant-lo per demanar la pluja en temporades de sequera.

Destacaríeu alguna escena del Retaule especialment estimada pel públic?

Sí, dues. ‘L’enterrament’ i ‘El miracle de la pluja’.

‘L’enterrament de Sant Ermengol (Seguici)’. Sant Ermengol ha mort a les obres del pont de Bar. El seu cos és portat a la Catedral de la Seu, en un seguici que aplega la gent dels voltants, trista per la inesperada notícia.

‘El miracle de la pluja’. En una temporada de sequera, les rogatives al sant acaben amb l’obertura de l’urna que en conté les relíquies. Mentre comença a rajar sang de les ferides del seu front, la pluja que necessitaven els camps i les collites comença a caure amb abundància.

Quanta gent hi participa?

Depèn de l’any. Un any vam arribar a ser 105 persones i l’any passat, el que menys gent vam tenir, unes 70. Tothom és benvingut si decideix participar o ajudar d’alguna manera. Sempre fa falta gent.

S’hi involucra gent de totes les edats i procedències?

Sí, tenim gent de totes les edats. Hi ha famílies que participen tres generacions, avis, fills i néts. Tenim gent amb 88 anys i nens i nenes de 5 anys. També participen persones migrants vingudes de l’est d’Europa o de l’Amèrica llatina.

Quant de temps dediqueu a preparar-lo?

Pel que fa a l’organització i a la producció de l’espectacle, ens reunim pràcticament durant tot l’any, sols parem al mes de setembre. Pel que fa a la direcció de l’espectacle i als papers parlats es comença a assajar un mes abans i amb tota la gent i els figurants, la setmana abans de les representacions.

La Seu d’Urgell rep turisme cultural motivat pel Retaule?

Crec que la Seu rep turisme cultural motivat pel Retaule, però menys del que voldríem. De fet, l’Esteve Albert (autor del text i primer director del Retaule), va pensar a finals dels anys 50, que seria un reclam pel turisme cultural.

En teniu algunes xifres?

Aproximadament un 44% dels espectadors del Retaule procedeixen de Catalunya (el 36% de Barcelona i rodalies), el 43% és gent de la Seu i de la comarca. Un 11% de la resta de l’estat espanyol i un 2% d’Andorra.

També és cert, segons les nostres enquestes i dades, que el percentatge de venda d'entrades ha augmentat del 41% (1994) al 55% (2017) en els darrers anys. Majoritàriament aquest augment és degut a gent de la comarca de l’Alt Urgell, Cerdanya i Andorra. Entenc que estem parlant de turisme cultural i que sí ve motivat per l’espectacle.

Canvia gaire el flux de visites durant la primera quinzena d’agost, quan se celebra l’espectacle, de la resta de l’estiu?

La veritat és que no podem dir que el flux de visites canviï per la celebració del Retaule. Ara mateix, és un recurs que oferim als turistes com a activitat cultural i molts d'ells el compren ‘in situ’ el que ajuda a millorar l'oferta lúdico-cultural de la Seu.

És complicat atraure a un públic tan específic. Tot i els esforços en la creació de l’oferta, comunicació i promoció per les xarxes, no acaben de funcionar. En línies generals podem dir que no rebem de forma massiva turisme motivat pel Retaule, però sí pel Conjunt Catedralici. Crec que s’hauria de potenciar més el turisme cultural, tant des de les institucions públiques com privades.