La fira Literal estrena l’Espai Àgora d’economia social i solidària

Com cada mes de maig, torna Literal, la fira d’idees i llibres radicals. Més d’un centenar d’editorials independents es reuniran aquest cap de setmana al recinte de la Fabra i Coats de Barcelona, per convertir-lo de nou en el punt de trobada de la cultura i el pensament crític. Aquest any, entre les novetats, hi ha l’Espai Àgora, on tindran lloc diverses converses d’economia social i solidària. L’espai, ubicat en un dels patis del recinte, forma part del marc d’activitats que s’impulsen al llarg de l’any des del Programa d’Economia Social del Departament d’Empresa i Treball de la Generalitat. 

La primera de les converses a l’Espai Àgora serà aquest dissabte 21 a 1/4 de 12 del migdia, i girarà entorn al treball i la gestió del temps. Pere Jodar, sociòleg i professor de la Universitat Pompeu Fabra dialogarà amb Joan Sanchís, economista i autor de Quatre dies (Sembra), Andreu Escrivà, ambientòleg i autor de I ara jo què faig (Sembra), Sara Moreno, membre del Centre d’Estudis Sociològics sobre la Vida Quotidiana i el Treball, i Gemma Altell, psicòloga social feminista. 

La conversa parteix de la premisa que la gestió dels temps personals i familiars està en procés de transformació. La frontera imperceptible de l’etapa industrial entre ocupació i treball domèstic va desapareixent en la mesura en què les vides personals de cada persona s’acaben mercantilitzant. D’aquí que debatre sobre la reducció del temps de treball vagi estretament vinculat a un canvi del model productiu i de consum, en la línia del que ja porta practicant l’economia social i solidària.

La segona conversa, a partir de les 6 de la tarda del mateix dissabte, tractarà sobre els altres centres culturals dispersos pel territori. Sota la moderació d’Anna Zaera, periodista de Surtdecasa, es dialogarà amb Daniel Gasol, autor d’Art (in)útil (Raig Verd), Rosa Cerarols, autora de L’altre món rural (Tigre de Paper) i cofundadora del Konvent i Gemma Carbó, directora del Museu de la Vida Rural.

Es parteix de la base que el binomi centre-perifèria ha dividit la cultura -i, també, el món- en dues categories: a una se l’ha apoderat i dotat d’un relat centralitzador mentre que a l’altra se l’ha tendit a oblidar en el debat cultural de país i, amb l’etiqueta perifèrica, se l’ha estereotipat portant-la discursivament a la marginalitat. La cultura al territori sempre ha estat viva però, en els últims anys, la gran qualitat, el relat i les maneres de fer estan visibilitzant i posant al mapa aquests altres centres culturals. La conversa serà una oportunitat per apropar-s’hi i valorar la cultura del país amb tota la seva diversitat.

La primera conversa del cicle del diumenge dia 22 a l’Espai Àgora serà a les 11 del matí i partirà d’una mirada crítica a la salut mental. Ho farà amb Guillermo Rendueles, psiquiatra i autor de Psicologización, pobreza mental y desorden neoliberal (Irrecuperables), Raquel Picolo, autora d’Art brut (Voliana) i Assun Reyes, membre del Fòrum Català d’Atenció Primària. La moderació anirà a càrrec de la pedagoga Anabel Lorente.

En aquest cas es debatrà entorn a com el capitalisme afectat la salut mental col·lectiva. De com l’atur, la precarietat o la destrucció dels serveis públi no només provoquen mancances materials sinó que també tenen un efecte directe sobre la salut mental de les persones. En el debat s’intentarà posar llum a les causes de l’augment dràstic de població jove amb trastorns mentals, l’augment de suïcidis o l’impacte que ha tingut la pandèmia en la salut mental de la gent en tant que es considera sinònim de defensar l’acció comunitària, la necessitat de dotar de més recursos els professionals i lluitar contra l’estigma que hi ha al voltant de la salut mental.

Finalment, a la 1 del migdia es debatrà entorn al suport mutu. Ho faran amb Alba Padrós, traductora d’El suport mutu (Virus), Emili Cortavitarte, professor d’història i president de la Fundació Seguí, i Marina Muñoz, investigadora predoctoral en gènere i política a la UPF. Tot plegat amb la moderació de Laura Aznar, periodista de Crític.

En aquest cas, es parteix de la premisa que la història ha demostrat que la cooperació és un factor fonamental de supervivència i reproducció de la vida. I que en el context mundial actual, afectat per la competitivitat i en una espiral de crisis successives del capitalisme, amb un seguit de desigualtats que s’han incrementat amb la pandèmia, les persones tenen, gràcies al suport mutu, una eina per respondre-hi col·lectivament. Es debatrà fins a quin punt és possible recuperar el compromís amb la comunitat i les xarxes que sustenten la vida.

Paral·lelament a l’Espai Àgora, es podrà visitar a la fira Literal l’exposició «Catalunya, terra cooperativa», que fa un recorregut per l’ahir, l’avui i el demà de les pràctiques cooperatives, el cooperativisme i l’economia social com a eines útils i vàlides per la generació d’alternatives a la societat actual, superant la visió del cooperativisme com una pràctica obsoleta del passat.

Més de 5.000 llibres exposats en 126 parades amb 102 segells editorials

Més enllà de l’Espai Àgora, la Fira Literal tornarà a ser la gran trobada anual de la cultura i el pensament crític. Més de 5.000 títols s’exposaran en 126 parades de 102 segells editorials independents i 8 llibreries cooperatives. La Fira Literal ha programat 70 activitats entre presentacions de llibres, grans converses, debats, poesia, contacontes i actuacions musicals que ocuparan 5 espais repartits per tot el recinte. La fira serà oberta al públic i de caràcter gratuït.

Des d’aquest dijous hi ha oberta, a més, la Literal Pro, un espai que es recupera després de la primera edició celebrada el 2019. L’espai professional de la fira reuneix una setantena d’editorials provinents de països com França, Alemanya, Polònia, Estats Units, Argentina o Veneçuela. Compta amb un espai de trobada per facilitar la compra-venda de drets, espais de trobada entre editors i escriptors i una programació paral·lela amb converses i classes magistrals. Amb aquesta aposta, Literal pretén posar la primera pedra per construir un espai de referència del pensament crític a nivell internacional.