Les colles castelleres universitàries i la difusió dels valors

  • La Sarah, amb els ulls tancats, fent pinya

    La Sarah, amb els ulls tancats, fent pinya

  • Arreplegats de la ZU, pilar de 7 amb folre i manilles carregat

    Arreplegats de la ZU, pilar de 7 amb folre i manilles carregat

  • Ganàpies de la UAB

    Ganàpies de la UAB

  • Grallers de Ganàpies

    Grallers de Ganàpies

  • Marracos de la UdL, 3 de 6

    Marracos de la UdL, 3 de 6

  • Imatge desé aniversari Marracos UdL

    Imatge desé aniversari Marracos UdL

  • Grallers de Passerells

    Grallers de Passerells

  • Passerells del TCM, 3 de 5

    Passerells del TCM, 3 de 5

  • Cartell promocional Pataquers

    Cartell promocional Pataquers

  • Pataquers de la URV

    Pataquers de la URV

  • Xoriguers de la UdG a Menorca

    Xoriguers de la UdG a Menorca

  • Cartell promocional Xoriguers de la UdG

    Cartell promocional Xoriguers de la UdG

  • Escut Emboirats de la UVic

    Escut Emboirats de la UVic

  • Assaig dels Emboirats de la UVic

    Assaig dels Emboirats de la UVic

  • Castell universitari de germanor

    Castell universitari de germanor

La universitat és un espai on el teixit associatiu pren una importància considerable i dins aquest marc, les colles castelleres han agafat des de fa temps, part del protagonisme. Actualment, Catalunya compta amb set colles castelleres universitàries en actiu: Arreplegats,  Emboirats, Ganàpies, Marracos, Passerells, Pataquers i Xoriguers. Totes coincideixen en senyalar que d’elles emanen valors molt adients per la societat actual.

Desconeixedors probablement del moviment que estaven engegant, el 1994 un grup d’estudiants de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) van decidir fundar la primera colla castellera universitària desprès de dos anys assajant sense un objectiu fix: els Ganàpies de la UAB. A aquesta iniciativa se n’hi van anar sumant de noves arreu de Catalunya, Illes Balears i Catalunya Nord. L’expansió del fet casteller està a l’ordre del dia i un bon exemple n’és la contínua aparició de noves colles, també dins el context universitari. Durant el darrer curs 2010-11 van aparèixer dues colles universitàries noves, els Bergants de la UPC-Terrassa i el Passerells del TecnoCampus Mataró-Maresme (TCM), i van tornar els Emboirats de la Universitat de Vic (UVic).

Una font de valors per a la universitat

Els universitaris es troben en una important fase de formació personal i d’aprenentatge, motiu pel qual sovint resten més receptius a l’assimilació de pautes de comportament i valors. En aquest sentit, les colles castelleres universitàries hi tenen un paper important. “A la colla és necessari treballar de manera cooperativa per poder fer els castells i al mateix temps, es pot adquirir experiència en el lideratge d’equip, gràcies a l’existència d’òrgans directius”, destaquen els Ganàpies de la UAB. Guillem Bagaria ha estat secretari dels Ganàpies durant tres anys i sense vacil·lar afirma que “l'aportació de tothom és imprescindible, tant a nivell de castells com organitzativament”. La solidaritat del treball en equip conviu amb la valoració de la tasca distintiva que realitza cada persona.

Eulàlia Solé, vicepresidenta dels Arreplegats de la Zona Universitària (ZU), destaca un valor en concret, més enllà del lema “Força, equilibri, valor i seny”, dins Arreplegats: “A la nostra colla sempre hi ha hagut molta ambició; ambició de creure'ns que podíem trencar els nostres propis límits i aconseguir-ho”. Solé també destaca les diferències en la percepció del risc entre les persones joves i les plenament adultes. Afirma que, en certa manera “a la gent jove li agrada el risc i no té límits”. La vicepresidenta considera que aquest fet els ha permès fer grans castells; inèdits en el món universitari. Puntualitza, però, que “arriscar no vol dir ser temeraris” i sempre compleixen les mesures de seguretat.

En contrast amb aquesta manera de fer, Antonio Cobo, president de “Los Marracos” de la Universitat de Lleida (UdL) senyala sense dubtar el seny com a valor característic de la seva colla. “A la colla sabem que no som professionals, de fet, molta gent està mancada d’experiència”, explica Cobo i afegeix que “per la gran diferència de no anar a competir, es valora més que tothom pugui ocupar diverses posicions i passar-s’ho bé”.

Marta Farrés, cap de colla dels Ganàpies de la UAB també destaca la joventut dels integrants com un factor influent sobre els valors: “El jovent acostuma a lluitar més quan s’apassiona per una cosa i al mateix temps, viu amb més intensitat tot el que passa i lluita per la superació sense deixar de banda la diversió”.

Esforç, constància, respecte, humilitat, el valor com a propi valor... Hi ha tants valors per definir aquesta petita i alhora gran colla”, comenten els Emboirats de la UVic. Elsmateixos apunten el que pot reportar a les universitats tenir una colla castellera: Donem una imatge positiva culturalment”. Igual que ells, la resta de colles, que coincideixen en destacar la importància de donar visibilitat al fet casteller dins els diferents àmbits universitaris, tant a partir dels assaigs setmanals com de les diades que es fan a les diferents universitats. Guillem Bagaria en parla: “Com a grup de joves que som busquem constantment oportunitats per portar els nostres castells fora a través de viatges i actuacions. D’aquesta manera, donem a conèixer la universitat, fins i tot a nivell internacional”.

Oriol Carreras, president dels Xoriguers de la Universitat de Girona (UdG), destaca la importància de les colles dins el teixit associatiu de les universitats: “Les colles són un entorn per compartir, establir relacions, conèixer gent, aprendre i difondre la cultura catalana, tot participant d’una activitat lúdica i cooperativa”. “El campus és molt més que un lloc on estudiar; és un lloc on rebre cultura”, afirma vehement la cap de colla dels Ganàpies.

Pel president dels Xoriguers de la UdG, “l'empatia, el compartir, la cohesió social, el reconeixement mutu i el fet de passar-s'ho bé en un grup” són els valors que toquen més la vessant social de la Colla. Els Pataquers de la Universitat Rovira i Virgili (URV) destaquen que tot i la forta competitivitat que hi ha entre algunes colles convencionals, dues persones de colles rivals es trobin dins la colla universitària i siguin capaces de treballar en equip: “És curiosa la capacitat que castellers de colles diferents, amb maneres de treballar molt diferents i a vegades rivals entre si, puguin posar-se d’acord i vestir una mateixa camisa per fer castells a la universitat”.

Estudiants internacionals a les colles castelleres

En Marek és polonès i va anar a estudiar a la UAB amb una beca Erasmus. D’ençà del primer dia que va provar de fer castells amb els Ganàpies de la UAB “no va faltar a cap assaig ni a cap festa”, asseguren alguns dels Ganàpies que el van conèixer. Aquesta barreja de tradició i esport que segons en Marek són els castells, li han premés conèixer molts catalans: “Si no fos pels castells, no coneixeria a quasi cap català a part del propietari del pis on vaig viure durant la meva estada”. Satisfet afirma que el millor de la colla són les “relacions dins del grup”. “Els castells requereixen un grau immens de confiança en l’altre”, diu en Marek seriosament, “i aquesta confiança es reflexa de seguida en les relacions entre les persones; amb el mateix període de temps és formen amistats molt més sòlides i naturals que les que es poden tenir amb els companys de classe”.

La Sarah és de Chicago i va arribar a Barcelona per estudiar a la tardor del 2008. Va conèixer els Arreplegats de la ZU durant un acte que havia organitzat la universitat . La colla hi feia un taller ella ho va provar. “Era més divertit del que m’esperava i una noia de la colla em va convidar a anar a assaig la setmana següent”. Entre les paraules de la Sarah s’entreveu tot el que la colla ha significat per ella: “Mai no em vaig sentir exclosa i ràpidament em vaig emocionar pels castells. Vaig aprendre moltíssim, tant sobre la seva tècnica com sobre la seva història i l’aspecte cultural”. Apuntant cap a la mateixa direcció que en Marek, la Sarah senyala que els Arreplegats van ser els primers amics que va fer a Catalunya i també els més forts: “Em vaig sentir part d’una família tot i estar en un país estranger”. Sense dubtar, la Sarah afirma que els castells li van permetre identificar-se plenament amb Catalunya.

Afegeix un comentari nou