Llibres per generar comunitat a l’Espai Llavors

A l’estiu es llegeix diferent que durant l’any?

Tot i que hi ha gent que no canvia els seus hàbits, sí que hi ha dues tendències estiuenques quant a literatura. D'una banda, la gent que busca lectures lleugeres i llibres ‘portables’ per encabir a la maleta o a la bossa de la platja i tot el contrari, gent que aprofita l'estiu per llegir aquells llibres llargs o més densos, que amb el tràfec del dia a dia a vegades es fan més complicats de llegir.

Què hi ha a la vostra pila de llibres per llegir a l’estiu?

Aprofitem l'estiu per preparar les lectures dels clubs de lectura del curs vinent, també per ficar a la maleta algun llibre que no hem pogut llegir durant l'any. Us recomanem alguns que ens emportarem de vacances.

Endavant.

L’Alicia recomana dos llibres. ‘Da igual’, d'Agota Kristof, editat per Alpha Decay. Una recopilació de vint-i-cinc contes molt breus en què es reflecteix la visió del món de Kristof, un lloc insegur, hostil, en el qual la desgràcia pot manifestar-se en qualsevol moment. ‘Corazón giratorio’, de Ronald Ryan, editat per Sajalín: una novel·la que retrata la Irlanda contemporània rural, on l’esclat de la bombolla immobiliària ha deixat seqüeles en un petit poble.

El Dani proposa ‘El vuelo’ d'Horacio Verbitski, una investigació periodística sobre la violació dels drets humans durant l'última dictadura argentina arran de la confessió d'un exmilitar, que va relatar la seva participació en els anomenats "vols de la mort". La segona recomanació és de km.0: ‘Collado. La maldición de una casa de comidas’ de Carles Armengol, editat per Colectivo Bruxista. Aquest llibre, narra la historia del Bar Collado, ubicat a 300 metres de la llibreria Llavors, des dels ulls i la ploma del fill dels hostalers. Història viva del barri, que podria ser la història viva de tants barris de classe obrera als anys 90.

Per últim, la Noelia recomana ‘L'Amy i la biblioteca secreta’ d'Alan Gratz, editat per Takatuka. Un llibre juvenil, que gaudireu igual de grans sobre un tema, malauradament d'actualitat, la prohibició de llibres a les biblioteques escolars per motius ideològics. I en segon lloc, ‘La voluntat de canviar. Homes, masculinitat i amor’ de bell hooks (ella escrivia amb minúscules les seves inicials), editat per Tigre de Paper. Una reflexió brutal sobre la masculinitat, la por a la pèrdua de privilegis i la dificultat per a la intimitat que tothom hauria de llegir.

Aquest estiu no heu parat de proposar activitats: cinema a la fresca, jocs de taula o tallers. El vostre model de llibreria va més enllà de la lectura?

Definitivament. Vivim en un dels barris més densos d'Europa, barri mancat d'espais verds, de socialització, culturals... teníem clar des del principi que volíem oferir el nostre espai per fomentar la trobada entre veïnes, la creació de xarxes i l'oferta cultural de proximitat. A l'estiu, hem programat activitats per petites i grans sota el lema ‘Aquest estiu gaudeix del barri!’, volem fer vida al barri i desterrar l'estereotip de l'Hospitalet i els seus barris com a ciutat dormitori, hi ha molta cultura als nostres carrers!

Durant tot l’any dueu a terme clubs de lectura molt variats. Com és aquesta dimensió comunitària que treballeu?

Una mica en la mateixa línia que els tallers d'estiu. Els clubs de lectura, no són només grups on comentar llibres, s'estan creant grups maquíssims on es troba gent molt diversa amb un interès comú. Sempre diem que els clubs de lectura tenen una mica de lectura i una mica de teràpia de grup, en la societat atomitzada en què vivim, aquestes trobades entre veïnes són una delícia.

Després d’un Sant Jordi passat per aigua vau impulsar la Fira del Llibre Moll. Com va anar?

La veritat és que la resposta de la gent va ser impressionant. Ja el mateix dia de Sant Jordi, les veïnes ens van ajudar moltíssim, i tota la setmana posterior la gent es va apropar a comprar llibres, a fer-se sòcies...

La Fira del Llibre Moll va ser una idea d'aquelles una mica absurdes que tires endavant i la resposta va superar totes les nostres expectatives, ens ha ajudat molt a parar el cop econòmic d'un Sant Jordi tan desastrós.

Quina reflexió feu de la dependència econòmica d’aquesta diada?

Sant Jordi és una diada preciosa, però la deriva mercantilista propiciada pels grans grups editorials només els beneficia a ells. Apostem per un Sant Jordi més local, més de barri i sobretot per recordar que les llibreries hi som tot l'any. En aquest sentit, les llibreries cooperatives van engegar el primer Sant Jordi pandèmic la campanya #SempreÉs23 on fem accions de comunicació conjuntes.

Optem, com moltes llibreries cooperatives i independents, en teixir comunitats al voltant de la llibreria (en el nostre cas, a més, som cooperativa de treball, però també de consum), oferir programació cultural tot l'any i aportar el nostre granet de sorra a la vida de barri.

A què creieu que respon l’auge de les llibreries cooperatives?

És difícil generalitzar en aquest sentit. Nosaltres no contemplàvem cap altra forma d'organitzar-nos com a empresa. Una llibreria és un negoci on és molt difícil guanyar-se la vida, sovint arribes després d'experiències més o menys llargues i més o menys difícils com a treballadora assalariada. Si fas el pas, no és per reproduir els esquemes de l'empresa capitalista. Aquí o guanyem totes o perdem totes i els passos a fer els decidim en comú.

És un goig veure com va creixent un ecosistema de llibreries (i altres empreses) cooperatives plenes de gent que pensa que hi ha una altra manera d'organitzar-se i de fer les coses, també en l'àmbit laboral.

Com valoreu el primer any i mig de vida? Quins reptes teniu al davant?

Valorem molt positivament el nostre primer any i mig. Ens ha sorprès l'acollida que hem tingut per part del barri i la ciutat i ens fa molt felices veure com la comunitat es va ampliant, de mica en mica. Ens ha passat una mica de tot en molt poc temps, però ens agrada molt veure com la gent s'ha fet seva la llibreria, com participen en les activitats, com ens proposen coses. Tenim una comunitat de sòcies molt activa i implicada i, això, és el que ens fa ser més optimistes de cara al futur.