La foscor i el silenci de la nit de l'1 de juliol a Artesa de Lleida es trencaran quan les guspires i el foc surtin de les bèsties participants de la catorzena edició del Festival d'Enceses del Bestiari de Catalunya. Aquest esdeveniment reunirà cinc colles de tot Catalunya que mostraran l'esplendor de les seves bèsties per poder aconseguir algun dels premis que es posen en joc. En paraules de Josep Maria Carrera, president d'El Griu d’Artesa de Lleida, l'entitat organitzadora, "aquest no és un concurs competitiu, és una competició sana" que, a més, motiva les colles a crear les seves millors enceses.

Precisament, un dels objectius del festival és "estimular la imaginació i l'enginy per fer lluir les bèsties al màxim possible", explica Carrera, ja que "són molt plàstiques i amb les enceses els hi dones vida i moviment". També comenta que, moltes vegades, aquestes figures queden esmorteïdes dins de les colles de diables i no se'ls hi dona tant de protagonisme. Aquest propòsit de fer-les brillar fa que les persones implicades espremin les idees per inventar enceses noves i sorprendre. Gràcies a això, les colles "han après a fer lluir la seva pròpia bèstia", segons Carrera.

Les colles participants i la mecànica del festival

Enguany, l'Aguilot de Bonastre (el Baix Penedès), el Banyut de Solivella (la Conca de Barberà), el Bou Brufat de Santpedor (el Bages), el Pau de Foc dels Hostalets de Pierola (l’Anoia) i la Vírbola de Riells i Viabrea (la Selva) seran els encarregats d'omplir de foc la plaça Major de la població.

El president d'El Griu es mostra especialment satisfet per un doble motiu. Per una banda, s'ha escollit per primer cop una colla de les comarques gironines i, per l'altra, no hi ha cap figura que sigui un drac, un fet inèdit: "això està bé per anar variant una mica, ha sortit així i estic realment content perquè són bèsties molt diferents i tinc ganes de veure com es mouen i què són capaces de fer".

El concurs està dividit en tres parts, tres enceses. La primera és una encesa de presentació en la qual es fa un correfoc "per escalfar la plaça i l'ambient" i després les bèsties entren a la plaça. En aquest moment, el jurat ja està pendent de tot el que succeeix i puntua.

A la segona encesa, més tranquil·la que la primera, les colles entren acompanyades dels seus músics i fan el seu ball de protocol, si el tenen. Carrera remarca la importància de mantenir aquest ball perquè és una tradició dels seus respectius pobles i ciutats. El jurat el valora juntament amb "el muntatge, la manera d'encendre, si són harmònics i que finalitzin el ball en el moment en què s'acaba la música", especifica.

I, finalment, arriba la tercera encesa, que és la del lluïment pur i dur. Les colles tenen llibertat per fer tot allò que se'ls hi acudeixi i que sigui el millor per la seva bèstia, ja que és l'última vegada que el jurat les puntua. En aquesta ocasió, la música la posa la banda seleccionada per l'organització i pot tocar qualsevol mena de música que encaixi per a cada moment. Les colles no saben què sonarà.

A l'hora de valorar, el jurat té en compte cinc aspectes: la durada, els colors, el tipus de pirotècnia, el ball de protocol i escenificació i la bèstia en combinació amb el foc. Per altra banda, és essencial el tema de la seguretat i, en aquest aspecte, Carrera és taxatiu: "no es pot escapar ni un sol artefacte pirotècnic, no hi ha excusa".

Ja queda poc per saber qui agafarà el relleu del Drac d'Olivella, guanyador de l'edició passada.