Martín Habiague: “Qualsevol persona amb sentit comú sap que el que s’està fent amb l’Espai Mescladís és una barbaritat”
Comparteix
Ens menys d'una setmana, l'Espai Mescladís, tal i com el coneixem fins ara, podria desaparèixer a causa d'una negligència administrativa que l'Ajuntament de Barcelona ha deixat sense resoldre... a un mes d'unes eleccions municipals.
Un error administratiu que l'Ajuntament de Barcelona ha deixat sense resoldre, ha provocat que el pròxim 30 d'abril, d'aquí a quatre dies, l'Espai Mescladís, tal i com l'hem conegut fins ara, pugui desaparèixer. Ens ho explica el seu director, Martín Habiague, amb qui aprofundim en com el Districte de Ciutat Vella, liderat per Gala Pin, ha deixat que es deteriorés aquesta situació fins ara, que ha esclatat, a un mes de les eleccions muncipals.
Què és el projecte Mescladís?
La base de Mescladís és un programa que es diu 'Cuinant Oportunitats', on gestionem itineraris d'inserció sociolaboral i la formació d'ajudants de cuina i cambrers. Nosaltres formem unes 80 persones l'any. La majoria són alumnes menors no acompanyats, refugiats o en situació irregular, que inserim per arrelament. Molts venen derivats d'entitats com ara Càritas, la Comissió Catalana d'Ajuda als Refugiats, i un llarg etcètera més.
Teniu un àmbit de desenvolupament comunitari, doncs
Sí, som una de les entitats gestores del Casal de Barri Pou de la Figuera, on hem opupat la presidència de la federació que porta la gestió cívica, i actualment en duem la tresoreria. A banda d'això, fem diverses activitats: una línia de treball a través de tallers, molts d'ells amb la cuina com a eina, per treballar la diversitat d'una plataforma comú per diverses edats. Hi ha vinculacions amb diferents programes socials, o al barri a través de diverses entitats o casals.
També tenim el programa que anomenem 'Diàlegs Migrants', que empra l'art. També treballem molt a partir de les emocions que són més difícils de mesurar. Tu pots ser homòfob, i tenir un fill gai. Això et canvia el teu paradigma. "És molt més fàcil modificar un àtom que un prejudici", deia Einstein.
Tot el nostre equip i els 80 alumnes creiem que Mescladís ha de ser un lloc d'acollida, i de referència; tant necessàries de trobar quan les perds a l'emigrar.
Sempre hi ha una voluntat de conscienciar, oi?
Exactament. I també en àmbits com la sostenibilitat mediambiental. Allà a l'Espai Mescladís, el vi és de la Cooperativa l'Olivera, els iogurts i els gelats són de la Fageda, les fruites i verdures són de pagesos locals amb agricultura ecològica... és el nostre model de projecte. Aleshores també la sostenibilitat emocional. Tot el nostre equip i els 80 alumnes creiem que Mescladís ha de ser un lloc d'acollida, i de referència; tant necessàries de trobar quan les perds a l'emigrar.
Entrem en matèria. L’espai que ocupeu passa per un moment crític, oi?
Correcte. Nosaltres som gestors des del 2011 del que es coneix com l'Espai Mescladís, que està situat al que tothom coneix com el forat de la Vergonya. Al barri ja hi érem des del 2005, que vam començar amb el restaurant-escola de la Plaça Sant Pere. Al cap d'un temps, vam assabentar-nos que sortia a concurs aquesta terrassa pública, i que seria un concurs singular que faria Parcs i Jardins perquè la intenció era que l'espai fos gestionat per una entitat amb arrelament al barri, capacitat de gestió, i experiència demostrable en dinamització comunitària
I vau guanyar el concurs
Sí. Des d'aquell moment, gestionem aquest espai que estava abandonat. Vàrem haver de picar molta pedra i fer un esforç molt gran per arribar on hem arribat. Avui és lloc de referència en l'àmbit social, però també en el gastronòmic. El 2017, la gestió d'aquest espai passa de Parcs i Jardins al Districte de Ciutat Vella. El Districte, el primer que fa és treure-ho a concurs.
El conseller tècnic segon del districte, Jordi Rabassa, ens va prendre pel 'xiringuito' de la Ciutadella, sense tenir en compte la tasca que havíem desenvolupat i el retorn social al barri que tenia l'Espai Mescladís i Mescladís com a tal.
I què va passar?
Ens vam endur una sorpresa. El conseller tècnic segon del districte, Jordi Rabassa, ens va prendre pel 'xiringuito' de la Ciutadella, sense tenir en compte la tasca que havíem desenvolupat i el retorn social al barri que tenia l'Espai Mescladís i Mescladís com a tal.
Vaja...
Nosaltres sabem que les pedres que hi ha allà no son nostres. Però esperàvem que si s'havia de fer un concurs, almenys fos un concurs social o que es mesurés per aquests elements. La regidora Gala Pin va assegurar que el concurs que es feia era un concurs social. Aquesta falsedat es respon per sí mateixa veient qui és el suposat guanyador.
El concurs es va fer amb una lògica mercantil, i el va guanyar un particular que es diu Sam Karin, a qui no se li coneix cap antecedent d'interès o participació social o comunitària.
Això vol dir que el vàreu perdre
Sí, el concurs es va fer amb una lògica mercantil, i el va guanyar un particular que es diu Sam Karin, a qui no se li coneix cap antecedent d'interès o participació social o comunitària. Però sí que en els darrers tres anys, que coincideixen amb el govern de Gala Pin, s'ha fet amb la terrassa del CCCB i el Jardí de l'Rubió Lluch. Ara es faria amb la de l'Espai Mescladís. Si tu mires quines són les terrasses públiques amb major rentabilitat econòmica de Ciutat Vella, i de Barcelona, aquestes hi son, al costat d'altres com la de la Filmoteca.
A nosaltres ens sembla des del punt de vista polític i moral, que s'està produint una acumulació en un particular d'ús i aprofitament d'espai públic, amb un enriquiment amb aquesta lògica d'acumulació.
Per tant...
A nosaltres ens sembla des del punt de vista polític i moral, que s'està produint una acumulació en un particular d'ús i aprofitament d'espai públic, amb un enriquiment amb aquesta lògica d'acumulació. El pitjor és el que està passant amb l'Espai Mescladís: s'està desplaçant un projecte social que portava molts anys al barri per imposar una lògica mercantil a l'hora de gestionar l'espai, en una zona tan sensible com és el forat de la Vergonya, i la realitat d'avui dia al barri. Només al anar a veure el jardí de Rubió i Lluch i veure com està essent gestionat.
Com ho esteu encarant?
Nosaltres esperàvem del govern i de la regidora Gala Pin un mea culpa. Però no hi ha hagut cap resposta, i més quan nosaltres li vàrem recordar que tenia una eina desenvolupada pel govern dels Comuns que no va emprar.
De quina eina es tracta?
Van desenvolupar un programa de patrimoni que es diu Programa de Patrimoni Ciutadà d’ús i Gestió Comunitàries, i que està pensat per la gestió d'espais que tenen les característiques de l'Espai Mescladís: gestionats per entitats amb arrelament al barri, consciència social... L'eina s'ha posat en pràctica a d'altres espais amb èxit.
I per què no es va posar en pràctica?
Gala Pin ja tenia l'eina a les seves mans, quan es va treure el concurs. No diem que hagi tingut mala fe, no ho sé, però el motiu que sigui, no es va aplicar, i es va treure el concurs de la manera que es va treure, i a nosaltres ens va posar en aquesta situació. Amb els advocats del Col·lectiu Ronda hem vist que el concurs, encara que fet amb aquesta lògica mercantil el guanyàvem igualment.
I per què no el vau guanyar?
Per què hi ha una pregunta, paradoxal, que demanava els empleats d'inserció. En aquell moment en teníem un total de 15, dels quals 13 eren d'inserció. Com que 13 de 15 no és el 100%, de la pregunta vàrem marcar el 75%. Quan es va donar el resultat del concurs, se'ns va dir des del districte que en puntuació havíem perdut, i que havíem comès un error, perquè ells assumien que només tenint dues persones ja fèiem el 100%.
Ostres!
Sí, tot això amb unes clàusules i un plec molt confús. El nostre advocat ens va dir que això havia de comptabilitzar com un error administratiu, i l'administració ho podia arreglar. Fent això, es tornava a analitzar i guanyàvem el concurs. El 15 de desembre de 2017 ens vàrem reunir amb els serveis jurídics del districte i Gala Pin, i ens van assegurar que farien una nova obertura de sobres, que podríem aixecar la mà i exposar aquest error, perquè tenien tota la documentació als sobres. Però malgrat assegurar-nos-ho, se'n van desdir.
I aleshores?
Des de serveis jurídics van dir als nostres advocats que, com que el plec estava mal redactat i molt confús, el farien de nou. El van portar a serveis jurídics centrals, que van respondre que ells no assumien cap error. Per tant, això tampoc es va fer, i vam quedar perduts en la burocràcia.
Hem rebut una carta que ens avisa que hauríem de marxar el 30 d'abril, és a dir, en menys d'una setmana
Però, mentrestant, hi ha un altre guanyador, el concurs seguia guanyat per aquest particular, oi?
Exacte, simultàniament a tot això, el concurs se li adjudica a Sam Karín. Nosaltres hem rebut una carta que ens avisa que hauríem de marxar el 30 d'abril, és a dir, en menys d'una setmana, i el que hem fet és presentar un recurs a la justícia ordinària, després que l'administratiu es declarés incompetent. Allà hi hem demanat que s'adoptin mesures cautelars que facin que fins que no es dictamini sobre aquest tema, no s'hagi d'executar la cessió de la terrassa al suposat guanyador.
Què passaria si us les accepten? El temps que teniu és molt i molt limitat
Amb això guanyaríem un temps d'un any o dos, però aquestes mesures cautelars són bastant excepcionals en la justícia ordinària. Mentrestant hem presentat unes 9.115 signatures de la campanya Change.org, més de 85 cartes de recolzament de diverses entitats, i organitzacions demostrant, bàsicament, l'interès general que això té i la pèrdua pel barri que tindria la desaparició del projecte Mescladís. Pensa que això posaria en dificultats la continuïtat del projecte que gestionem com a tal.
Nosaltres creiem que qualsevol persona amb sentit comú, i incloem Gala Pin, sap que això és una barbaritat.
Ara esteu a l'espera d'aquestes mesures cautelars, que s'haurien de produir ja... i d'aquí un mes hi ha eleccions municipals on Gala Pin ja ha avisat que no es presenta. Potser hi haurà canvi de govern. Com ho veieu?
Nosaltres creiem que qualsevol persona amb sentit comú, i incloem Gala Pin, sap que això és una barbaritat. Creiem que fins i tot ella es penedeix del seu error polític, però la burocràcia és complexa i el que se'ns va dir en el seu moment és que se'ns oferirien alternatives, i això no s'ha fet. Així que hem passat de la negligència a la imperícia. Per una banda no es va aplicar el model per garantir la continuïtat d'un projecte social, i després d'aquesta errada, no va haver-hi cap capacitat de reacció per oferir alternatives que permetessin una sortida a aquesta situació.
Però el dia 30, se suposa que heu de marxar
No ens plantegem aquesta opció sense una solució sobre la taula. No ens plantegem tampoc marxar de l'Espai Mescladís que té a veure amb un model de ciutat que nosaltres entenem que s'ha de respectar: un model de ciutat solidària, sensible i compromesa amb l'esdevenir del barri i no simplement una lògica mercantil. Però, a més, nosaltres ens devem a les 80 persones que formem cada any, les entitats amb les que col·laborem, els menors als que ajudem... volem garanties que aquest treball es seguirà fent.
Haurem d'estar atents a veure què passa
Sí. Nosaltres som un projecte independent, dedicat al treball que fem, amb vocació política en quant a transformació que té a veure les polítiques migratòries europees i catalanes. Esperem un cert valor de l'administració que fins ara no hem vist i una reacció respecte a no permetre més aquesta lògica d'acumulació a un particular, que és totalment irresponsable, perquè era un espai guanyat per la ciutadania, es digués o no Mescladís. I no és el cas ara mateix.
És clar
I a més, el concurs és per dos anys. Què es pot desenvolupar en dos anys? Els restaurants totalment comercials de Barcelona activa són de 5 fins a 10 anys. Tu pretens donar-hi una lògica social, però només tindràs temps per vendre coca-coles i patates fregides. Això és el que passarà allà, sigui amb patates fregides o amb el model comercial que és exitós i ja té l'Espai Mescladís, perquè el model ja funciona i el fa un caramel molt melós. Així el que fan es treure's el projecte social de sobre, i que vingui algú a recollir els fruits del nostre treball. És una barbaritat totalment injustificable.
Afegeix un nou comentari