Cinc dies d'estada en la residència artística Cal Gras d'Avinyó, envoltades de natura, en contacte amb artistes professionals i creant projectes de Land art. Aquest és el pla que els espera a les usuàries de la Fundació Vidal i Barraquer i la Fundació Horitzó Berguedà en la nova edició del projecte 'Natura és cultura', que se celebra fins al 29 de setembre en l’entorn natural d'Avinyó. La iniciativa la impulsa Fundació Setba des de l'any 2012.

El projecte 'Natura és Cultura', dirigit per artista multidisciplinari i director artístic de Cal Gras, Quim Moya, és una iniciativa artística que es duu a terme en l'entorn natural del Bages i que és adreçada a persones que conviuen amb problemes de salut mental. L'objectiu és el de contribuir a la millora de la qualitat de vida, així com desestigmatitzar i visibilitzar la realitat d'un col·lectiu en risc d'exclusió, fomentar el treball en equip i l’empoderament personal.

Els primers anys les participants incorporaven l'art com a mitjà d'expressió a través de la pintada dels arbres de la Torre dels Soldats. Ara, l'activitat artística se centra en la modalitat de Land art, és a dir, la realització d'instal·lacions efímeres amb elements del bosc a la natura.

La primera estada la realitzarà la Fundació Vidal i Barraquer, del 18 al 22 de setembre; mentre que a la segona setmana del projecte hi participaran les usuàries de la Fundació Horitzó Berguedà, del 25 al 29 de setembre. Les obres resultants d'aquestes dues estades del 'Natura és cultura', s'exposaran al Festival Art & Gavarres. Serà el 10 d'octubre quan, coincidint amb el Dia Mundial de la Salut Mental, s'inaugurarà la instal·lació 'Caminants' en el festival internacional d'art i paisatge.

Projecte respir

És conegut que tant el contacte amb la natura com les activitats artístiques són dos aspectes que aporten grans beneficis per a tothom. Però el 'Natura és cultura' va molt més enllà. "Es tracta d'un projecte respir, ja que les usuàries d'entitats de salut mental de vegades tenen dificultats per sortir del seu espai", explica la Cristina Sempere, directora de la Fundació Setba. "Amb la participació al projecte, les usuàries surten de les seves rutines i treballen en equip, connecten amb la natura i incorporen l’art com a mitjà d’expressió", exposa la directora.

"Cada setmana hi participa una entitat, però això no vol dir que les usuàries es coneguin entre elles, ja que de vegades formen part de diferents centres de la mateixa entitat. Això fa que creïn nous vincles que, generalment, es mantenen", considera la drectora de la Fundació. Un cop finalitzen l'estada, la Fundació Setba fa un seguiment amb les responsables de les entitats participants per veure l'impacte del projecte a mig i llarg termini. "Ens expliquen que s'han creat grups i continuen veient-se, i això és important", afirma.

Sempere també assegura que les estades d'una setmana permeten, a les persones amb trastorns de salut mental, ser més autònomes. "En la residència d'artistes nosaltres facilitem tot el menjar i les facilitats per viure-hi, però ells han de recollir i fer totes les tasques: han de comportar-se com qualsevol artista que passa una setmana en la residència", afirma.

Un dels trets més importants per a la fundació és que les persones que hi participin puguin tenir l'oportunitat de treballar amb artistes professionals, com ara Quim Moya, de qui Sempere diu que és l'ànima del projecte. "Considerem que el tarannà i la capacitat d'empatia de l'artista és molt important, i el Quim ho té", afirma. "En Quim vetlla per l'excel·lència professional i per la qualitat del projecte, però en el procés té aquesta empatia a nivell humà, que crec que és el més important", assenyala Sempere.

Procés creatiu a la natura

Cal Gras realitza residències durant tot l'any, acollint companyies de teatre, artistes d'art visual i artistes d'altres llenguatges relacionats amb el territori, així com a les entitats que participen en el projecte 'Natura és Cultura'. "Els dos primers anys ens impliquem en el projecte donant suport a l'acolliment com a centre de producció. En un moment donat, que ens hem anat coneixent més, i veuen el nostre perfil artístic i humà, veiem que des de Cal Gras podem aportar també la part de les activitats artístiques", manifesta el Quim Moya.

Quim insisteix en la idea que les persones participants puguin sortir dels seus centres, la majoria de ciutats mitjanes o grans, i passin uns dies en un entorn rural i prop de la natura. "Aquesta aproximació a la natura l'hem incorporat a la creació, ja que la fem servir d'inspiració. Però perquè ens inspiri l'hem de conèixer. Així que, perquè prenguin consciència de la natura, fomentem aquesta connexió amb l'entorn natural durant la setmana", assenyala.

"Intentem anar bastant a l'essència i simplificar molt les coses. De vegades és difícil fer-ho fàcil, però nosaltres estem en el moment de treballar la creació, donar importància al procés i donar molta llibertat", afirma Moya. "No són tallers tancats, sinó que tothom que hi participi és lliure d'aportar el que consideri. Tots tenim mancances en algun àmbit de la vida, però també tenim uns altres valors per una altra. L'art és una eina fantàstica per veure-ho", afirma.

I la resposta de les participants? En Quim explica que les persones amb trastorns mentals arriben amb moltes preguntes. "Normalment, el seu entorn de seguretat és saber a cada moment què passarà. Però jo els dic que som artistes, que anem creant i a cada moment pot ser que canviem. Gràcies a aquest convit que els fem a què qualsevol cosa que hagi sorgit com a peça de creació la posem en valor, ens hem adonat que provoca un canvi extraordinari per ells", diu.

"Em sento un privilegiat, és un enriquiment diari. Jo he après moltes coses, com que tot el que fem durant aquesta setmana és de veritat. De vegades estàs amb mil coses a la vida, a mig gas, però en aquesta setmana tot és a fons. Si experimentem a la natura no serà una cosa petita i la intensitat serà bastant forta. També he après a valorar les altres sensibilitats. Com a artista, cada vegada més, envejo la llibertat de creació o la sensibilitat que tenen. I això és meravellós", exposa.

Dansa i correspondència artística

Un altre dels aspectes que fomenten des del projecte cada any una activitat de correspondència artística entre els participants del projecte i alumnes de dues escoles del territori, amb l'objectiu de lluitar contra els estigmes que pateixen les persones amb trastorns mentals. "Aquest any, usuaris de la Fundació Empans han pintat unes llesques de pi per una cara i han escrit una carta que nosaltres hem portat l'alumnat de l'Institut Sis de Manresa. Aquests hauran de respondre pintant per l'altra cara la llesca i fent una altra carta", detalla Sempere.

D'altra banda, a banda de les activitats d'art efímer amb el Land art, una de les novetats de les últimes edicions ha estat la inclusió d'una nova activitat de dansa, en la qual les usuàries descobreixen aquest art a través de la improvisació i composicions corals amb la voluntat de potenciar la creació artística, compartir coneixements, apropar a les persones a la natura, adquirir major autonomia, millorar l'autoestima, el treball en equip i la gestió de les emocions.

"Pensàvem que tindríem dificultats per trobar gent que volgués participar en aquesta activitat, i no ha estat així. Tenim sis ballarines, tres de la Fundació Drisa i tres d'Empans, que han vençut totes les seves pors i timideses i han creat la peça de dansa 'Caminants' amb la ballarina professional Maria Ribera", explica Sempere. "Una de les participants, la Puri, que vivia en una residència tutelada, va tornar del 'Natura és cultura' amb una seguretat que no tenia abans. No dic que només fos per aquest projecte, però s'ha redescobert i en aquests moments viu sola", afegeix.

Ara fa uns dies que la peça 'Caminants' es va representar durant la inauguració del Festival d'Art & Gavarres. "Poder participar en aquest festival, amb altres artistes professionals, és un reconeixement molt important per a ells també. Això fa que millorin la seva autoestima i l'empoderament", explica Sempere. "Passen coses molt grans en aquest projecte que fan que les participants creixin, que se sentin més fortes o que s'atreveixin a tirar endavant", manté Moya.

"Presentar la peça de dansa en públic va ser molt bèstia. Veies que cadascun d'ells feien un gran esforç i ho feien de manera meravellosa", manifesta Moya. "Tothom pot expressar-se, pot relacionar-se i pot créixer a través de l'art. I això és molt emocionant, et remou", assereix Moya.