Oriol Barri: “La música és el motor principal de la meva vida i la millor eina per creuar ponts i trencar fronteres”

Minyons Escoltes i Guies de Catalunya
Autor: 
Ivet Eroles
L'Oriol Barri en concert / Foto: Oriol Barri
L'Oriol Barri al camp de refugiats de Vasilika / Foto: Oriol Barri
Cantants del tema "Un món per a les persones" / Foto: Oriol Barri
Simulació d'un viatge pel mar Mediterrani / Foto: Oriol Barri
Fotografia d'Oriol Barri al camp de refugiats de Vasilika / Foto: Oriol Barri
Al costat del camp de Vasilika voluntaris independents han creat l'Eko Project / Foto: Oriol Barri
Campanya Casa nostra, casa vostra / Foto: Oriol Barri
Ahmed, jove refugiat al camp de Vasilika / Foto: Oriol Barri
L'Oriol Barri al concert del Palau Sant Jordi / Foto: Oriol Barri
Infant al camp de refugiats de Vasilika / Foto: Oriol Barri
Jove refugiat esperant al camp de Vasilika / Foto: Oriol Barri

Oriol Barri: “La música és el motor principal de la meva vida i la millor eina per creuar ponts i trencar fronteres”

Autor: 
Ivet Eroles
Minyons Escoltes i Guies de Catalunya

Resum: 

El cantautor Oriol Barri ha creat la cançó “Un món per a les persones” per la campanya Casa nostra, casa vostra.

En els últims 3 mesos la campanya Casa nostra, casa vostra ha estat present ens nombrosos mitjans de comunicació, xarxes socials, sales d’actes i de concerts, escoles, caus, esplais o centres socials, però sobretot s’ha escampat pels carrers i ha entrat a les cases de Catalunya. El dissabte 18 de febrer una gran marea blava formada per mig milió de persones, segons els organitzadors, va inundar Barcelona en la manifestació més gran que s’ha fet a Europa pel dret a refugi. La manifestació venia presidida per un concert multitudinari al Palau Sant Jordi el dissabte 11 de febrer i per setmanes d’intensitat per mostrar la voluntat d’acollir de milers de catalans i per exigir a les nostres institucions que impulsin polítiques i accions efectives per fer-ho possible.

Entre moltes de les qüestions que ha posat de manifest la campanya, en destaquem la implicació dels artistes i els agents culturals. Si haguéssim de fer una banda sonora de Casa nostra, casa vostra no podríem deixar de banda cançons com “Qualsevol nit pot sortir el sol” de Jaume Sisa, “Mediterraneo” de Joan Manuel Serrat i “Un món per a les persones” d’Oriol Barri i Ferran Gallart. L’Oriol Barri parla de la música com a canal de transformació personal, social i política.

Què et va empènyer a implicar-te en la defensa dels drets de les persones refugiades i migrades?

El que em va empènyer és el que tant manca a les nostres institucions polítiques, el sentit comú. No ens cal ser economistes ni polítics per diferenciar una situació injusta i immoral. Quan la tens al teu davant i la vius en carn viva, si tens un mínim de força i autoestima no pots estar-te’n al marge.

Quin ha estat el teu paper com a músic?

Com a músic la meva aventura en aquest tema va començar quan Stop Mare Mortum em va convidar a cantar una cançó meva “Mateix planeta” a una manifestació el mes de febrer de 2016. També la vaig cantar a la manifestació del mes de juny en motiu del Dia Mundial de les Persones Refugiades, que va replegar gairebé 40.000 persones.

Als camps de persones refugiades de Grècia vaig poder cantar moltes cançons amb elles, fent de la música un element comú i terapèutic. Quan cantaven cançons del seu país, del nostre, en aquell moment desapareixien les pors i les diferències.

Als camps de persones refugiades de Grècia vaig poder cantar moltes cançons amb elles, fent de la música un element comú i terapèutic.

Més endavant vaig crear amb en Ferran Gallart “Un món per a les persones”, una cançó que està arribant a desenes d’escoles i a milers de nens i famílies. Gràcies a ella estan connectant amb aquesta realitat tan llunyana i tan propera. I ara, finalment, vaig poder cantar “Qualsevol nit pot sortir el sol” a l’acte de Casa nostra, casa vostra al Palau Sant Jordi, mentre mirava les persones refugiades que es trobaven al públic. La música és el motor principal de la meva vida i la millor eina per creuar ponts i trencar fronteres.

Quina va ser la teva experiència al camp de refugiats de Vasilika (nord de Grècia)?

La meva experiència va ser entendre una situació impossible de copsar en la distància. Quan entres dins d’aquests camps i abraces aquestes persones perds tota la por, perquè ja no hi ha res a perdre. Quan veus que la humanitat és capaç de tractar a éssers humans d’aquesta manera i ho vius amb la teva pell, també perds la por. Vaig aprendre sobre l’amor, sobre les relacions, sobre com fer de les diferències culturals entre pobles una oportunitat magnífica d’aprenentatge.

De nou a Catalunya, quines accions de sensibilització has portat a terme?

Un cop a Catalunya he col·laborat amb Stop Mare Mortum en diversos actes de conscienciació, sensibilització i mobilització ciutadana. També he format part de l’equip de coordinació de Casa nostra, casa vostra al Bages i, com a músic, he creat la cançó “Un món per a les persones”, juntament amb altres artistes per a recolzar la campanya i donar més visibilitat a aquest conflicte. També estic fent xerrades a escoles de primària i secundaria explicant la meva experiència i intentant que les futures generacions perdin la por al “diferent” i transformin aquesta feredat en ganes de crear pons i vincles amb les persones que han viscut realitats diferents a nosaltres.

Com vas entrar a formar part de la campanya "Casa nostra casa vostra"?

Tot va començar amb la creació de la cançó “Un món per a les persones” i amb el vincle personal que tenia amb molts dels creadors de la campanya. Poc després em van proposar formar part de la coordinació de la branca Bages de la iniciativa i no vaig poder dir que no.

Quines són les vostres principals reclamacions?

El meu desig principal és que s’acabin les guerres en aquests països i que tothom pugui viure allà on vulgui. Ningú vol marxar de casa seva. Mentre això no passi, el que voldríem és que Europa deixés de ser aquesta fortalesa plena de murs i fosses comunes. Voldríem que, mentre les persones exiliades no puguin tornar a casa seva, puguin anar allà on vulguin trobar una vida digna. Jo desitjo que qualsevol persona en qualsevol punt del planeta pugui anar allà on vulgui.

De què ens parla "Un món per a les persones"?

Aquesta cançó fa visible la problemàtica i parla en veu de les persones refugiades. Explica el camí que han hagut de fer, però també dóna veu a les persones que volem ajudar-los. Un exemple és la frase “i si no us deixen caminar les nostres mans s’agafaran i saltarem els murs del món”. Un missatge fredament optimista i necessari en aquests conflictes, acompanyat d’imatges que jo mateix vaig enregistrar als campaments de Grècia on apareixen nens i persones rient i abraçant-se. Per què? Perquè crec que si no tenim esperança no podrem fer res.

Jo desitjo que qualsevol persona en qualsevol punt del planeta pugui anar allà on vulgui.

Com et vas sentir al concert del Palau Sant Jordi de l’11 de febrer?

Com a artista ho vaig gaudir molt, és evident que és un privilegi poder actuar en aquest acte i que et vegi tot el país. Com a cantautor, que el nom d’Oriol Barri el conegui molta gent evidentment agrada. Com a persona que he estat als camps, com els companys de Txarango i tantes d’altres persones, ho vaig viure com un acte on es feia palès que el nostre poble vol acollir, però també ho vaig viure amb el cor dividit. Sabia que, mentre cantàvem, a l’altra banda dels murs encara hi ha milers i milers de persones que esperen en tendes de campanya. Per això, mentre cantava no podia parar d’assenyalar la grada on hi havia alguns dels nostres amics que han aconseguit venir a Europa. Ho fem per ells i, segurament per això, no ho vaig viure com un esdeveniment musical, sinó com un acte de lluita política.

Quin creus que serà l'impacte de la gran manifestació del 18 de febrer?

Això ho veurem en els propers mesos, sé que els interessos capitalistes i polítics dels “nostres” països són massa elevats i se’ns escapen de la raó. Ara per ara hem donat visibilitat a aquest tema a tot Europa i hem cridat ben fort que moltes persones a Catalunya volen acollir. Tot i això, encara hi ha molta por, molt racisme i molt desconeixement que hem de combatre a poc a poc.

Afegeix un comentari nou
0