Placant Barreres contra el risc d'exclusió social

El respecte, la solidaritat pels companys, la cooperació, l'esforç, la inclusió i la igualtat, són alguns dels valors pels quals el rugbi és conegut. Actituds com la noblesa i el joc net són presents sempre en qualsevol partit de rugbi, malgrat el que poden dir els prejudicis d'aquells que no coneixen l'esport, i que veuen en els placatges i la duresa trets que s'allunyen dels valors esmentats. Però com tots els prejudicis, aquest estereotip canvia un cop es coneix més d'aquest "esport de bèsties practicat per cavallers", tal com resa la frase lapidària.

El rugbi és l'eina que s'utilitza a Placant Barreres per fomentar, entre joves de 12 a 17 anys que es troben en risc d'exclusió, aquests i molts altres valors. El projecte neix d'una idea del Francisco Javier Benito, educador social i jugador del Sabadell Rugby Club, que va fer d'ella el seu treball final de grau, i que es va fer realitat el 2019 a Sabadell.

El projecte consta d'una sèrie de tallers, dividits en vuit sessions, amb nocions bàsiques, més encarades a treballar habilitats socials que a aspectes tècnics del mateix esport. "Fem tallers perquè agafin l'hàbit d'una rutina d'anar a entrenar, d'higiene personal, d'aprendre a relacionar-se amb altres joves i començar amb els valors que té el rugbi, com el respecte o la solidaritat amb els companys", explica el coordinador general del projecte.

Tal com assenyala el Francisco, la gran majoria de joves venen derivats de serveis socials de l’Ajuntament de Sabadell, ciutat on s'ha desenvolupat el projecte, tot i que el grup s'obre per facilitar que els nois i noies puguin venir amb amics i amigues.

De les sessions lúdiques a un club

Juntament amb el Francisco, l'Elisabet Grané, integradora social i jugadora del Club de Rugby Sant Cugat, és l'encarregada de dur a terme els entrenaments. L'Elisabet explica que aquestes sessions són progressives, primer amb activitats més lúdiques, amb jocs, contacte amb la pilota ovalada i els escuts, i a poc a poc es van tecnificant fins a arribar a fer 'tocates', és a dir, simulacions de partits sense placar. "Això ens permet fer un tastet de què és realment el rugbi, i de què es trobarien si anessin a un equip", explica l'Elisabet.

I és que el següent pas del projecte, un cop es completen tots els tallers, és la possibilitat que, aquelles joves que mantenen l'interès per l'esport, puguin formar part d'un club, sense que el factor econòmic suposi un impediment, gràcies a la col·laboració del Sabadell Rugby Club i el Club de Rugby Sant Cugat. De la primera fornada, un noi i una noia ja han passat a formar part d'un club.

A les joves que passen a club se les fa un seguiment per conèixer si aquesta resulta una eina útil per la jove, a escala vital i de relacions. "És una prova per saber si la segona fase del projecte funcionava i hi ha hagut molt bona rebuda", explica l'entrenadora, que manifesta que durant aquest procés hi ha una gran comunicació entre serveis socials, la família, el club, la jove i Placant Barreres.

Descobrint el rugbi

Que el rugbi sigui un esport poc conegut i poc practicat al nostre país té tanta part positiva com negativa. El desconeixement d'aquest esport crea una sèrie de prejudicis que tenen les joves,  alhora que crea curiositat. "Els sorprèn molt perquè, primer de tot es pensen que el rugbi és futbol americà, i és un altre esport molt diferent", manifesta el Francisco, que afegeix que durant la primera sessió, desapareix el prejudici que el rugbi és violent i perillós. "Els ensenyem que no és important fer-li mal al company, sinó col·laborar", afegeix.

Per la seva banda, l'Elisabet coincideix amb aquest factor sorpresa, però descobreix dues reaccions molt oposades. "Algunes comencen amb molt de respecte pels prejudicis que tenen, però d'altres ho agafen amb molta emoció. La nostra feina és trobar l'equilibri i que vegin que tot té una tècnica, que tot està controlat i és segur. Això és el que enganxa", explica l'Elisabet, que afegeix que les joves es desfoguen i treuen adrenalina sense fer-se mal ni fer-ne als altres.

El que té el rugbi que no tenen altres esports

L'esport en general té una sèrie de valors que permeten treballar en l'educació i formació de les persones més joves, mitjançant el foment d'hàbits saludables. Però el rugbi aporta molt més que d'altres esports. Per l'Elisabet, el rugbi ho té tot: control del cos, de l'energia i de la ment. També la relació amb altres persones diferents. "Guanyes molta autoestima, aprens a respectar els altres, i veus les diferents habilitats i els diferents cossos que tenen les teves companyes", considera l'entrenadora de Placant Barreres.

Un altre dels aspectes a destacar, és el gènere. Tot i que és un projecte en el qual la majoria de participants són nois, cada cop hi participen més noies. "La imatge que donem, aquesta tranquil·litat, que sempre intentem crear aquest espai segur, que els conflictes se solucionen parlant o que l'entrenadora sigui una dona, facilita que les noies vulguin venir a entrenar", considera l'Elisabet, que recorda que un dels equips més exitosos de l'Estat espanyol és la selecció espanyola femenina.

L'entrenadora de Placant Barreres també fa referència a aspectes que en el rugbi estan molt ben acceptats, al contrari que altres esports. "Tant en homes com en dones, en el món del rugbi l'homosexualitat està molt acceptada", valora l'Elisabet.

La Covid-19 no placa el projecte

Tot i les dificultats que està provocant l'actual context de pandèmia en la realització de tot tipus d'activitats, fins al punt de fer desaparèixer alguns projectes, tant el Francisco com l'Elisabet confirmen que Placant Barreres continua tenint futur. El projecte es va haver d'aturar durant el 2020, però va continuar amb el seguiment que es va fer d'aquells joves becats que van passar a club. Ara, estan a l'espera de poder tornar a dur a terme els tallers.

"Volem reprendre el projecte quan ens sigui possible", assegura el Francisco, que manifesta que cap la possibilitat que el projecte passi a desenvolupar-se a Sant Cugat, davant la saturació d'espais per realitzar el projecte a Sabadell. Això no obstant, la intenció no és abandonar Sabadell, sinó continuar a la capital del Vallès Occidental, però reformulant el projecte. La Covid-19 ho ha intentat, però no ha aconseguit placar Placant Barreres.