Quan la superació arriba a la gran pantalla

Autor/a: 
Federació d'Ateneus de Catalunya
Filadèlfia (Jonathan Demme, 1993)
Intocable (Olivier Nakache i Éric Toledano, 2011)
Mar Adentro (Alejandro Amenábar, 2004)
No me pidas que te bese porque te besaré (Albert Espinosa, 2008)
Forrest Gump (Robert Zemeckis, 1994)
Planta quarta (Antonio Mercero, 2003)

Quan la superació arriba a la gran pantalla

Autor/a: 
Federació d'Ateneus de Catalunya

Resum: 

La diversitat funcional, les discapacitats i les malalties s’expliquen al cinema com a exemples de resiliència.

El cinema és un aparador incombustible d’històries de superació. Les persones que pateixen algun tipus de malaltia psicològica o física han estat retratades pels cineastes en forma de cintes plenes de resistència i aprenentatge. A continuació llistem un seguit de pel·lícules que mostren la cara més forta de personatges que transformen la percepció dels estereotips i esquiven el risc d’exclusió social:

  • La historia de Marie Heurin (Jean-Pierre Améris, 2014): basada en la vida de Marie Heurtin, nascuda el 1885, una noia sordcega que va aprendre a comunicar-se gràcies a la tenacitat d’una monja de la institució a la qual va ser relegada. La història portada al cinema de la mà del director Jean-Pierre Améris, és molt similar a la de Hellen Keller, que va protagonitzar els mateixos fets amb Anne Sullivan.
  • Blind (Eskil Vogt, 2014): L’Ingrid decideix tornar a casa seva després d’haver-se quedat cega per un accident. Malgrat els obstacles de la seva nova situació, no perd l’esperança i la il·lusió per seguir perseguint els seus somnis.
  • No me pidas que te bese porque te besaré (Albert Espinosa, 2008): és el primer llargmetratge escrit, dirigit i coprotagonitzat per l’Albert Espinosa en el que fa un homenatge a un curs que va impartir durant cinc anys a persones amb diversitat funcional.
  • Intocable (Olivier Nakache i Éric Toledano, 2011): La història està basada en la vida de Philippe Pozzo di Borgo (autor del llibre Le Second Souffle), tetraplègic des del 1993, i la seva relació amb Abdel Yasmin Sellou, el seu ajudant personal. El noi capgira la vida de Philippe, ja que no el tracta com un malalt sinó que el convida a seguir gaudint de la vida.
  • Mar Adentro (Alejandro Amenábar, 2004): està basada en la vida de Ramón Sampedro, un tetraplègic que va fer campanya durant 28 anys en defensa de l'eutanàsia i del seu propi dret a morir dignament. El cas de Ramón Sampedro l'havia donat a conèixer el 1993 la Laura Palmés, publicant a TV2 el reportatge Eutanasia: morir para vivir.
  • Planta quarta (Antonio Mercero, 2003): escrita per Albert Espinosa basant-se en la seva obra de teatre Los Pelones, va tenir una repercussió de gran abast a la taquilla. Narra els dies d’un grup d’adolescents que es troben a la planta d’oncologia d’un hospital. La seva estada al centre es farà més alegre amb les seves entremeliadures i vincles d’amistat.
  • Filadèlfia (Jonathan Demme, 1993): Andrew Beckett és un brillant advocat. La seva carrera promet. Adulat pel seu mitjà, no hi ha res que sembli poder aturar la seva pujada. Però un dia, els seus associats descobreixen que Andrew té el virus de la SIDA, i és acomiadat per falta professional. Andrew decideix no deixar-ho passar i ataca el gabinet per acomiadament abusiu. Tindrà l'ajuda d'un advocat que és molt popular a la ciutat i també als tribunals.
  • Forrest Gump (Robert Zemeckis, 1994): assegut en un banc, Forrest Gump es deixa portar per les seves aventures a l'Amèrica de la segona meitat del segle XX, i de la qual en retrata la vida. Les seves cames esdevenen un símbol arreu del país i els episodis de l’època.
  • Algú va volar sobre el niu del cucut (Milos Forman, 1975): És una adaptació de la novel·la homònima de Ken Kesey, apareguda el 1962. El terme "cucut" designa en anglès l'ocell cucut i també una persona mentalment pertorbada, com dels pacients de l'hospital psiquiàtric de la intriga protagonitzada magistralment per Jack Nicholson.
  • Inocència interrompuda (James Mangold, 1999): explica l’estada de 18 mesos d'una jove en un institut psiquiàtric, destacant Winona Ryder i Angelina Jolie. Les fronteres entre recerca d’un mateix i transtorn mental són molt estretes, especialment quan es tracta d’una jove americana a la década dels seixanta. La pel·lícula ha estat adaptada de la novel·la del mateix nom de Susanna Kaysen.
  • El meu peu esquerre (Jim Sheridan, 1989): centrada en la vida de Christy Brown, un pintor i escriptor irlandès afligit de paràlisi cerebral, la tenacitat de la qual va tirar per terra totes les barreres que impedien la seva integració en la societat. Un commovedor exemple de superació i lluita per aconseguir les metes. El seu protagonista, Daniel Day-Lewis, va rebre un Òscar al millor actor.

Afegeix un comentari nou
0