Radiografia de la cultura catalana
Comparteix
Les prioritats del CoNCA: un Acord Nacional de Cultura, l’Estatut de l’artista i un marc de finançament estable pel sector.
El Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA) reclama la centralitat de la cultura en les polítiques públiques com a eix a consensuar entre els agents del sector. És la conclusió principal que recull l’Informe Anual sobre l’Estat de la Cultura i de les Arts 2017 presentat aquest dimecres, 22 de novembre, a l’Ateneu Barcelonès. La radiografia del sector cultural detecta la necessitat de potenciar la cultura com a element estratègic i vertebrador de la societat i com a eina de desenvolupament social i econòmic del territori català. Una recomanació que el CoNCA trasllada a les forces polítiques que concorreran als comicis del 21 de desembre. “En un context polític fràgil reclamem que la cultura tingui un paper cabdal i consensuat”, ha indicat Carles Duarte, president del CoNCA. Les al·lusions al conflicte vigent entre entre l’Estat espanyol i el govern català han estat presents a la presentació, a la que ha assistit la presidenta del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell.
Gemma Sendra: “La cultura atrau cultura”.
Segons la vicepresidenta del CoNCA, Gemma Sendra, “la cultura atrau cultura”. En aquest sentit ha desgranat les vuit prioritats que haurien de formar part de l’agenda de les polítiques culturals: consensuar un Acord Nacional de Cultura que superi els mandats polítics; assolir el 2% del pressupost de la Generalitat; aprovar l’Estatut de l’Artista per combatre la precarietat laboral dels i les treballadores del sector; ordenar el mapa d’ensenyaments artístics per donar-li una major incidència; situar internacionalment la cultura i la creativitat catalana; augmentar els espais dedicats a la cultura als mitjans de comunicació; augmentar la cooperació entre la Generalitat i l’Administració local i apropar la cultura al conjunt del territori a través de la xarxa d'equipaments d'interès nacional.
“Posem damunt la taula, novament, el Pacte per la Cultura, per a que tots els actors culturals, públics i privats, comparteixin els recursos”, ha insistit Sendra. Segons Issona Passola, membre del CoNCA, “un país primer és culte i després és ric, i no a l’inrevés”.
Les xifres del sector cultural català
En els darrers deu anys, la cultura ha perdut més d’un 30% del seu pressupost. Amb aquesta xifra alarmant, el CoNCA considera necessari que es destini a cultura el 2% del pressupost de la Generalitat de Catalunya. Segons l’informe, assolir aquest percentatge suposaria que la despesa pública total en cultura al país s’incrementaria dels 116 als 216 euros per habitant, xifra similar als Països Baixos o Finlàndia. “Tothom dubta quan es parla dels recursos econòmics destinats al sector cultural, quan és estratègic. Hem de trencar la mirada errònia de la fiscalitat cultural”, segons Sendra, qui també ha recalcat que “per cada euro que s'inverteix en cultura, retornen fins a 4€ a la ciutadania".
L’informe fa palès el baix nivell de cooperació entre la Generalitat i l’Administració local, i el paper residual dels consells comarcals en les polítiques culturals. El 58% del pressupost de Cultura del país recau a les administracions locals. En canvi, reconeix la proactivitat de les diputacions. El pressupost en cultura destinat pel conjunt de les administracions catalanes l’any 2016 s’estima que arribarà als 904 milions d’euros (un 0,4% més que l’any anterior). Aquest indicador dels pressupostos públics ha quedat estancat.
La despesa privada en oci, espectacles i cultura l’any 2016 se situa en 5.273 milions d’euros, un 6,2€ menys que el 2015. No obstant, el teixit cultural català ofereix unes dades positives, que amb 4.260 associacions, compta amb un pressupost conjunt al voltant dels 75 milions d’euros anuals.
Podeu consultar l’informe complet de l’estat de la cultura i de les arts 2017 en aquest enllaç.
Afegeix un nou comentari