Rafa Balagué: “Hem aconseguit que la morra deixi de veure’s com un joc de taverna”

Del 20 al 22 de setembre, Sant Carles de la Ràpita serà la capital mundial de la morra, un joc tradicional que enfonsa les seves arrels a l’antic Egipte. A la ciutat del Montsià es disputarà el Murramundo 2024, la trobada internacional de jugadors de morra del Mediterrani. 

Per conèixer millor aquest joc, parlem amb el Rafa Balagué, vicepresident de Morràpita, una associació rapitenca que des de fa més de quinze anys ha bolcat molts esforços a investigar els orígens de la morra, reivindicar-la i promoure-la arreu, sobretot entre el jovent. 

Per als profans en la matèria, què és la morra?

La morra és un dels jocs més antics de la humanitat i es basa a comptar amb els dits de les mans, que ha estat una cosa molt bàsica des de temps molt antics. Segons la informació que hem pogut recopilar, pensem que es podria remuntar a l’antic Egipte. És un joc en què dues persones o parelles es troben cara a cara i criden en veu alta un número del dos al deu, al mateix temps que treuen una posició de la mà ensenyant fins a cinc dits. I es tracta d’intuir quina serà la suma de tot plegat. És simple, però té el seu què.

Quin és el secret de la longevitat de la morra?

El fet que sigui un joc simple i fàcil de jugar pensem que és la raó fonamental per la qual la morra ha durat tants anys, especialment a la zona del Mediterrani i allà on s’ha jugat.

D’on ve la tradició a Sant Carles de la Ràpita?

Aquí nosaltres sempre l’hem conegut com un joc mariner, i de fet ens pensàvem que era un joc que havien inventat els nostres avantpassats. Bàsicament, perquè no coneixíem ningú més que hi jugués, excepte en alguns pobles del nostre entorn. És a partir del 2008 quan investiguem i descobrim per internet que existeix la murra, com en diuen la gent de Sardenya, i que no hi juguem nosaltres sols, sinó que hi ha molta més gent que ho fa.

Quins són els vostres primers records de la morra a la Ràpita?

Nosaltres sempre vam tenir molt clar que la morra era un joc que es jugava a la llotja de peix quan els mariners acabaven de treballar i es trobaven al bar per fer el got de vi o la cervesa. Sortien del bar a fer la partida, i així s’ha mantingut en bona part.

A quins llocs heu descobert que es juga a la morra?

Es podria dir que Sardenya és el nucli. Allà, al municipi d’Urzulei, des del 2003 s’organitza la trobada internacional de jugadors de morra del Mediterrani, que, a partir del 2014, va passar a anomenar-se Murramundo. Descobrim que allà s’hi aplega tota la gent que juga a la morra i comencem a participar en aquella trobada. El primer any que ho vam descobrir ja ens vam presentar a Sardenya una quarantena de rapitencs. I des d'aleshores ja no hi hem faltat mai. 

"A Sardenya vam descobrir que no érem els únics que jugàvem a la morra".

A Urzulei us adoneu que la morra té presència a molts més llocs del que pensàveu.

Sí, descobrim que es juga a Savoia, a la Vall d’Aosta, a Eslovènia, Còrsega, al voltant de Niça i també a l’Aragó. En alguns llocs li diuen morra, en d’altres murra, els francesos en diuen muga… Té noms diferents, però és el mateix joc. A partir d’aquí, de trobar-nos a Sardenya, hem creat una comunitat d’amics i d’entitats que fa goig.

Quines qualitats es necessiten per ser un bon jugador de morra?

Bàsicament, ha de ser intuïtiu, estar molt atent i tenir agilitat en càlcul mental. I, com passa amb tot, acumular hores de pràctica. A més, en la morra també té molta importància la psicologia i les parelles que tenen molta experiència i fa molts juguen saben com desestabilitzar i intimidar els contraris, fer-los caure en la seva estratègia. És un joc molt mental i, molt sovint, l’estat d'ànim queda reflectit en la manera com jugues. 

Mai us heu avorrit de jugar-hi.

Enguany hem celebrat 41 anys de campionat de morra a les festes majors i ja és el quart any que està en marxa. Juguem cada setmana i, així i tot, mai ens hem avorrit ni se’ns ha fet repetitiu. Es pot jugar contra els mateixos adversaris en dos dies i que la morra no tingui res a veure l’una amb l’altra.

Sovint, si parlem de jocs tradicionals, costa trobar un relleu generacional. Com està la morra en aquest sentit?

Uns anys enrere, ho veiem més fumut, perquè la morra sempre ha arrossegat l’estigma de ser un joc de taverna, un joc de borratxos. I, és clar, així no és fàcil arribar a les noves generacions, només hi jugava la gent més gran. Això ho hem anat canviant gràcies a la tasca que fem des de l’associació Morràpita, que ja fa setze anys que està en marxa. 

Quines fites heu aconseguit?

En aquest temps, hem introduït la morra a escoles i instituts, hem entrat a formar part de la Federació Catalana de Jocs Esports i Deports Tradicionals (FCJEDT), hem publicat dos llibres sobre la morra i hem treballat per donar visibilitat al joc, que, a més, forma part de l'inventari del patrimoni cultural Immaterial de les Terres de l'Ebre. Gràcies a tota aquesta feina, hem aconseguit que deixi de veure’s com un joc de taverna i que la morra tingui una estructura al darrere. Des de l’associació hem donat un gran impuls a una tradició nostra de tota la vida, n’hem investigat els orígens i l’hem apropat a la canalla a les escoles i amb campionats infantils, que han fet que avui gaudim d’una bona pedrera. 

Com ha evolucionat Morràpita al llarg dels anys?

Vam crear l’entitat fa setze anys, sobretot, per organitzar els campionats a les festes del poble. I a poc a poc hem anat  tenint més activitat, hem investigat sobre els orígens del joc i l’hem portat a les escoles, i també a la FCJEDT. A partir de l’entrada a la federació se’ns han obert moltes portes, també pel que fa a subvencions, però sobretot en el sentit de mirar més enllà de Sant Carles de la Ràpita i tenir una visió més a nivell de tota Catalunya. Hem après a pensar en gran.

L’objectiu és donar-la a conèixer a tota Catalunya?

Ja fa un temps que hem començat a moure’ns en aquest sentit. A Barcelona, per exemple, se celebra el Festival DAU, i fa anys que hi anem a muntar campionats i tallers de morra. També té un programa en marxa per portar jocs tradicionals a escoles de Barcelona i rodalia, i la morra és un dels que millor acollida ha tingut. Ho hem fet també a les províncies de Girona i Lleida, però a Barcelona és on més s’ha treballat.

En pocs dies, Sant Carles de la Ràpita acull la vintena edició de Murramundo. Ho teniu tot a punt?

Sí, perquè ja fa temps que hi treballem. El 2017 ja vam organitzar una edició del Murramundo i sabem com fer-ho. Amb tot, des del 2017 a l’actualitat, hi ha moltes més parelles i la morra ha crescut molt, a arribat a molta més joventut, és més coneguda i està més ben vista. Per tot això, pensem que aquesta edició estarem a prop de les cent parelles participants, d’uns quinze països, des d’Eslovènia a Itàlia, França i Tunísia, entre altres. 

 

 

 

 

 

Ver esta publicación en Instagram

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Una publicación compartida de Morràpita (@morrapita)

A tu personalment, Rafa, què et va enamorar de la morra?

Conec la morra des de molt jove, recordo estar assegut en una cadira mirant com els més grans hi jugaven, i ha estat un joc que sempre m'havia intrigat molt. Veia com cridaven números, combinacions i, a poc a poc, vaig anar entenent el joc. Ben aviat vaig comprendre que no és un joc tan simple com cridar un número, sinó que al darrere hi ha tota una psicologia, una manera de pensar i de portar el joc al carrer. I des de sempre em va impactar moltíssim això i em va captivar. Vaig participar en el meu primer campionat el 1994 i des d'aleshores mai he deixat de jugar.