L’any 2022, el 53% dels videojocs que es van crear a Catalunya van incloure el català al seu catàleg d’idiomes, segons el llibre blanc de la indústria catalana del videojoc. Aquesta xifra denota que encara hi ha un percentatge elevat de videojocs que no incorporen la llengua catalana. Amb l’objectiu d’expandir l'idioma, preservar-lo i englobar-lo en aquest àmbit, el 2019 va néixer la comunitat Projecte Ce Trencada, la qual treballa per la traducció de videojocs al català.

L’equip està format per no més de deu persones, les quals es dediquen a promoure i transmetre la importància d’integrar el català als videojocs per normalitzar que també es pugui jugar en la nostra llengua. Actualment, el Projecte Ce Trencada ja ha traduït jocs de més de vint-i-tres països d’arreu del món. Hem parlat amb en Ricard Soler Roger, gestor i director de doblatges, i amb en Francesc G. Parisi, creador i administrador de xarxes socials, per conèixer la tasca que desenvolupen.

Com va sorgir la idea de crear un projecte dedicat a la traducció de videojocs?

Francesc G. Parisi: L’any 2017 vaig començar a entrar a la comunitat catalana de gaming i des de feia temps ja tenia la inquietud personal d’expandir el català a l’àmbit dels videojocs, en especial als de la consola Nintendo Switch, una de les plataformes més potents que hi ha actualment al món i a Catalunya, a escala d’usuàries. Una cosa va portar l'altra i ens vam posar en contacte amb algunes desenvolupadores de videojocs i amb les professionals que hi treballen.

A partir d’aquests contactes més directes, em va sorgir l’oportunitat de traduir el primer videojoc al català i, amb l'ajuda dels companys, vam pensar de provar-ho i tirar endavant, encara que no fóssim professionals. L’experiència va ser positiva, vam expandir la nostra activitat i, a partir dels anys 2019 i 2020 vam crear el Projecte Ce Trencada. En l'actualitat, ens dediquem oficialment a traduir jocs al català.

Quins són els objectius principals sobre els quals treballeu?

F.G.P.: Principalment ens basem en tres pilars. El primer és la reivindicació i la defensa del català com a llengua d'ús cultural en l’àmbit digital. El segon és la traducció de projectes propis. Al final, no hi ha una alternativa mitjanament potent que faci la mateixa tasca que nosaltres, i aquest punt d’inflexió pot determinar el futur que tindrem com a projecte.

I el tercer pilar és la promoció, el fet de transmetre una importància i un valor cap a les empreses o les desenvolupadores, perquè incloguin de base el català als videojocs, per aconseguir que la comunitat vagi més enllà de la nostra.

Quin és l’estat actual del Projecte Ce Trencada?

Ricard Soler Roger: Som un grup reduït de persones que realment volem lluitar per una causa, com són els videojocs en català. Tenim aquest objectiu i ideals, volem fer entendre al sector dels videojocs que és possible jugar en català. Actualment, tenim molta feina. Fins a la data, hem traduït jocs de més de vint-i-tres països diferents. Primer hem de crear aquesta oferta perquè la gent normalitzi la llengua, també en aquest àmbit.

Fa relativament poc, com a exemple d’acció que hem dut a terme, Plataforma per la Llengua ens va contactar per fer una campanya de mailing per fer una gran difusió de la nostra tasca a diverses empreses desenvolupadores de videojocs. Gràcies a aquest contacte que vàrem establir, ara mateix estem treballant en una seixantena de traduccions oficials que incorporaran el català directament en els videojocs.

Quina creieu que és la rebuda del català al món dels videojocs?

F.G.P.: Al final, si fem traduccions de videojocs és perquè veiem que el sector de la multimèdia és una manera de preservar la nostra llengua de cara al futur. Si tenim en compte que el cinema, la música i la literatura són cultura, els videojocs no deixen de ser una forma d'expressió que també incorporen la cultura dins seu.

És per aquest motiu que traduïm videojocs actuals, però també de fa trenta anys, per exemple. Si en un futur hi ha algú que s'interessa per jugar al primer joc de Super Mario en català, que ho pugui fer. També per la gent que va viure aquella època i que no va poder gaudir d'aquest videojoc en la seva llengua.

Quin és el vostre punt de vista sobre l’estat actual del sector del videojoc?

R.S.R.: Fa relativament poc estàvem consultant el llibre blanc del Departament de Cultura de la Generalitat i vam veure que hi ha hagut un patró en les xifres. L’any 2020, hi havia un 55% dels videojocs creats a Catalunya en català; el 2021 la xifra va disminuir al 54%, i, el 2022, fins al 53%. L’evolució ha estat a la baixa.

F.G.P.: Com més diners s'inverteixen en els videojocs, menys presència hi ha del català al sector. Són dades que potser, aparentment, no semblen gaire preocupants, perquè al final un 2% menys en tres o quatre anys no aparenta ser una davallada molt gran, però per nosaltres no deixa de ser una línia vermella.

Llavors, si ens fixem més a fons, podem afirmar que sí que és una dada preocupant.

R.S.R.: Personalment, en aquest cas, destaco el punt de vista de la disglòssia. Al principi, sempre que s’ha volgut incorporar el català a certs sectors, hi ha hagut una reticència perquè faltava un costum de la població. Per exemple, quan es va doblar la primera sèrie en català, que va ser ‘Dallas’, a tothom li sonava estrany, fins que ens vam acostumar i ho vàrem normalitzar.

Amb els videojocs passa exactament el mateix. Si avui dia hi pot haver una reticència és perquè no hi ha tant de costum, no hi ha tant d’hàbit. Però això es pot canviar igual que s'ha canviat en molts altres àmbits, com deia en Francesc, en la literatura, en el cine o en el teatre.

"El sector de la multimèdia és una manera de preservar la nostra llengua de cara al futur"

Quins són els reptes de futur del Projecte Ce Trencada?

R.S.R.: Veiem que hi ha molta feina per fer. El nostre lema sempre ha estat que, el que ha de fer el Projecte Ce Trencada és desaparèixer. Si desapareixem, voldrà dir que ja s'ha creat una normalitat i que tot funciona correctament.

Ara ens replantegem una mica aquesta idea i creiem que el que ha de fer Ce Trencada és evolucionar. Per exemple, a les plataformes de reproducció en línia s'està fent molt bona feina perquè hi ha assessors d'audiovisual, al gabinet de la Conselleria de Cultura, que permeten que tot aquest coneixement s'acabi traduint en nous títols que s’inclouen.

Per tant, també es necessita un impuls per part de l’administració?

R.S.R.: Sí. Creiem que aquí, per molta bona voluntat que nosaltres tinguem, les institucions han de fer una aposta clara per aquest canvi per realment aconseguir que la presència del català creixi exponencialment any rere any.

Nosaltres notem que hi ha una certa barrera entre les accions que estan fent les institucions i les que està fent la comunitat, tenim punts de vista molt diferents.