Als anys 60 van ser les donacions particulars dels barcelonins els que van fer possible la recuperació dels Gegants del Pi, el Mustafà i l’Elisenda, per tal que tornessin a ballar. Fa més de cinquanta anys no havia arribat Internet ni existia una idea llunyana de les xarxes socials, que tenen més de xarxa que de socials (només cal agafar el metro o el tren per comprovar com ningú no és capaç de treure els ulls de la seva pantalla del mòbil). Així doncs, denegades les subvencions de l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat per a la construcció del gegantó del Mustafà, l’Associació d’Amics dels Gegants del Pi ha aconseguit finançar una tercera part de la rèplica a través d’una campanya digital de recaptació de fons a través del portal web Verkami. Al cap de 40 dies han aconseguit superar l’objectiu de recaptar 1.500 euros, arribant fins a la suma de 1770 euros.

Aquesta empenta econòmica ha fet possible l’estrena del gegantó per a les Festes de la Mercè. “La construcció del Gegantó ha estat possible no només gràcies al recapte dels diners pel Verkami, sinó a la involucració de tota la colla. Amb la campanya virtual hem arribat a finançar un 30% de la construcció, ja que de l’import assolit una petita part se l'emporta la plataforma com a comissió, i una altra se’n va per a les recompenses als mecenes”, comenta Xavier López cap de colla dels Gegants del Pi, en referència al funcionament d’aquestes plataformes. Mecenes són aquells qui, a través d’obrir un compte a una pàgina de microcementatge, donen suport a una iniciativa. Habitualment, com en el cas de Verkami, en funció de l'import de la donació, els mecenes reben una recompensa. En el cas del gegantó els reconeixements han anat des d’un diploma que acredita al mecenes com padrí del gegantó, o un petit ninot reproduïnt el gegantó, entre d’altres.

No només diners

Si bé el principal motor de l’estratègia de micromecentatge a través d’Internet ha estat finançar el gegantó, López destaca: “Ens ha fet sentir útils com a colla, hem realitzat vídeos per a l’ocasió, que hem difós a través de les xarxes socials, també hem muntat paradetes al carrer per informar de la campanya...”. Des de fa quatre anys, la Colla dels Gegants del Pi té presència a Internet i a les xarxes socials, de manera que López percep també la campanya per Internet de recapte com una acció més per fomentar el coneixement dels Gegants del Pi.

Amb tot, els qui opten per obrir una campanya per finançar un projecte a través de portals webs com Verkami sempre s’enfronten a la dificultat de connectar amb el públic. D’una banda, la majoria de plataformes limiten el període de temps per aconseguir fons, i en casos com Verkami, si no s’arriba a l’objectiu econòmic pautat, els convocants de la campanya no reben els diners que fins aleshores haguessin recaptat, per tant, als mecenes no se’ls fa efectiu el cobrament de la seva donació. Tot i que hi ha diverses plataformes com ara Indiegogo, que si no s’arriba a l’objectiu econòmic es mantenen els fons, o iniciatives com Goteo, més inclinades per projectes socials, o d’altres com Teaming, en les quals un grup de persones apadrinen un projecte i es comprometen a donar-hi un euro mensual, sovint en projectes d’associacionisme és complex que el missatge arribi al públic.

“A diferència d’una campanya com la gegantó o d’altres per finançar una pel·lícula o una maqueta d’un disc, hi ha iniciatives que no són tan visibles i en les quals els participants no rebran una recompensa tangible. En aquestes casos, una campanya de microcenatge a través d’Internet no obté resultats”, observa Daniel Villarrúbias, historiador de l’Art, arxiver i músic, que a tall d’exemple explica que els gegants de la seva ciutat, Igualada, es troben en mal estat de conservació, tot i que, a parer seu, una campanya a través d’Internet per recaptar fons no aconseguiria el seu objectiu. “El ciutadans ja els veuen ballar per les Festes Majors. Així que és molt difícil fer arribar a través d’Internet aquestes preocupacions, per a les quals cal una sensibilització difícil de transmetre a través d’una plataforma de mecenatge o de les xarxes socials”, afegeix Villarúbias, que apunta a la saturació com una de les principals problemàtiques: “Si no ets present a Internet i a les xarxes socials no existeixes, però en cas que hi entris, és tanta l’activitat que generen els usuaris, que qualsevol informació que hi afegeixis en seguida queda desplaçada, és fugaç”.

D’una banda, les xarxes socials i la immediatesa d’Internet són un valuós aliat per engegar una campanya virtual per finançar un projecte, tot i que, de l’altra cal ser conscient de l’abast del projecte i de com sobreviure a la saturació d’informació generada . Ara bé, amb el que tant Villarúbias com López estan d’acord és que si una iniciativa de recerca de fons a través de micromecenatge no transcendeix l’àmbit d’Internet amb prou feines aconseguirà el seu objectiu. I això significa no oblidar-se de sortir al carrer, de la mateixa que als anys 60, es va sortir per buscar finançament per recuperar els Gegants del Pi.