Un informe considera que calen 1.000 milions d'euros per una escola gratuïta i sense segregació escolar

Es necessiten 1.163,8 milions per garantir una escolarització gratuïta i equilibrada per a l’alumnat. D’aquests, 581,2 milions d’euros en el sector públic i 582,6 milions d’euros en el sector concertat. Així ho conclou l’estudi ‘Estimació del cost de la plaça escolar a Catalunya’ presentat pel Síndic de Greuges.

L’informe planteja la necessitat d’incrementar de forma progressiva el finançament dels centres del Servei d’Educació de Catalunya remarcant la importància de l’equitat en la distribució dels recursos sempre que hi hagi desigualtats en la composició social dels centres. “La idea és millorar el finançament i distribuir-lo en funció de la complexitat del centre per lluitar contra la segregació escola”, explica el Síndic.

Per aquest motiu, el document assenyala que s’han de corregir progressivament els desequilibris existents entre centres per afavorir la igualtat d’oportunitats entre ells.

El síndic compareix en roda de premsa al @parlamentcat per presentar l’informe sobre l’estimació del cost de la plaça escolar a Catalunya

 En directe: https://t.co/3Rc4HPq6Dx

 Enllaç a l’informe: https://t.co/BaymxIb6UW pic.twitter.com/C7Ef8Z5Gb7

— Síndic de Greuges (@sindicdegreuges) July 13, 2020

De 4.660 a 6.170 euros per plaça

El cost teòric d’una plaça escolar s’ha calculat agafant com a referència un escenari hipotètic d’escolarització plenament equilibrada, en el qual centres públics i centres concertats tindrien una composició social equivalent.

El cost teòric preveu un increment de la dotació de personal docent i de suport als centres públics i concertats, sobretot per atendre a la diversitat i que tingui una disponibilitat d’hores lectives equivalent entre centres.

També es calcula tenint en compte un increment del finançament per cobrir les despeses de funcionament dels centres i una cobertura més gran de la prestació gratuïta del servei educatiu, especialment de les activitats complementàries, les sortides i colònies escolars i els llibres i materials escolars, tant per a centres públics com concertats.

Per realitzar el càlcul, la comissió d’estudi ha disposat de les dades de finançament públic del conjunt de centres públics i concertats proporcionada pel Departament d’Educació, de les dades de pressupostos liquidats d’una mostra de 100 centres concertats i de les dades extretes d’una enquesta adreçada als centres públics i concertats sobre quotes sufragades per les famílies per diferents conceptes, amb 1.574 centres amb resposta a primària i 758 centres amb resposta a secundària.

En total, es calcula que cada plaça escolar tindria un cost d’entre 4.660 i 6.170 euros.

Conclusions de l’estudi

L’informe mostra com el finançament públic és superior en el sector públic que en el sector concertat pel cost diferenciat de la dotació de plantilles, amb una major coresponsabilitat en l’escolarització de l’alumnat socialment desfavorit. Pel que fa a les despeses de funcionament i l’atenció a la diversitat no es presenten grans diferències de finançament.

L’estudi apunta que els projectes educatius dels centres concertats són més costosos que els dels centres públics, però reben menys finançament públic. “La despesa privada condiciona molt els projectes. Els que tenen millors prestacions solen tenir una composició social més afavorida, fet que n'augmenta la segregació”, remarca el Síndic.

Amb una inversió de les administracions públiques insuficient per cobrir el cost de l’escolarització de l’infant, es demostra que l’infrafinançament és major en el sector concertat que en el sector públic, tenint en compte que el sector públic escolaritza una proporció més elevada d’alumnat socialment desfavorit i que al seu torn requereix una despesa per estudiant més elevada.

El document també constata que el principi de gratuïtat de l’ensenyament no es compleix, amb una despesa real dels centres d’uns 1.867,9 milions d’euros no finançats amb fons públics i 1.857,2 euros per alumne i any.

D’altra banda, l’estudi alerta que els centres amb menys complexitat tenen menys recursos que els centres amb més complexitat, sobretot en el sector concertat per efecte de la desigual despesa privada. Respecte el sector públic, l’efecte es corregeix pel finançament públic condicionat a la complexitat.

En els centres concertats, en canvi, el finançament públic és pràcticament lineal, sense tenir en compte la complexitat. “El finançament no hauria de ser lineal, sinó condicionat a la complexitat del centre”, alerta el Síndic.

Recomanacions per millorar el finançament

Davant la situació que es planteja sobre el finançament dels centre educatius, la comissió d’estudi del cost de la plaça escolar defensa un sistema d’assignació pressupostari que es pugui fer a partir dels contractes programa, ja sigui per centres públics com per centres concertats.

Aquests han d’anar acompanyats d’una millora dels instruments de control sobre el compliment de les condicions establertes al contracte programa amb una millora dels instruments d’escolarització equilibrada d’alumnat. En aquesta línia, es defensa l’aprovació del nou decret d’admissió d’alumnat, prevista en el marc del Pacte contra la segregació escolar.

Una de les altres recomanacions que fa l’estudi és que el sistema d’assignació s’hauria d’aplicar de forma gradual i progressiva. Primer de tot, afavorint les condicions de gratuïtat entre l’alumnat, els centres i els entorns amb més complexitat i de forma progressiva estenent-se al conjunt del sistema educatiu, a mesura que augmenti la corresponsabilitat dels centres amb l’escolarització d’alumnat socialment desfavorit.