El decret d’habitatge que va presentar la Generalitat a principis de març ha indignat els col·lectius implicats en la lluita del dret a una vivenda digna.

El Sindicat de Llogaters, l’Observatori DESC, la PAH, la Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona (FAVB) i l’Assemblea de Barris per un Turisme Sostenible (ABTS) critiquen que el nou text no blinda l’habitatge de protecció oficial perquè sigui públic permanentment, ni ataca els preus abusius del lloguer.

“El decret obre la porta a una liberalització del preu de l’habitatge de protecció oficial, fent que pugui variar segons el barri”, lamenten des del Sindicat de Llogaters. Un comunicat de la mateixa entitat assegura que s’ha “desaprofitat” una oportunitat “històrica” per fer que tot l’habitatge protegit sigui de lloguer i permanent.

Com vas entrar al sindicat?

Vaig entrar una mica després que es fes la presentació pública del sindicat, el 2017. Visc de lloguer i ja estava ficada en una associació del meu barri (Sant Antoni) que tractava temes d’habitatge. El sindicat em va semblar la manera més idònia de millorar la nostra situació, per això vaig començar a anar a les assemblees i a implicar-me en les comissions.

Quantes persones sòcies hi ha al Sindicat?

Ja hem arribat a superar les 1.700 associades a tot Barcelona i a diferents zones de l’àrea metropolitana.

Quins serveis oferiu?

Dues sessions amb les advocades, ja que tenim diferents convenis de col·laboració amb bufets d’advocats per les qüestions més legals, i assemblees de llogaters/es en què s’explica com afrontar els aspectes que la llei no regula o no preveu. Sobretot, tractem les pujades abusives del preu de lloguer en la finalització de contracte o la no-renovació del contracte. Som una eina de lluita i d’empoderament per a les llogateres.

Quines són les consultes més freqüents?

Rebem consultes de gent que deixa de poder pagar el lloguer per la seva precarietat econòmica. Des del 2016 hem vist que la majoria dels desnonaments produïts per ordre judicial ja no són per impagament de la hipoteca, sinó perquè a l’acabar el contracte de lloguer, el propietari et diu que no et vol renovar i et fan fora de casa. O et vol renovar però amb una pujada de fins al 100% del preu, que és inassumible per la majoria de les famílies. Aquests últims casos són els que més ens trobem.

La justícia està del vostre cantó?

La llei no permet fer massa res, perquè està de part de la propietat, però com a sindicat intentem obrir vies de negociació amb la propietat perquè les persones puguin acabar renovant el contracte i quedant-se a casa seva.

En quants casos s’aconsegueix?

Hem aconseguit, en molts casos, obligar la propietat a asseure’s a negociar i a renovar contractes. La denúncia pública que fem en contra dels grans fons voltors i propietaris que estan especulant i fan fora famílies senceres, ens fan tenir l’opinió pública al nostre costat. Com que la ciutadania ens dona suport, les grans entitats de vegades es veuen obligades a asseure’s i acceptar que no poden especular i fer el que vulguin amb un dret bàsic.

Quines victòries recordes?

Hi ha grans victòries com la de les 150 famílies de Sant Joan Despí. La propietat era un fons voltor i els demanaven un augment del 40 al 100% del preu del lloguer. Al final vam aconseguir renovar-los el lloguer amb uns preus raonables.

Amb l’augment dels preus del lloguer, surt més econòmic pagar una hipoteca?

Que els preus del lloguer estiguin en una bombolla tan bèstia fa que molta gent acabi optant per la compra un altre cop, però això fomenta una altra bombolla immobiliària i retroalimenta el problema. Hem de mirar com garantim el dret a l’habitatge perquè l’opció de llogar sigui digna, estable i assumible econòmicament per una família. El tema no és que, com que pugen els lloguers em compro un pis, sinó que la persona pugui decidir.

A la majoria de països d’Europa hi ha una regulació dels preus de lloguer. Quines mesures aplicaries per limitar el preu?

La mesura clau és fer una regulació del preu de lloguer en base a un índex, que ha de tenir en compte la situació socioeconòmica de les famílies, per evitar el que està passant ara, que es destina fins al 60% dels ingressos a pagar el lloguer. I la regulació hauria de ser obligatòria per a tots els propietaris que posin un pis a lloguer.

Hi ha molts interessos pel mig...

És realista fer-ho, perquè hi ha moltes ciutats en què gairebé tot el parc d’habitatge és de lloguer assequible. Es pot fer, però hi ha sectors econòmics que no els interessa, perquè significaria reduir els seus beneficis i la capacitat especulativa amb les vivendes. Estan fent una gran pressió als partits polítics majoritaris perquè la regulació no es porti a terme.

Calen més pisos de protecció oficial?

Tenim un 1,5% de vivenda pública en tot l’Estat espanyol quan la mitjana d’Europa és d’un 15%. Estem molt lluny d’arribar a unes xifres que donin sortida a la crisi habitacional actual. És un problema que ve de lluny. Fins ara, totes les polítiques d’habitatge públic han estat destinades a la propietat i en el moment de ser comprats ja deixen de ser habitatges de protecció oficial. Per això no hem anat acumulant vivenda de protecció oficial.

Nombre de consultes que rebeu al sindicat?

Rebem desenes consultes per telèfon i correu electrònic i als punts de benvinguda, que els fem dimecres i diumenge. Cada setmana rebem 20 casos nous a la setmana de persones que s’apropen a les assemblees. La majoria és perquè els pugen de manera abusiva el preu del lloguer o no els renoven el contracte.

Quina acció reivindicativa esteu preparant?

Tenim la manifestació del 6 d’abril, en la qual exigirem la regulació dels preus de lloguer perquè es prenguin mesures serioses per punxar la bombolla en la qual vivim. Volem que hi hagi una mobilització important per reclamar-ho. Només a Barcelona som mig milió de persones vivint de lloguer i a totes ens afecta la situació que estem vivint. Volem que se’ns reconegui com un agent important per negociar amb les propietats i les administracions.