Curs Maia: un canvi global amb visió domèstica

Suport Associatiu
Autor/a: 
Dani Gallart
Al curs participen un total de 24 joves de 9 nacionalitats diferetns. Font: Fundesplai. Font: Font: Fundesplai.
Al curs participen un total de 24 joves de 9 nacionalitats diferents. Font: Fundesplai.
Daniel Wahl, professor del curs, és educador i consultor internacional especialitzat en innovació i sistemes inspirats en la biologia. Font: Fundesplai. Font: Font: Fundesplai.
Daniel Wahl, professor del curs, és educador i consultor internacional especialitzat en innovació i sistemes inspirats en la biologia. Font: Fundesplai.
El curs abordarà projectes col·laboratius a través de l'Agenda 2030 i els ODS. Font: Fundesplai. Font: Font: Fundesplai.
El curs abordarà projectes col·laboratius a través de l'Agenda 2030 i els ODS. Font: Fundesplai.

Curs Maia: un canvi global amb visió domèstica

Autor/a: 
Dani Gallart
Suport Associatiu

Resum: 

La presentació del curs ha destacat la importància del jovent per assolir els ODS i com la biologia pot posar fre a l’emergència climàtica.

Aquest passat 18 de novembre, s’ha iniciat el curs Maia amb la conferència inaugural ‘De l'Antropocè a la Regeneració. Més enllà del Desenvolupament Sostenible’.

El curs organitzat per Fundesplai compta amb 24 joves de 9 nacionalitats diferents d’arreu del món i pretén formar-los perquè esdevinguin agents de canvi local amb projectes col·laboratius en l’àmbit global.

Josep Gassó, president de Fundesplai, ha donat la benvinguda a l’alumnat remarcant la importància del treball en xarxa i en equip i ha presentat tres membres del professorat del curs.

Luiz Alberto Oliveira, doctor en física i curador del Museu do Amanha, ha assegurat que “Maia és el reflex de les ganes de fer i de l’esperança”. Alejandra Solla, directora executiva de la Lliga Iberoamericana, ha destacat la presència majoritària de dones al curs i ha posat èmfasi en el canvi que és necessari. “El jovent està directament relacionat amb els canvis. Canvis polítics i canvis amb la realitat de cada país per un futur sostenible i una societat més justa i digne”.

Arnau Queralt, director del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya (CADS), s’ha dirigit als ODS com una eina de canvi global, però amb una visió domèstica. “L’agenda 2030 permet que qualsevol ciutat faci un autoanàlisi per veure en quin punt es troba i quin paper juga en l’engranatge global”. “Els ODS han de ser una eina que acceleri la transformació i creï aliances, tant pels governs i les organitzacions, com per la ciutadania, sempre des de la humilitat, el treball i un compromís real”, afegeix Queralt.

De l'Antropocè a la Regeneració. Més enllà del Desenvolupament Sostenible

Després de la presentació del curs, ha tingut lloc la conferència inaugural amb José Luís Vicente, escriptor i investigador cultural i Daniel Wahl, educador i consultor internacional especialitzat en innovació i sistemes inspirats en la biologia.

Vicente alerta que estem en un moment molt crític i determinant. “Des del 1979 s’ha reduït en un 40% l’extensió del gel àrtic, al 2018 es va morir l’últim rinoceront blanc mascle i des de 1992, a la cimera de Rio, s’ha emès el 63% del total el co2 de tot el planeta, quan en aquesta cimera es va remarcar la importància de reduir-lo”.

L’escriptor ha apuntat que “estem generant una mutació que ens ha portat a creuar l’ombrall d’una de les edats geològiques del planeta”. “Hem passat del holocè a l’antropocè, el que significa que la principal força transformadora del planeta és l’activitat humana”, afegeix.

Vicente indica que l’inici de l’antropocè es va produir el 16 de juliol de 1945. “A partir de la detonació de la primera bomba nuclear s’han accelerat molt canvis com les emissions de co2, el creixement de la població i la desforestació, amb tot el que això comporta”.

L’escriptor explica que aquesta mutació està generant tot tipus de canvis. “L’ésser humà ha arribat a crear nous materials com els plastiglomerats, una barreja molt difícil de separar formada per plàstics, roca i sediments”. “Ens trobem en un punt en que el capitalisme està en guerra amb el planeta i tinc molt clar qui guanyarà”, assegura Vicente.

L’investigador cultural dona esperança amb els objectius de desenvolupament sostenible i aposta pel decrecionisme com a solució. “Primer de tot s’ha d’extreure co2 de l’atmosfera plantant arbres, que a dia d’avui, és la mesura més efectiva. Però també hem d’eliminar la idea que el benestar és progrés i el progrés és creixement. Hem d’aprendre a ser feliços amb menys, canviant el funcionament de les ciutats, els nostres hàbits de consum i el que mengem, entre d’altres”.

Vicente finalitza afirmant que “ens hem d’oblidar de la piràmide jeràrquica que posa a l’ésser humà a dalt de tot, perquè vivim en un ecosistema en el que som interdependents amb altres espècies i que per tant, estem interconnectats i hem d'estar en la mateixa línia”.

Daniel Wahl ha iniciat el seu discurs recordant que les persones privilegiades han de ser una part activa del canvi. “El 71% de la humanitat s’ha de repartir el 3% de la riquesa econòmica, mentre que un 8,6% de la humanitat té més d’un 80%”. “Nosaltres som uns privilegiats. Una persona que guanya 900 euros al mes a l’Estat espanyol ja es troba dins de l’11% de la població més privilegiada i això ens ha de fer veure que ens hem de moure pel canvi”, afegeix Wahl.

Wahl posa èmfasi en l’àmbit de la biologia per frenar el canvi climàtic. “La biologia molt sovint es desenvolupa mitjançant la competició, però s’ha de veure com un procés col·laboratiu, treballant tots plegats a través de cultures restauratives i regeneratives”.

L’educador assegura que “amb el potencial del planeta i els boscos es podria revertir la situació i eliminar el co2, el problema és que no s’aprofita”.

Wahl aposta per fer un canvi de cultura que utilitzi biomaterials. “No pot ser que al juliol ja s'hagin consumit els recursos del planeta per tot un any. S’han de crear projectes que treballin amb processos naturals, com fer edificis de fusta i bambú i tornar a generar terra fèrtil”.

Afegeix un comentari nou