Els reptes de l’economia social a Barcelona, a debat

Amb més de 53.000 persones treballadores, l’economia social i solidària (ESS) compta a Barcelona amb més de 4.700 iniciatives socioeconòmiques, representa un 2,8% del total d'empreses i equival al 7% del PIB de la ciutat. Entorn als reptes del sector, l’Associació Economia Social Catalunya (AESCAT) ha organitzat un debat entre diferents representants de formacions polítiques que concorreran, el proper 26 de maig, a les eleccions municipals de Barcelona. A la trobada celebrada a l’Auditori de la seu central de Barcelona Activa, moderada per la periodista Eva Torrents, les candidatures han exposat les propostes i mesures per als propers 4 anys de mandat.

Joan Subirats, representant de Barcelona en Comú (BEC) ha destacat la feina feta vers a l’ESS des del govern de la ciutat en l’actual mandat d’Ada Colau. «L’Ajuntament ha invertit 16 milions d’euros en el sector, ha creat Innova i Coopolis, la incubadora més gran de cooperatives d’Europa». La proposta dels comuns és «convertir la Model en una espècie de superfície comercial de l’economia social de 3.000 metres quadrats».

Neus Munté, des de Junts per Catalunya (JxC) ha afirmat que «Barcelona exerceix un efecte tractor i les institucions han de cooperar amb l’ESS, de la que en podem aprofitar la seva expertesa en la gestió, proximitat i capacitat d’adaptació». Per a Munté, cal un compromís amb l’ESS «amb una concepció integradora, diàleg, transparència i suport per al màxim impacte en la transformació social».

De la seva banda, Francisco Sierra, representant de Barcelona pel Canvi- Ciutadans (C’s) ha defensat que «cal més col·laboració público-privada, amb un model que afavoreixi la participació i democràcia pròpies del cooperativisme, junt als autònoms, per al benestar i la creació d’ocupació». Del govern de Colau ha criticat que «ha posat massa èmfasi només en l’ESS. La nostra aposta també és pels autònoms».

La representant d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), Eva Baró, ha destacat que «és important que l’ESS esdevingui motor de canvi pel propi model de ciutat. Apostem per donar més veu al sector per tal que s’empoderi». Els republicans proposen que l’Ajuntament explori els límits de la normativa per fomentar l’ESS.

Joan Ramon Riera, representant del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) ha reivindicat que «la gent de l’ESS és subjecte i motor de canvi alhora. Cal que el cooperativisme desenvolupi la qualitat i la innovació per a ser competitiu al mercat». Per a Riera «el valor social no és monetitzable», pel que proposa un manual de qualitat en la contractació del sector de l’ESS per tal que assoleixi igualtat i competitivitat».

En el mateix sentit, Imma Delgado, des del Partit Popular (PP) ha citat com a mesures de futur «desenvolupar clàusules socials en la contractació pública perquè no només es valori el preu sinó també els aspectes tècnics". A més, ha destacat que «les 869 cooperatives que hi ha a la ciutat han de participar d’una avaluació independent exercint transparència. Des de l’Ajuntament s’ha de complementar amb el model de concertació per cuidar a qui cuida».

Finalment, per a la representant de la Candidatura d’Unitat Popular (CUP), Anna Saliente, «la competència, per a nosaltres, no és un valor positiu. Apostem per revertir el model neoliberal de la marca ciutat de Barcelona que ha donat l’esquena a les veïnes. Evitem que l’ESS es vegi amenaçada quan s’ocupa dels serveis de cura a les persones per damunt de l’afany de lucre». La CUP estudia «la reorientació de Barcelona Activa, la creació d’una caixa d’estalvis municipal i la implementacó de clàusules ètiques en la contractació pública».

L'AESCAT està formada per les cinc principals plataformes de representació de les diferents famílies de l’economia social de Catalunya: la Confederació de Cooperatives de Catalunya, la Taula d’Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya, la Confederació Empresarial del Tercer Sector Social de Catalunya, la Federació de Mutualitats de Catalunya i la Xarxa d’Economia Solidària de Catalunya. Aquestes organitzacions representen més 139.000 persones treballadores, una base social de 2,5 milions de persones i suposen una facturació de 7.853 milions d’euros.