Què és la Fira d'Economia Solidària?

És un espai de trobada i de reflexió, així com un aparador, de tota l'economia social i solidària de Catalunya.

Quina és la seva relació amb el tercer sector, amb el món de les entitats i del voluntariat?

Pensem que la FES va més enllà del que anomenem tercer sector. Ens sentim més còmodes dient que som un model social diferent i alternatiu, més que un sector. Però hi participen entitats del tercer sector i de l'economia social. La frontera que delimita on acaba una cosa i on comença l'altra de vegades no està molt clara.

Qui hi ha darrere d'aquest esdeveniment, qui ho organitza?

Darrere de la Fira jo penso que hi ha la il·lusió de molts i moltes voluntaris i voluntàries, que estan gairebé tot l'any organitzant i preparant la festa. I a nivell d'estuctura està la Xarxa d'Economia Solidària de Catalunya (XES).

Quina podem dir que és la finalitat de la FES?

Com comentava, per una banda fer d'aparador d'aquest tipus d'economia, i per l'altra, promocinar de cara a la ciutadania en general el fet de que hi ha alternatives vigents, palpables i aplicables al dia a dia a nivell econòmic.

I el seu àmbit?

El seu àmbit és Barcelona i l'Àrea Metropoliana, encara que la cosa s'està animant any rere any i vénen participants fins i tot d'altres parts de Catalunya, de comarques. Això va a més i algunes localitats ens han demanat també poder fer-la fora de la ciutat de Barcelona.

Amb quines altres experiències com aquesta ens podem trobar més enllà de Barcelona i Catalunya?

Hi ha innumerables fires locals a nivell de pobles, gestionades comunitàriament. Com a format Fira d'Economia Solidària existeix la xarxa estatal REAS, una confederació de xarxes amb la qual la XES està agermanada. A partir de l'èxit de les primeres que es van organitzar s'ha anat ampliant a moltes ciutats que estan fent la seva pròpia fira. Estem parlant de ciutats com Pamplona, Saragossa, Madrid, Còrdova, i Bilbao i Donostia, que s'ho van alternant al País Basc.

Què destacaries de l'edició d'enguany?

Jo destacaria un augment no només quantitatiu, ja que som més gent que l'any passat, sinó que a més a més ha millorat la qualitat de les relacions que es donen. N'hi ha qui té la fira té com a lloc de referència per presentar projectes a altres entitats, i això penso que és un gran assoliment. Així doncs, podem dir que es tracta d'un referent també per reunir-se i organitzar-se en comú. Més enllà de vendre més o menys, es veu com un gran espai de trobada. Comença també a haver-hi diferents sectors: mitjans de comunicació, habitatge, etc., que es coneixen i fan reunions aquí. L'exemple més concret seria l'oferta gastronòmica i de restauració de la Fira, que és un ens col·lectiu va sorgir des d'aquí. Ara hi ha catorze cooperatives de casals, ateneus, etc., que estan fent coses en comú.

Alguna cosa més a valorar al respecte?

La nota negativa d'aquesta edició ha estat la denegació d'un visat per part del cònsul de Turquia que ha impedit tenir la visió i la veu de les dones cooperativistes kurdes. Això ha ennegrit l'èxit en el sentit de que no ha pogut assistir-hi tothom qui ho volia, en aquest cas per la situació política que hi ha al Kurdistan.