Guillem Llorens: "Tot el que passa a través del cooperativisme contribueix a l'apoderament de classe"
Comparteix
-
El cooperativisme català afronta molts reptes, com ara la difusió dels seus valors i les seves activitats i el creixement de la seva base social. Font: Pixabay
El president de la Confederació de Cooperatives reflexiona sobre el present i el futur d’un model socioeconòmic en creixement.
El cooperativisme a Catalunya es troba en un moment d'expansió i consolidació com a model econòmic sostenible i arrelat al territori. Amb una història que supera els 150 anys, les cooperatives catalanes han esdevingut un actor clau en l'economia del país, generant ocupació directa per a 50.000 treballadores i impactant indirectament unes 200.000 persones.
La Confederació de Cooperatives de Catalunya actua com a veu representativa del sector, promovent la difusió i la defensa d'aquest model econòmic. Per saber més sobre el moviment cooperatiu a casa nostra i sobre quins reptes i perspectives de futur té, des de Xarxanet hem parlat amb Guillem Llorens i Gragera, president de la Confederació de Cooperatives de Catalunya.
Quina és la tasca de la Confederació de Cooperatives?
La Confederació de Cooperatives és una identitat representativa o de màxima representativitat del cooperativisme català, que engloba el cooperativisme de treball, el d'ensenyament, l'agrari, el de consum i el d'habitatge. La seva principal funció és la de ser un ‘lobby’ i la de fer suport a les seves cooperatives i sectorials associades.
En el nostre cas, som és l'entitat que representa aquestes federacions i al que és el cooperativisme en el seu conjunt i, per tant, la nostra funció és generar espais de coneixement, de difusió, de treball i de defensa del cooperativisme.
Quin és l’estat del cooperativisme, ara per ara, a Catalunya?
És un estat molt positiu, molt bo, de creixement i, al final, és un moviment que l’any passat ha fet 125 anys de moviment organitzat, però que ja existia abans, per tant, estem parlant de potser 150, 160 o 170 anys de cooperativisme com a model efectiu a Catalunya. De fet, dins del conjunt de l’estat, un 20% de les cooperatives són catalanes i, a casa nostra, les cooperatives donen feina directament a 50.000 treballadores i, indirectament, a unes 200.000 persones en total que estan vinculades a l'activitat cooperativitzada. La realitat associativa de Catalunya fa que el cooperativisme sigui una manera molt conseqüent de fer economia per al nostre país.
Quins reptes ha d’afrontar el moviment cooperatiu actualment?
Jo crec que el principal repte segurament és tenir el posicionament que la història i la realitat social de Catalunya li hauria de donar. En aquest sentit, sempre penso en allò que es diu que el cooperativisme fa molts anys que ens dediquem a treballar i, a vegades, ens hem dedicat poc a fer-nos veure. Hi ha moltes iniciatives econòmiques que es desenvolupen a través del cooperativisme i la gent no les coneix.
De fet, quan vam fer els 125 anys del cooperativisme, vam fer tot un estudi sociològic important de coneixement del cooperativisme i els resultats ens deien que les cooperatives som la forma jurídica més ben valorada per part de la societat catalana. Per tant, el grau de coneixement i de valoració del cooperativisme és alt, però, després, hi ha una altra part de la societat a la qual no acaba d'arribar o a la qual les experiències concretes de les cooperatives no es donen a conèixer.
Més enllà de la difusió, quins altres desafiaments identifiqueu?
Al final, els reptes del cooperativisme són els mateixos reptes de la societat, del país. El cooperativisme no és un sector d'activitat concret, sinó que és un moviment socioeconòmic que té presència en qualsevol àmbit de l'economia, des del món agrari, el món dels serveis, fins al món de l'energia, i respon a les necessitats col·lectives de cada moment.
El cooperativisme no té reptes molt diferents dels que té l'economia o la societat, simplement els adaptem i els treballem de manera diferent. On algunes aprofiten aquestes situacions per lucrar-se o enriquir-se de manera poc legítima, el cooperativisme ho fa des d'aquesta visió conjunta, des d'aquesta visió de sostenibilitat i no d'enriquiment personal.
Com es relaciona el cooperativisme amb el conjunt del moviment associatiu de Catalunya?
Doncs té una relació important, de fet, no és que tingui només importància, és que el cooperativisme defineix totalment la manera en què Catalunya existeix. El cooperativisme on neix? Des de la subsistència en plena revolució industrial, l'evolució d'aquestes cooperatives de consum i, a poc a poc, també d'aquestes cooperatives de treball on es veu l'opció de poder produir des de la col·lectivitat. Per tant, tot el que passa a través del cooperativisme contribueix a l'apoderament de classe, en concret, d'unes classes socials que, si no, no haguessin pogut venir ni sobreviure.
Cap a on avança ara el moviment cooperatiu català?
Ara mateix estem en un cicle en què les coses estan canviant. Fa deu o dotze anys, el fet de ser cooperativa no era una cosa que la gent expliqués i ara sí. I, tot i que la majoria de cooperatives tenen una mida limitada, també tenim cooperatives de milions, de milers i de centenars de socis i sòcies i també persones treballadores.
Tot aquest cooperativisme és imprescindible per poder donar resposta a totes les necessitats i a tot el mapa de realitats de Catalunya. El fet de ser cooperativa ara és un avantatge, és treure pit, és treballar les coses d'una manera determinada i també és un canvi de paradigma social.
Afegeix un nou comentari