Joan Fontdecaba: "A les confraries de pescadors afavorim la creació d’empreses, associacions i cooperatives"

Què són les confraries de pesca?

Les confraries de pescadors de Catalunya, constituïdes com a corporacions de dret públic, sense ànim de lucre, tenen personalitat jurídica pròpia i capacitat d’obrar per al compliment de les seves finalitats. Exerceixen la representació del sector pesquer, sens perjudici del que pugui correspondre a altres ens associatius, i actuen en els àmbits territorials respectius com a òrgans de consulta i col·laboració amb les administracions públiques, amb l’objectiu de promoure i impulsar els interessos pesquers.

Quan i com es crea la vostra?

La Confraria de Pescadors de Roses es constituí l’any 1921 a partir de dos societats, 'La Pescadora' i la 'Unión Mutua Obrera', creant-se el Pósito de Pescadores de Roses, que posteriorment amb el canvi de règim es passà a denominar Cofradía de Pescadores de Roses.

Quines són les funcions de les confraries?

La mateixa Llei determina les seves funcions com a entitats col·laboradores de l’Administració. Les funcions són moltes. Algunes en són: actuar com a òrgans consultius de l’Administració en totes les qüestions que afecten el sector pesquer; establir un règim disciplinari en el seus estatuts; vetllar (en els àmbits territorials respectius) pel compliment de l’obligació de desembarcament als ports i de venda a la llotja de totes les captures...

I en l’àmbit més social i/o cultural?

En aquest sentit, algunes de les coses que fem són planificar les activitats que tendeixen a incrementar la rendibilitat de l’esforç pesquer per mitjà de l’explotació racional dels recursos i la millora de les condicions de treball; afavorir la formació cultural i professional de llurs membres i facilitar-los el coneixement de la tecnologia adequada en cada cas..

També afavorim la creació d’empreses, associacions i cooperatives amb professionals del sector, amb la possibilitat de participar-hi; promovem la creació de serveis socials, recreatius, culturals o anàlegs per a llurs membres; i impulsem i tutelem processos associatius interns o externs, i formalitzem acords interprofessionals amb altres organitzacions i empreses, amb la finalitat d’aconseguir eficàcia i rendibilitat en l’activitat pesquera i més participació en els processos de transformació i comercialització dels productes pesquers.

I de quina manera s'organitzen aquestes confraries?

Les confraries van néixer com a solució als problemes que tenia la gent de la mar. En elles s'agrupen els armadors (que són els empresaris) i els mariners els (treballadors embarcats).

Es convoquen eleccions per a la provisió dels càrrecs als seus òrgans de govern, de les seves federacions territorials i de la Federació Nacional Catalana de Confraries de Pescadors. S’hi escullen representants en base les principals arts o tècniques de pesca.

Ens pots parlar una mica sobre el suport mutu entre les persones que pertanyen a la confraria?

La solidaritat del pescador amb els mateixos companys de la mar i navegants és total dintre de les possibilitats reglamentàriament establertes per l’Administració.

Les confraries acostumen a estar vinculades a la comunitat a la què pertanyen. Teniu alguna relació amb les entitats de Roses?

El tema social de la nostra Confraria està centrat en el Casal del Pescador, edifici on està constituïda l’Associació de Jubilats del Mar, en la què estan involucrats pescadors jubilats i gent del poble, tant nacionals com estrangers. En aquestes dependències, la Confraria disposa de sala d’actes, aula de formació pesquera, perruqueria per als jubilats, ATS.., i aquests organitzen classes de bordar, música, entreteniments, excursions, etc.

Actuem amb altres agents del poble, com l’Ajuntament i una entitat bancària, amb els què s’organitza l’Homenatge a la Vellesa. I actualment amb l’Ajuntament tenim prevista la construcció de l'Aula Gastronòmica.

Normalment les confraries també participen en actes festius de la comunitat, com ara les festes majors. És aquest també el vostre cas?

Actualment, com acte festiu en el què participem activament els pescadors i col·labora l’Ajuntament, està la Festa de Sant Pere en la qual mostrem com pescaven antigament amb l’art de platja, amb una sardinada al públic assistent i amb una revetlla a la nit.

En referencia a la Festa Major, aquesta ha quedat reduïda al 15 d’agost pel trasllat dels dies de festa al Carnaval de Roses, i els altres dies que fèiem festa (el 14 i el 16 d’agost) actualment son feiners.

I per acabar, què ens pots explicar sobre la preservació dels ecosistemes?

D'altra banda, la meva visió ecosistèmica la vaig rebre com una herència del meu pare que actuava de patró major de la Confraria i va ser la que em va portar a intentar buscar solucions amb l'Enfocament d'Ecosistemes a la Pesca (EEP).

Vaig ser un dels promotors del pla de gestió del lluç en el Golf de Roses, en el què reflectíem deixar, d'inici, a un costat l’administració i els compromisos del sector buscant la col·laboració del sector per a la adaptabilitat de la flota.

La nostra intenció era crear una gestió dinàmica del recurs no amb la creació d'una zona tancada de pesca sinó d’un sistema paregut al guaret (‘barbecho’ en castellà) del recurs obrint i tancant zones, el que podríem anomenar una cogestió adaptativa amb la participació de tots els pescadors.