Jordi Rojas: "Hem de fer que la llei no sigui un marc normatiu, sinó que ens doti d'eines per créixer"
Comparteix
Catalunya fa un pas endavant en la seva aposta per l'Economia Social i Solidària amb la tramitació d'una normativa específica per dotar de reconeixement i institucionalitat aquest sector econòmic.
El Govern de Catalunya ha aprovat el Projecte de llei de l’Economia Social i Solidària. Es tracta d’un text consensuat amb l’Associació d’Economia Social de Catalunya (AESCAT) que engloba altres organitzacions del sector i ha liderat el procés. Jordi Rojas, membre de l’AESCAT i president d’Opcions de Consum Responsable, fa un repàs d’allò que contempla la llei, què suposarà la previsible aprovació i quins són els reptes de futur per a l’Economia Social i Solidària (ESS).
🚀 HISTÒRIC! Avui el @govern de Catalunya ha aprovat l'avantprojecte de la Llei d'Economia Social i Solidària #LleiESS.
Aquesta llei dona força al sector i estableix eines per al seu creixement.
Des de l’AESCAT celebrem aquest pas endavant! 🙌https://t.co/DTZKIDuyug https://t.co/p6lWFGcGWE— Associació Economia Social Catalunya (AESCAT) (@ES_Catalunya) January 21, 2025
Fa molts anys que treballeu en la Llei de l'Economia Social i Solidària. Quina valoració feu de l’aprovació del Projecte de llei?
D'entrada estem contents, perquè no ha estat fàcil de confeccionar aquesta llei. Han estat gairebé quatre anys de treball, però també ha estat un exemple de coproducció de política pública de tot un sector organitzat a través de l’AESCAT i del govern.
Pensem que és un model a seguir de producció de política pública, coproduïda i consensuada per part de l'àmbit. A més, és un àmbit divers i on aconseguir el consens tampoc ha estat un camí fàcil.
Una de les qüestions principals de la llei és crear el marc de què és l'Economia Social i Solidària i el registre. Potser hi ha qui es queda fora d’aquest marc.
Aquest és el risc que suposa establir un perímetre que, fins ara no s'havia establert, dins del qual tots ens autoreconeixem com a Economia Social i Solidària, i que estableix els criteris que hem consensuat per definir què és i què no és l’ESS.
És cert que alguna entitat o algun sector pot quedar en la perifèria. En aquest sentit, la nostra proposta sempre ha estat que aquell que no compleixi estrictament el que determina la llei (i que no pugui entrar a formar part d'aquest registre) té la possibilitat de treballar per aproximar-se i anar incorporant aquells elements que no té i que defineixen l’ESS per formar-ne part.
“Volem ser reconeguts com un actor en l'àmbit econòmic.”
Quins altres aspectes de la llei creus que seran més rellevants per enfortir l'Economia Social i Solidària?
La llei preveu moltes coses que donaran a l'ESS un lloc en el tauler socioeconòmic i polític diferent del que té ara i amb més rellevància. La creació del Consell Català de l'Economia Social i Solidària, per exemple, és un dels instruments que ha de servir per aplegar en un espai els agents socials i polítics per continuar coproduint polítiques públiques i donant eines per a l'enfortiment, impuls i innovació.
Tot aquest desplegament reglamentari i la institucionalitat de l’ESS és una de les potes importants que preveu la llei i que per a nosaltres té molta rellevància perquè volem ser reconeguts com un actor en l'àmbit econòmic.
“Som una economia poc coneguda i, en alguns casos, mal coneguda.”
El text també vol fomentar i donar a conèixer l’ESS, per exemple, des de l’àmbit educatiu.
Som una economia poc coneguda i, en alguns casos, mal coneguda. Hem de treballar en diferents fronts per anar trencant alguns estigmes i imatges equívoques.
Si l'economia només s'explica des d'una mirada, allò que la societat entén que convé o considera bo és només un model econòmic. En canvi, si en l'educació de forma transversal expliques models cooperatius, d'economies comunitàries... i que hi ha un model econòmic de resposta a les necessitats que no és necessàriament el mercantil, la gent es formarà sabent que no hi ha un únic model socioeconòmic.
Aleshores, cal aconseguir més visibilitat també en altres àmbits.
És veritat que visibilitzar-nos no és fàcil, demana de molts recursos i l'ESS no els té. També hem de saber que les grans corporacions ens han comprat i segrestat el discurs de l’ESS en molts àmbits: que són economia sostenible, que posen les persones al centre... Però grates una mica i veus que majoritàriament [aquest discurs] és utilitzat com a eina de màrqueting i que [les grans companyies] han estat alimentant un model socioeconòmic extractiu, depredador, que busca el benefici econòmic per damunt de tot...
Per tant, a l'hora de visibilitzar-nos és bo que se’ns pugui diferenciar. A més, hem de ser una economia accessible a àmplies capes de la societat, perquè està molt bé que et coneguin, però també has de ser útil.
I això com es pot fer?
Primer, hem de ser capaços de no assenyalar ni estigmatitzar. L’economia [d’algunes capes de la societat] és la que és i els podem semblar molt bonics i bones persones, però no poden accedir als nostres serveis o productes. Després, hem de fer créixer alternatives en alguns àmbits, perquè cada vegada siguin més accessibles.
En el moment que, per exemple, et fas soci de Som Energia perquè els preus són competitius i entens que és una proposta millor que Endesa, comences a veure que potser amb telefonia també hi ha opcions que et permeten accedir a serveis. Crec que aquesta via de la fertilització creuada pot ser positiva.
Quin paper té l’ESS per donar resposta a les principals crisis que es viuen actualment, com la de l’habitatge o la climàtica?
L’Economia Social i Solidària no té la solució ni la capacitat per donar resposta a tot això, però crec que té l'obligació i el compromís ètic i moral d'aliar-se amb els moviments socials ecologistes, per l'habitatge, els col·lectius de migrants... i donar suport a les seves causes.
Per exemple, el cooperativisme d'habitatge en sessió d'ús no té la resposta a la gran crisi ‘habitacional’, hi ha d'haver altres polítiques que donin resposta. Però l’ESS sí que pot aliar-se, contribuir i il·lustrar que hi ha models no especulatius d'habitatge i ajudar als moviments, com el Sindicat de Llogateres o altres, a impulsar polítiques públiques a favor de l'habitatge públic, protegit... Hem d'anar ocupant espais que ara ocupa l'economia mercantil i hem d'anar creixent. La ciutadania en general ha de veure que l'economia social i solidària també és aliada de les seves causes.
“L’ESS té l'obligació i el compromís ètic i moral d'aliar-se amb els moviments socials”
Quins són els següents passos i els objectius més propers de l’ESS?
Hem de fer que la llei no sigui estrictament un marc normatiu, sinó que el seu desplegament realment ens doti d'eines per créixer, enfortir-nos i transformar el model socioeconòmic, a través de ser més i millors. Perquè és una llei de foment i promoció i, per tant, inclou aspectes més conceptuals i polítics i no d'instruments econòmics.
Hem de procurar que el desplegament d'aquesta llei faci de l'Economia Social i Solidària un actor rellevant en el context socioeconòmic del país. Perquè Catalunya necessita que l'ESS tingui una veu en els espais on es decideixen coses vinculades a l’economia. El desplegament de la llei també ens ha d’ajudar a tenir espais d'innovació i de pensament estratègic que ens ajudin a ser millors, perquè no volem només donar una resposta equitativa i respectuosa, sinó també de qualitat.
Afegeix un nou comentari