José Manuel Alonso: "A curt termini no veig un 'boom' del consum conscient"

Alimentació, assegurances, energia, finances, habitatge, mobilitat, oci, telecomunicacions, tèxtil... a Opcions tenen clar que és possible fer un consum conscient en tots aquests àmbits. El seu portal web Opcions.org i els quaderns monogràfics que publiquen són un referent per informar-se sobre alternatives per viure de forma més sostenible. Parlem sobre com afectarà la crisi de la Covid-19 als hàbits de consum de la ciutadania amb el responsable de Projectes i Consultoria de la cooperativa, José Manuel Alonso.

Arran d'aquesta crisi, la ciutadania farà un canvi de xip i aprendrà a viure amb menys?

Segur que és una oportunitat d'aprenentatge. A curt termini, el canvi de la mobilitat, la perspectiva d'un estiu molt diferent pel que fa al turisme i la impossibilitat d'accedir a certs comerços ens està obligant a viure amb menys i a gaudir de la tranquil·litat i del silenci que ens ha donat el període de confinament més estricte.

Dit això, la reactivació econòmica que portarà la desescalada reactivarà mecanismes de l'economia, però també de la cultura i psicològics, que portaran a un consum innecessari de nou. Haurem de veure quin efecte té aquesta brusca aturada. Serà una aturada relativament curta i és difícil preveure que canviïn patrons culturals tan establerts. De totes maneres, la incertesa de la profunditat de la crisi actual fa difícil preveure el futur.

La crisi beneficiarà el comerç de proximitat o gegants com Amazon?

La primera intuïció és que beneficiarà gegants com Amazon, pel fet que les grans empreses tenen més capacitat de mobilitzar recursos i adaptar-se a situacions sobrevingudes. Per fer contrapès a aquesta situació i mantenir els comerços de proximitat vius, hi ha un rol de l'administració i un rol dels consumidors en donar suport al teixit comercial dels nostres barris. Seria la manera de contrarestar aquest poder de la gran empresa.

Sense oblidar el rol del mateix comerç. Abans de la crisi del Covid-19 ja es trobaven en una situació difícil davant d'aquests gegants. Han de fer un pensament de com afronten la competència de les grans superfícies i la venda online d'empreses com Amazon.

Valorarem més el consum conscient a partir d'ara?

La situació actual de confinament i de crisi sanitària sí que ha visibilitzat una sèrie de valors que són afins al consum conscient. Com ara, la importància d'allò públic, compartit i comú, per sobre del que és privat o individual. Però a curt termini jo no veig un 'boom' del consum conscient, tan clar. Passat el primer ensurt des del punt de vista sanitari, haurem de lidiar també amb una crisi econòmica. I ja veurem el rol que juguem des de les iniciatives que promovem aquest consum diferent i, més globalment, el sector de l'economia social i el cooperativisme.

També hi ha molt de 'green washing' i gran empresa jugant en el terreny dels valors. Ho veiem als anuncis que estan fent aquests darrers dos mesos, però ja hi era des d'abans de la crisi. El sector de l'economia social està molt actiu en promoure maneres diferents de viure, de consumir, de posar les cures al centre. Però tenim una batalla dura per fer. Esperem que puguem sortir d'espais socials i de discurs i puguem arribar al públic general amb un missatge potent i entenedor.

Serà un decreixement escollit o obligat?

Estem en una situació molt curiosa perquè hem fet cert decreixement de consums, com ara el del combustible, que no està relacionat amb una escassetat de recursos. De petroli encara en tenim i està barat. Tampoc és un decreixement basant en decisions polítiques de l'àmbit de la sostenibilitat, com ens agradaria. Estem en la curiosa situació d'un tercer escenari. El que ens porta aquí és evitar saturar les UCI dels hospitals. Estem en una tercera via: un decreixement d'emergència i més obligat que escollit.

Com s'hauria de gestionar perquè el decreixement no deixés enrere les persones més vulnerables?

El decreixement és un terme una mica enganyós, perquè s'ha d'aplicar a la societat o als països i economies, que han de decréixer de manera global. No s'ha d'aplicar a les persones, perquè hi ha persones que estan en situacions d'exclusió molt bèsties. Parlar-li de decreixement no és el millor missatge.

A curt termini, no tenim una altra que tirar de solidaritat nua i crua entre les persones. Perquè hi ha persones que de cop i volta es troben en situacions molt difícils. Solidaritat que hem d'intentar combinar amb una visió de la societat que també tingui en compte les injustícies estructurals. Tothom fa campanes solidàries avui en dia, des d'Amancio Ortega fins a agents de sectors molt militants. Hem de veure qui està agafant el context d'oportunitat.

I a llarg termini?

A llarg termini, la sostenibilitat, des del punt de vista material i energètica, ha de ser socialment inclusiva. No volem una sostenibilitat capitalista. Volem un decreixement material i energètic que sigui compatible amb un model econòmic i social molt més plural, on la iniciativa privada, capitalista i mercantil sigui molt menor i estigui sota el control de la societat i de l'aparat polític i el legislatiu.

I una economia plural amb molt més espai de l'economia social, de les cures, menys material i més basada en els serveis a les persones. Això implica també una revolució cultural. No podem canviar de sistema econòmic sense un canvi mental de la població. Cal tocar moltes tecles sobre el valor que li donem a les coses, al treball o al temps personal.