L'economia limita la inversió mediambiental en l’Economia Social i Solidària
Comparteix
L’Informe del Mercat Social 2023 de la Xarxa d’Economia Solidària de Catalunya (XES) analitza la contribució de les entitats de l’Economia Social i Solidària (ESS) i el seu impacte ambiental.
La XES ha presentat l’Informe del Mercat Social 2023, que se centra en la contribució de les entitats de l’ESS a la transició ecològica i social. En aquest estudi han participat més de 1.400 entitats que formen part de l’ESS i el tractament de dades d’aquesta edició s’ha fet tenint com a base la sostenibilitat ecològica i l’impacte ambiental.
Dos de cada tres entitats del Mercat Social català són cooperatives i associacions
— Economia Solidària (@XES_cat) February 8, 2024
Són dades del darrer informe que hem publicat, amb més de 1.400 entitats analitzades a Catalunya al 2023
Més organitzacions que mai!
En vols conèixer més detalls? https://t.co/25tZo4mPX7 pic.twitter.com/nf5vubwSDi
L’Informe del Mercat Social 2023 analitza les dades des d’un punt de vista mediambiental i aporta molta informació, explicant com les limitacions econòmiques poden afectar l’avenç econòmic, social i ecològic de les entitats. Cal destacar que, segons l’informe, només el 8% d’entitats tenen una facturació superior al milió d’euros, només 78 de les 1.580 respostes a l’enquesta han afirmat tenir un volum econòmic d’aquestes característiques.
!function(){"use strict";window.addEventListener("message",(function(a){if(void 0!==a.data["datawrapper-height"]){var e=document.querySelectorAll("iframe");for(var t in a.data["datawrapper-height"])for(var r=0;r
Un dels efectes que porta la limitació econòmica és clar: les inversions en sostenibilitat. El 58% de les entitats amb més d’un milió d’euros de facturació ha realitzat inversions importants per tal d’optimitzar o reduir la despesa energètica. Si es comparen aquestes xifres amb les dades del global d’entitats, sense segmentar per facturació, es veu que només un 33% de les entitats ha pogut fer inversions d’aquest tipus.
Aquest cas també es repeteix amb les organitzacions de l’EES que tenen polítiques internes per a la reducció d’ús energètic. Amb xifres generals, el 50% en disposen d’un, però si s’analitzen les entitats amb facturació superior al milió d’euros, el 79% en té.
És important destacar que, segons la XES, la reducció de l’impacte ambiental és una prioritat per a les iniciatives de l’ESS. Malgrat que aquesta afirmació pot semblar positiva, és preocupant que el 30% de les entitats no prengui o pugui prendre cap mesura per tal de reduir l’impacte. És cert, però, que el 70% sí que ho fa i és quelcom destacable a celebrar.
Sí que hi ha voluntat de millora, però si no hi ha prou suport econòmic o institucional no hi podrà haver canvis substancials que millorin l’impacte ecològic de l'ESS. El 70% de les entitats tenen menys de 10 persones contractades, el 25% d’aquestes no té cap persona treballadora. És a dir, el gruix d’entitats ha de fer un sobreesforç per millorar i per tirar-ho endavant; en molts casos de forma voluntària.
És important destacar que les entitats vinculades al finançament i moneda social formen un gran teixit, però en contrapartida el nombre de persones treballadores és molt reduït. Les limitacions econòmiques porten molts problemes, no només en ecologisme i contractació, però la majoria d’entitats està treballant per millorar l’impacte al medi ambient.
Afegeix un nou comentari