Marta Raventós: “La gent gran desconeix quins són els seus drets energètics”

Marta Raventós és la coordinadora del projecte ‘Lluitem contra la pobresa energètica’, de la Federació d’Associacions de Gent Gran de Catalunya (FATEC). Té 56 anys i va començar a col·laborar com a voluntària a la federació fa tres anys, quan va deixar de treballar per incapacitat permanent.

A mitjans de l’any 2016 va proposar el projecte i va començar a treballar-hi informant i oferint ajuda per tramitar el bo social. Després, al 2017, a iniciativa d’un company de la FATEC que fa xerrades sobre prevenció de riscos, Eduardo Rojas, va començar a fer breus explicacions en menjadors socials. A partir d’aleshores van participar-hi més persones voluntàries i van ampliar les activitats.


 

En què consisteix el projecte ‘Lluitem contra la pobresa energètica’?

Donem eines per reduir la despesa energètica a les llars de gent gran amb pocs recursos econòmics. Fem xerrades a centres cívics, habitatges amb serveis, casals... Donem informació sobre estratègies per reduir costos i millorar l’eficiència energètica, i atenem consultes per ajudar a tramitar el bo social de l’electricitat, l’aigua i el telèfon.

 

També elabora material?

La pràctica d’aquestes activitats ens ha donat un coneixement del bo social que hem intentat resumir en dos informes (‘Informe sobre la implementació de la reforma del bo social elèctric’ i ‘El bo social telefònic: raons per a una reforma’), que hem fet arribar al Síndic de Greuges i al Defensor del Poble.

 

Quins requisits calen per tenir el bo social?

Actualment, després de l’última reforma d’aquest passat octubre, se’n poden beneficiar les llars amb una renda inferior a 1,5 vegades l’Indicador Públic de Renda d’Efectes Múltiples (IPREM) si no forma part d’una unitat familiar o no hi ha menors a càrrec; 2 vegades el IPREM si hi ha un menor a la unitat familiar i 2,5 vegades el IPREM si hi ha 2 menors.

 

Quin és el cas més habitual?

El primer cas és el més habitual en la gent gran i suposa 805,67 € al mes. Els pensionistes que cobren la pensió mínima per jubilació o incapacitat permanent també el poden tenir si tots els membres de la unitat familiar cobren també la pensió mínima i no tenen altres ingressos superiors a 500 euros. A més, les persones beneficiàries han de ser titulars del contracte, tenir la tarifa PVPC i estar empadronats/es al domicili del subministrament.

 

Com s’ha de tramitar?

Cal enviar la documentació requerida per correu postal o electrònic o bé presencialment a les oficines de les companyies. En general s’ha de presentar la sol·licitud signada, el DNI i el certificat d’empadronament. Cal també demostrar l’estat civil amb el llibre de família o amb un certificat del Registre civil. Si es reuneix alguna circumstància especial i es vol que es tingui en compte s’ha de presentar un certificat dels serveis socials per acreditar-la.

 

Què en pensa del bo social?

Penso que és francament millorable. La recent reforma d’aquest octubre, que amplia els límits al consum sobre els quals s’aplica el descompte, ha estat un petit pedaç al nyap i fa escometre l’anterior govern en obviar els agents socials a l’hora de dissenyar-lo. És evident que l’anterior bo social no era just i calia redefinir-lo, però tal com es va fer, atenent només als interessos de les companyies elèctriques, no es va donar una resposta adequada per reduir la pobresa energètica, que ha de ser el seu objectiu segons estableix la normativa europea.

 

Quan va començar a fer de voluntària en el projecte i per què s’hi va animar?

Perquè crec que és un tema on hi ha molta feina a fer. Hi ha molt desconeixement per part de la gent gran dels seus drets energètics i molta indefensió davant de les grans companyies, tant les elèctriques com les de telecomunicacions.  I també perquè és una qüestió que afecta directament les condicions de vida de les persones grans més necessitades. No podem oblidar que el debat sobre la pobresa energètica es va iniciar per la mort d’una àvia de Reus, deguda a un incendi provocat per un tall de subministrament per impagaments; aquell fet em va animar a engegar aquest projecte.

 

Em podria enumerar algunes de les estratègies per reduir costos i millorar l‘eficiència energètica?

A les nostres xerrades les agrupem en dos apartats: l’ajust de tarifes i costos dels contractes i la millora dels hàbits de consum. Recomanem acollir-se al mercat regulat (PVPC i TUR) perquè dona protecció contra els talls de subministrament i permet beneficiar-se del bo social. També recomanem ajustar la potència contractada a les necessitats reals de cada llar i demanar la tarifa de discriminació horària si es pot adaptar el consum a l’horari més econòmic.

 

I sobre els hàbits de consum?

Fem especial atenció a la substitució de bombetes per altres LED, al control de la temperatura dins la llar i als mètodes de calefacció més eficients, com la bomba de calor o els radiadors de baixa temperatura. Pel que fa als electrodomèstics, recomanem substituir els antics per d’altres de nous més eficients.