Segons l’economista madrileny Alejandro Inurrieta, a l’Estat espanyol mai s’ha fet una política d’habitatge. “En tot cas, s’ha fet una política immobiliària”, lamenta. El consultor i expresident de la Sociedad Pública de Alquiler (SPA), considera que cal més voluntat política per regular els preus dels lloguers i acabar amb el desequilibri entre preus i sous.

Totes les mesures que proposa Inurrieta estaran detallades al llibre en el qual ja està treballant. La publicació, que es preveu que vegi la llum a finals d’any, es finançarà amb els més de 4.000 euros que s’han recaptat a través d’una campanya de micromecenatge impulsada per la revista Alternativas Económicas, organitzada com a cooperativa de treball.

Una de les propostes principals del llibre ‘Derecho al techo’ és la creació d’un agència d’estadística especialitzada en habitatge. Amb dades fiables sobre el sector, es podrien decidir mesures més concretes i adaptades al context real de la vivenda.

Manca de dades fiables

Actualment, experts com Inurrieta critiquen el dèficit de dades fiables sobre la matèria. “Totes les dades que tenim són de portals immobiliaris, amb enquestes poc contrastades i manipulades per forçar que la gent compri pisos”, assegura.

Les dades es podrien aconseguir de diferents vies: de les comunitats autònomes, cadastres, bancs, de l’agència tributària... “Totes s’haurien de posar d’acord per treure a la llum la situació real de l’habitatge”, afirma Inurrieta.

“Amb les poques dades que tenim, podem intuir que els preus de lloguer seguiran creixent. Almenys, fins que no hi hagi una política de lloguer”. Així de clar ho té l’economista, que lamenta l’opacitat i la falta de control del mercat.

Un índex de preus a partir de l’IRPF

La proposta del Govern estatal de fixar un índex de preus de lloguer a partir de l’IRPF és insuficient, segons Inurrieta, que intueix que molts propietaris/es no declararan estar en possessió d’un pis de lloguer ni tampoc el preu real al qual l’estan llogant.

A més, és difícil creuar les dades perquè els llogaters/es tampoc solen deixar constància a la declaració de la renda que són arrendataris/es. Des de 2015, el lloguer ja no suposa cap deducció estatal a la declaració de la renda.

Limitar el preu del metre quadrat

La mesura de limitar el preu del metre quadrat ja és una realitat en països com Alemanya, França i els Estats Units. A l’Estat espanyol, tot i que és una de les propostes més sonades, serà difícil que s’apliqui sense tenir abans un aparell estadístic oficial que ofereixi informació real dels preus per zona, de la quantitat de pisos de lloguer, dels pisos buits...

“A Espanya no hi haurà ningú que s’atreveixi a limitar els preus. A Catalunya ho han intentat, però ja els ho han tombat”, apunta Inurrieta, que considera que aquesta mesura hauria de ser estatal.

“A Espanya no hi haurà ningú que s’atreveixi a limitar els preus. A Catalunya ho han intentat, però ja els ho han tombat”

Hi ha responsables?

Si no s’ha solucionat el segon problema que més preocupa la ciutadania de Barcelona després de la inseguretat és per “falta de voluntat política”. Inurrieta també culpabilitza les grans empreses inversores que han expulsat famílies de casa seva, però aclareix que el 90% dels propietaris dels pisos són particulars, persones físiques que tenen pisos i els posen a lloguer.

“L’actuació d’aquestes empreses òbviament ha generat molt rebuig i han sortit molt a la premsa, però els grans actors del mercat són les famílies amb propietats”, puntualitza Inurrieta.

Per què han augmentat els preus?

Un dels factors que ha portat a l’augment dels preus és el canvi legislatiu sobre les rendes. Amb la llei antiga, un cop passat el primer any de l’inici del contracte, el propietari podia augmentar el que volgués de la quota. Amb la nova llei, en canvi, l’augment es limita a l’IPC i a partir dels cinc anys. “Els propietaris ho veuen com una pèrdua i al canviar el contracte per adaptar-lo a la nova llei, incrementen aquesta diferència al preu del lloguer”, apunta l’economista.

Un altre factor de la inflació de preus és la manca d’habitatge públic, que no arriba al 2% quan la mitjana d’Europa supera el 15%. A més, després de la crisi, el lloguer ha anat prenent terreny a la compra. La gent evita riscos i els bancs posen més traves a l’hora de concedir préstecs.

Comprar és més rendible

D’altra banda, els elevats preus de lloguer també han fet que una part de la societat opti per la compra. En molts casos, la quota hipotecària és menor que la del lloguer. I els riscos, de vegades són molt semblants.

“Sempre s’ha dit que llogar és llençar els diners. És llençar-los si no et pots quedar a viure a casa fins que tu vulguis, si els preus van pujant descontroladament i si també et poden desnonar”, apunta Inurrieta.

“La situació de compra ha millorat per a aquells que tenen una certa renda i poden pagar la quota, però pels que no poden accedir a una hipoteca i la seva il·lusió era mantenir un lloguer baix en termes d’habitatge social, la seva situació és dramàtica”, afirma Inurrieta.

Poca perspectiva de millora

Al parer de l’economista, no hi ha perspectives de millora. L’espiral de preus continuarà perquè no s’està tirant endavant cap llei que afavoreixi l’accés a l’habitatge. “Ni els salaris milloraran a curt o mig termini ni els preus de lloguer baixaran, perquè no hi ha cap voluntat política”, lamenta Inurrieta.

El llibre ‘Derecho al techo’ serà una eina de pressió i d’informació que comptarà amb propostes d’entitats clau en la lluita per a un habitatge digne, com el Sindicat de Llogateres o la PAH.