Criteris de valoració comptable (I)

El cost històric d'un actiu és el seu preu d'adquisició o cost de producció.

Dins del preu d'adquisició, s'inclouen:

• l'import de la compra pròpiament dita menys els descomptes o rebaixes en el preu que pugui haver
• els impostos indirectes (IVA, principalment) que no siguin recuperables directament de la Hisenda Pública
• les despeses que estiguin directament relacionades amb la compra i efectuades fins a la posada en funcionament del bé (transports, assegurances, despeses d'instal·lació...)
• En cas que l'actiu necessiti un període de temps superior a un any per a estar en condicions d'ús, les despeses financeres que s'hagin generat abans de la posada en condicions de funcionament, que hagin estat girades pel proveïdor o que corresponguin a préstecs o a un altre tipus de finançament alié. Cal que aquest finançament sigui directament atribuïble a l'adquisició, fabricació o construcció del bé.
• Si l'actiu ha estat fabricat o construït per la mateixa entitat, el cost s'obté afegint al preu d'adquisició de les primeres matèries i altres materials consumibles, la resta de costos que els siguin directament imputables, i la part que raonablement corresongui dels costos indirectament imputables als béns de què es tracti.

El valor raonable és l'import pel qual es pot vendre un actiu o liquidar un passiu (sense incloure les despeses de l'operació) entre parts interessades degudament informades, que realitzin una transacció en condicions d'independència mútua. 

Aquesta valoració mai pot ser fruit d'una transacció forçada per les circumstàncies, com ara una liquidació involuntària o urgent, sinó que ha de ser calculat respecte a un valor de mercat fiable. 

Per assegurar aquesta condició, hi ha tres situacions possibles:

• Que hi hagi un mercat actiu, amb la qual cosa el valor raonable coincidirà amb el preu cotitzat del mercat. Es considera que existeix un mercat actiu quan es complei que els béns i serveis intercanviats són homogenis, quan sempre es puguin trobar compradors i venedors per a un bé o servei determinats, i quan els preus són coneguts i fàcilment accessibles per la públic.
• Que no hi hagi un mercat actiu. En aquest cas, caldria obtenir el valor raonable mitjançant l'aplicaciío de models de valoració com ara l'ús de referències a transaccións recents en condicions similars, referències al valor raonable d'altres actius que siguin substancialment iguals, mètodes generalment utilitzats per a valorar opcions, i alguns altres que utilitzen criteris molt tècnics. El model a utilitzar serà aquell que hagi demostrat que ha obtingut les estimacions més realistes dels preus.
• Que no hi hagi un mercat actiu ni es pugui fer la valoració per models i tècniques de valoració. Quan no es pot utilitzar el valor raonable per cap de les vies anteriors, la valoració es farà pel cost amortitzat o pel cost històric, minorat pels comptes correctors (amortitzacions i provisions per depreciació) en aquest que aquests existeixin. Si es dona aquest cas, cal informar a la memòria econòmica i explicar-ne la motivació.

El valor actual és l'import del valor en el moment present d'uns imports que s'hauran de cobrar o pagar (en funció de si la valoració és d'un actiu o d'un passiu) en una data posterior i en el curs normal de l'activitat de l'entitat.

Això vol dir que quan un actiu o passiu s'ha de registrar a valor actual, cal fer una operació de matemàtiques financeres, la funció inversa al càlcul del valor final, per tal d'obtenir el valor en el moment del registre de l'element. Per obtenir-ho, es necessitarà tenir el coneixement o fer una estimació del tipus de descompte que s'utilitzarà per fer el càlcul, és a dir, quin percentatge es considera que s'haurà revaloritzat el diner en el futur, que serà quan s'hagin de fer efectius els cobraments o pagaments.

El valor en ús d'un actiu és el valor actual dels ingressos que s'espera que l'actiu en qüestió generi en un futur, mitjançant la seva utilització en el curs normal de l'activitat de l'entitat, mitjançant la seva venda o qualsevol altre forma de traspàs.

Caldrà tenir en compte el seu estat actual i actualitzar els ingressos esperats a un tipus d'interès que serà el de mercat sense risc, ajustat pels riscos específics de l'actiu que no s'hagin tingut en compte en el càlcul de les estimacions dels ingressos esperats.

La fòrmula del càlcul és similar a la del Valor Actual, però en aquest cas només s'utilitzaria per actius i per a ingressos (també anomenats fluxos d'efectiu) generats pel propi actiu en la seva utilització habitual en l'activitat de l'entitat.

Per al càlcul, s'haurà de tenir en compte la incertesa a què estan sotmesos els ingressos esperats a l'hora de fer la seva quantificació i la distribució temporal. Així, serà necessari assignar diferents probabilitats d'ocurrència a les diferents estimacions d'ingressos.

Els costos o despeses de venda són les despeses que es produeixen a causa de la venda d'un actiu,, i que no s'haurien produït si l'entitat no hagués decidit vendre.

En concret, el Pla comptable estableix què es consideren despeses de venda:

• despeses legals de transferència de la propietat de l'actiu (escriptures públiques, taxes d'inscripció en registres, etc.)
• comissions de venda
• altres

En canvi, per a aquesta mateixa normativa no són despeses de venda:

• despeses financeres produïdes per la venda (comissions, interessos negatius...)
• impostos sobre beneficis derivats de la venda
• despeses d'estudis i anàlisis previs sobre la venda
• altres