A 2008 es va iniciar una reforma comptable que ha derivat en successives adaptacions i que ha introduït diferents conceptes i criteris de valoració pel correcte registre de les operacions comptables.
Aquests conceptes i criteris sovint no són fàcils d'interpretar.
Pel que fa a les normatives de registre comptable en vigor, les entitats no lucratives catalanes en tenen una, el Decret 259/2008, i les entitats estatals o d'autonomies que no tinguin una regulació pròpia, en tenen una altra diferent, el RD 1491/2011.
En aquest recurs i en el seu complementari, s'analitzen els principals conceptes i normes de valoració.
Cost amortitzat
El cost amortitzat és un criteri de valoració que només s'aplica a instruments financers, és a dir, als elements següents:
- actius financers (drets de cobrament amb clients, inversions en accions, deute, comptes amb bancs i en efectiu...)
- passius financers (deutes amb proveïdors, deutes per préstecs, ...)
- instruments de patrimoni (emissions de deute per part de l'entitat)
La seva composició és la següent:
- import en què es va valorar inicialment l'actiu/passiu financer
- menys els reemborsaments de capital que s'hagin produït
- més o menys (segons s'escaigui) la diferència entre l'import inicial i el valor de reembors al venciment acordat (imputat al resultat segons el mètode del tipus d'interès efectiu)
- menys la reducció de valor pel deteriorament de l'element, si n'hi hagués (només en el cas dels actius)
El mètode del tipus d'interès efectiu és un càlcul que es fa mitjançant el qual s'iguala el valor en llibres de l'instrument financer amb els cobraments o pagaments estimats (segons el tipus d'operació de què es tracti) al llarg de l'horitzó temporal de l'operació, en funció del tipus d'interès efectiu que es tingui, i sense considerar les pèrdues per risc de crèdit futures.
El tipus d'interès efectiu d'una operació és el tipus de descompte amb el qual s'igualen els imports a cobrar o a pagar estimats, al llarg de la vida esperada de l'instrument financer amb l'import net en llibres de l'actiu o passiu financer.
Per poder calcular-lo, l'entitat ha d'estimar aquests imports a cobrar o a pagar (els fluxos d'efectiu) tenint en compte totes les condicions contractuals que tingui l'instrument financer (per exemple, rescats, opcions,...) però no es tindran en compte possibles futures pèrdues en els crèdits. També s'han d'incloure al càlcul totes les comissions i despeses financeres, pagades o rebudes, que integrin el tipus d'interès efectiu, així com els costos de transacció i qualsevol prima o descompte.
Costos de transacció atribuïbles a un actiu o passiu financer
Els costos de transacció atribuïbles a un actiu o passiu financer són aquelles despeses directament atribuïbles a la compra o venda d'un actiu financer, o bé a l'emissió o assumpció d'un passiu financer. A més han de complir amb la característica de que no s'hauria incorregut en ells si no s'hagués realitzat la transacció.
En el Pla de Comptes s'indiquen casos concrets en què s'han de considerar o no despeses de transacció.
Les despeses que es consideren costos de transacció són:
- Honoraris i comissions pagades a intermediaris, agents i assessors
- Despeses de corretatge
- Despeses de fedataris públics
- Impostos i altres drets que recaiguin sobre la transacció
Les que no es consideren costos de transacció en cap cas són:
- Primes o descomptes en la compra o emissió d'instruments financers
- Despeses financeres
- Costos de manteniment
- Costos administratius interns
Valor comptable o en llibres
El valor comptable o en llibres és l'import net pel qual un actiu o un passiu es troba registrat en el balanç un cop deduïda, en el cas dels actius, la seva amortització acumulada i qualsevol altre correcció valorativa per deteriorament acumulada que s'hagi registrat.
Per tant, l'esquema seria el següent:
+ Cost d'adquisició (valor de compra o producció més les despeses incorregudes fins la seva posada en funcionament)
menys: Amortització acumulada
menys: Provisions per deteriorament
= Valor comptable o en llibres
Es podria dir que aquest concepte en realitat no és un criteri de valoració concret, sinó que més aviat és un terme que expressa el valor que se li ha donat a un element des d'un punt de vista comptable.
Valor residual
El valor residual d'un actiu és l'import que l'entitat estima que podria obtenir en el moment actual per la seva venda o altra forma de disposició, un cop deduïts els costos de venda, i considerant que l'actiu hagués assolit l'antiguitat i les altres condicions que s'espera que tingui al final de la seva vida útil.
És important remarcar que aquest concepte:
- Només es refereix a actius
- El seu import es calcula sobre la base del que es podria obtenir mitjançant la seva venda o qualsevol altre tipus de disposició, menys els costos de venda
- Es refereix al valor en un moment concret, que és quan finalitza la seva vida útil.
La vida útil és el període durant el qual l'entitat espera utilitzar l'actiu amortitzable o el número d'unitats de producció que n'espera obtenir, és a dir, quan ja no pot generar beneficis econòmics o socials per a l'entitat.
Cal diferenciar el concepte de vida útil del concepte de vida econòmica d'un actiu.
La vida econòmica finalitza quan l'actiu no pot generar beneficis econòmics per a cap usuari (l'entitat, o qualsevol altre a qui li pugui vendre o traspassar l'actiu).
Cost de reposició d'un actiu
El cost de reposició d'un actiu és un concepte nou introduït per la normativa estatal, que no es dona en empreses, només afecta les entitats no lucratives.
Es quantifica com l'import actual que s'hauria de pagar si s'adquirís un actiu amb la mateixa capacitat o potencial de servei menys, si s'escau, l'amortització acumulada calculada sobre la base d'aquell cost. D'aquesta manera, reflectiria el funcionament, ús i gaudi ja efectuat de l'actiu, però tenint en compte també la obsolescència tècnica que pogués afectar-li.
En actius sotmesos a amortització, aquest cost es deprecia amb la finalitat de reflectir l'actiu en les seves condicions actuals i considerar, d'aquesta manera, el potencial de servei que ja hagi estat "consumit" de l'actiu.
L'actiu podrà ser reemplaçat mitjançant la seva reproducció o per la substitució del seu potencial de servei.
A l'hora de determinar el cost de reposició, es considerarà l'import més baix que resulti de entre les dues opcions anteriors menys, si s'escau, l'amortització acumulada que correspondria a aquell cost.
