Obligacions fiscals de les entitats no lucratives (1)

Autor: 
Dolors Martínez Mendoza
Diners i calculadora. Foto de Portaldelsures a Flickr

Obligacions fiscals de les entitats no lucratives (1)

Resum: 

Les associacions i fundacions, en funció de la seva activitat i del volum dels seus ingressos, poden tenir determinades obligacions fiscals.

En aquest recurs es fa un recull de les més habituals i significatives relatives al Número d'Identificació Fiscal (NIF), a l'Impost sobre Activitats (IAE) i a l'Impost sobre el Valor Afegit (IVA).

El número d'identificació fiscal (NIF)

El NIF és el número que identifica les persones davant de l'Agència Tributària en totes les seves relacions amb naturalesa o transcendència tributària.
En les persones físiques coincideix amb el DNI, però les persones jurídiques, com ho són les associacions i les fundacions, cal que l'entitat, a la seva constitució, demani que li sigui assignat un número.

El NIF es regula en el RD 1065/2007, a on es recullen les regles d'assignació i revocació, la forma en que s'ha d'utilitzar i la seva composició, entre d'altres.
Per les associacions i fundacions, el número començarà per G, seguit per 8 dígits (els 7 primers són aleatoris, i el darrer, és un dígit de control).
Per les cooperatives, la lletra inicial serà la F, i les per les entitats i congregacions religioses, la R.

Per demanar un NIF, l'entitat haurà de presentar una declaració censal, model 036, acompanyada d'original i fotocòpia dels documents de constitució: estatuts i inscripció en el Registre al qual correspongui l'entitat en funció de la seva naturalesa (d'associacions, d'entitats religioses, d'entitats esportives, Protectorat de Fundacions,...).

Si l'entitat es troba en tràmit però no està encara inscrita, i necessita disposar del NIF, ho pot demanar igualment. Hisenda li atorgarà un número provisional. Aquest NIF provisional s'haurà de canviar pel definitiu en el termini de sis mesos, un cop definitivament constituida l'entitat. Per fer-ho, es tornarà a presentar una nova declaració censal amb la documentació definitiva.

El NIF serà necessari per l'entitat, entre d'altres, per:

  • Servir com a identificació de l'entitat per aquelles obligacions fiscals que registri en el cens d'empresaris, professionals i retenidors i en la presentació dels diferents models fiscals al qual estigui obligada, en funció de la seva activitats o volum d'ingressos.
  • Obrir comptes bancaris
  • Servir com a identificació per tots els documents amb transcendència fiscal (factures de compra o de venda, etc.


El fet de demanar el NIF no implica en si mateix cap obligació fiscal, si la pròpia entitat no comunica a l'Agència Tributària expressament que té obligacions d'aquest tipus.

L'Impost d'activitats econòmiques (IAE)

L'impost d'activitats econòmiques (IAE) no acostuma a representar per si mateix cap despesa per l'entitat, ja que la majoria de les entitats poden aplicar alguna de les exempcions previstes al normativa que el regula, l'RDL 2/2004, de 5 de març, text refòs de la Llei reguladora de les Hisendes Locals. Les més habituals són:

  • Els dos primers anys d'activitat
  • Posteriorment, mentre no s'arribi a facturar més d'un milió d'euros.
  • Les entitats que hagin optat pel règim fiscal de la Llei 49/2002 (fundacions i associacions declarades d'utilitat pública, principalment) en totes les activitats econòmiques que estiguin exemptes d'impost de societats en base a aquesta pròpia llei.


De tota manera, i encara que n'estigui exempta de tributació, l'entitat sí què està obligada a tramitar l'alta en l'impost quan ha de començar a fer activitat econòmica, és a dir, a emetre factures o a cobrar per vendre béns o pels serveis que presta. Aquesta alta es fa mitjançant la presentació d'una declaració censal, model 036. Si l'activitat es desenvolupa en un local determinat, caldrà indicar les dades del local en el moment de fer l'alta (referència cadastral, metres quadrats dedicats a l'activitat, adreça completa, entre d'altres).

En el moment de fer l'alta, que haurà de ser prèvia al moment de començar a facturar, s'indicarà el codi o epígraf que millor es correspongui amb l'activitat a desenvolupar, dels possibles oferts per l'Agència Tributària. Si es fa més d'una activitat, caldrà donar-se d'alta en tantes com calgui.

L'impost sobre el valor afegit (IVA)

L'Impost Sobre el Valor Afegit (IVA) és un import que grava el consum. Qualsevol persona o entitat que participa per compte propi o aliè en la producció o en la distribució de béns i/o serveis, és un empresari a efectes de l'IVA, fins i tot quan aquests tipus d'operacions es facin en favor dels propis associats, membres o partíceps de les entitats.

En conseqüència, quan una entitat ofereix un servei a canvi d'una contraprestació, l'entitat serà considerada empresària a efectes d'IVA. Caldrà, doncs, que emeti factures per les seves vendes, i que repercuteixi en elles l'IVA corresponent. De la mateixa manera, l'entitat podrà desgravar l'IVA de les compres que faci i ingressarà o recuperarà la diferències entre l'IVA carregat i el suportat quan presenti les corresponents declaracions trimestrals, el model 303.

No obstant això, les entitats no lucratives tenen la possibilitat d'aplicar determinades exempcions. Les dues principals exempcions específiques de les entitats no lucratives són:

  • la de l'article 20.1.12é de la Llei de l'IVA, que s'aplica a les quotes dels socis.
  • la de l'article 20.3, que implica el reconeixement del caràcter social de l'entitat. Quan l'entitat gaudeix d'aquest reconeixement, pot aplicar l'exempció en els serveis que es regulen als articles 20.1.8é (serveis d'assistència social), 20.1.13é (serveis esportius destinats a persones físiques) i 20.1.14é (serveis culturals) de la Llei de l'IVA.

A més, hi ha determinats serveis que, per si mateixos, i independentment de qui els presti, estan exempts. Seria el cas, per exemple, dels serveis sanitaris o dels serveis d'ensenyament (si compleixen els requisits establerts a la normativa de l'IVA).

Quan l'entitat compleix amb les condicions per a aplicar l'exempció en l'IVA o presta exclusivament operacions exemptes, no ha de fer declaració per aquest impost, però tampoc pot recuperar cap IVA del que suporti a les seves compres. Mentre es mantingui l'acompliment dels requisits, no és possible renunciar a aplicar les exempcions, encara que, en ocasions, aquest fet pot perjudicar l'entitat perquè l'IVA suportat no recuperable li pot suposar un cost afegit.

Finalment, fer esment a que quan l'entitat fa alhora operacions exemptes i no exemptes (perquè fa operacions que queden fora de l'àmbit de les exempcions que té reconegudes), haurà de presentar declaracions d'IVA i, per determinar quin serà l'IVA suportat en les compres que pot recuperar, haurà d'aplicar la regla de prorrata de l'impost.