Imma Marín: “La capacitat de jugar s’inicia a la infantesa, però no s’acaba a l’edat adulta”

Ets una de les formadores de l’Escola d'Estiu del Voluntariat (EEV) d’enguany, que per fi retorna a la presencialitat. Què trobarem al teu taller?

Obrirem la mirada als poders del joc, per veure com és de poderós més enllà d’un recurs concret. Veurem com ens ajuda a sostenir l’esforç, a viure l’error com a part del procés, a apassionar-te per allò que fas o a voler fer les coses bé, tot això és el que passa quan juguem.

Identificarem tots aquests poders i veurem com els podem fer jugar a favor nostre en entorns d’aprenentatge, on volem que aquests poders brillin. Aprendrem fent i jugant, en un cercle virtuós on hi ha joc i reflexió d’allò que es descobreix per després transferir-ho a la tasca quotidiana.

Quins exemples destacaries de la introducció del joc en entitats?

D’una manera directa, convidant. Segur que hi ha persones de les entitats que són aficionades a jugar a jocs de taula o a apps. Cal empoderar-les perquè en algun moment convidin a jugar a algun joc en grup, que aquesta passió la transfereixin.

Una altra manera seria introduir elements que no són jocs pròpiament, però que beuen del joc. Per exemple dinàmiques de treball o trobades amb l’objectiu de prendre decisions en un temps precís. Segur que tenim present la típica reunió que no s’acaba mai. Aquí podem fer ús de “trossets de joc” que ens poden ajudar a aconseguir els nostres objectius com facilitar la comunicació interna o la dinamització de grups i d’equips.

Què és el joc exactament?

El joc és una capacitat de l’ésser humà que s’inicia a la infantesa i que no té límit. Amb el joc ens hem de mostrar, ser espontanis, es dilueixen les jerarquies, hem de sentir-nos en confiança per atrevir-nos. El joc ens treu de la zona de confort i en el món adult no és tan fàcil, sovint, a mesura que ens fem grans abandonem l’actitud de joc, però és una capacitat que tenim fins al dia que marxem.

Com definiries l’actitud de joc o actitud lúdica?

És una actitud voluntària, no pot ser imposada. S’ha de fer des del mateix convenciment. Quan jugues estàs al present, has d’estar al present o perds la partida. Es basa en moviments conscients, has d’escollir què fas i com ho fas. Prens decisions.

No tens por a equivocar-te o la perds, et trobes en un cercle màgic que de la dificultat en fa repte. Qualsevol missió és una carta poderosa que amb passió et fa superar els reptes. La incertesa pròpia del joc es viu amb un punt de tensió que no angoixa, tot el contrari. Et provoca curiositat.

En qualsevol joc que et puguis imaginar apareixen aquests elements que anomenem actitud lúdica. Un aprenentatge que queda per la vida.

Les entitats, juguen prou?

En el món professional juguem poc. Encara tenim una creença limitant que el joc és un xarampió infantil que passa amb l’edat, que de gran es fan coses de gran. En general les entitats juguen poc i es veu com una pèrdua de temps.

Quan empres metodologies lúdiques el procés es fa més lent, perquè es fa de veritat. Que jo t’expliqui una cosa i tu me la repeteixis no vol dir que ho hagis incorporat. Quan aprenem jugant l’aprenentatge és més lent perquè és la persona que arriba a les conclusions i les interioritza.

Videojocs, nous jocs de taula i jocs tradicionals. El món del joc és molt divers, amb què ens quedem?

Ens hem de quedar amb tot. Joc de jocs. Joc actitud i jocs activitats. Depenent de l’entitat pot tenir sentit incloure uns jocs o altres. Dependrà del context i dels objectius. Tant els jocs tradicionals, com de taula com videojocs parteixen d’arribar a la motivació de la persona.

Per mi depèn més de l’objectiu a treballar, en funció d’això utilitzarem un tipus de recurs o altre. Què volem aconseguir? Que la gent es conegui més, que parlin més? Que les resistències al canvi es puguin reflexionar? Aprendre una cosa concreta o sensibilitzar sobre el canvi climàtic? En funció d’això caldrà triar.