L’estat del català a les universitats catalanes

Malgrat sembla que el català disposa d'un bon estat de salut a les universitats, a Xarxanet hem volgut saber quina és la realitat. Per fer-ho hem parlat amb universitats catalanes per veure com viuen la situació, quina és la presència del català en aquestes i quins objectius s’han marcat en un futur per seguir augmentat la presència de la llengua catalana a les aules.

La presència del català a les aules de la Universitat Pompeu Fabra, tal com indica Mireia Trenchs, comissionada de Política Lingüística de la UPF, arriba al 53% mentre que el castellà hi té un 26%. Per altra banda, tal com indiquen les dades de les guies docents de la UAB, la presència del català a la Universitat Autònoma de Barcelona arriba gairebé al 70% i el castellà no passa del 20%.

Malgrat la major presència del català, les universitats no queden conformes amb aquestes dades. La Universitat Autònoma de Barcelona té el compromís, signat en el marc de l’acord de l’ACUP amb la representació majoritària de l’alumnat, d’aproximar la situació de la docència en llengua catalana al 80% en els propers anys.

Mireia Trenchs explica que la UPF voldria augmentar la presència del català sobretot en els dos primers cursos del grau, ja que és quan “s’estableixen les bases disciplinàries, s’adquireixen els coneixements terminològics especialitzats i es desenvolupen habilitats en gèneres textuals propis de cada disciplina.” Tanmateix, explica que el professorat i els responsables acadèmics han de vetllar per la conservació de la llengua per tal que els estudiants puguin gaudir de les assignatures impartides en català.

La imposició de la llei del 25% del castellà que per ara afectaria a escoles i a instituts també preocupa a les universitats ja que podria suposar un retrocés als compromisos que voldrien dur a terme amb el català. En paraules de Màrius Martínez, vicerector de Relacions Internacionals i de Política Lingüística de la UAB, “la imposició del percentatge del castellà acabarà afectant negativament la competència lingüística en català dels col·lectius més vulnerables i generarà encara més deteriorament en l’ús social del català, que ha experimentat una davallada objectiva en els darrers anys”.

Trenchs explica que la universitat podria ajudar a revertir les dades actuals sobre el retrocés del català “si assegurem que el català, no només és llengua de docència en graus i màsters, sinó que és llengua d’ús institucional i de treball en tots els espais i àmbits de la universitat, a més de llengua científica que es fa servir per produir coneixement”

Les estades internacionals invisibilitzen el català

Així com les dades dels graus indicaven la presència majoritària de la llengua catalana, la situació en els màsters mostra una realitat completament oposada atès que ambdues universitats són campus multilingües on el públic majoritari és internacional. Si es tenen en compte les dades que feien referència el català a l’hora d’impartir les classes als graus, la UPF ofereix el 60% dels seus màsters en tercera llengua, la qual en els graus només suposa un 21%, un 32% en llengua castellana i només un 8% en català.

La UAB també presenta aquesta alteració en les dades pel que fa a la llengua catalana ja que la meitat dels màsters els ofereix en castellà, un 26% en anglès i un 24% en català. Tant la UAB com la UPF estan d’acord amb fer una gestió estratègica de la diversitat lingüística entesa com un patrimoni que cal preservar i visibilitzar.

Com indiquen les queixes posades pels alumnes a la Universitat autònoma, els estudiants internacionals provoquen que es canviï del català al castellà com a llengua de docència perquè com afirmen, els estudiants internacionals, no coneixen el català. Mireia Trenchs adverteix que “cal informar bé els estudiants de fora de Catalunya sobre la situació de les llengües a Catalunya i a la Universitat, en concret, l’ús del català com a llengua institucional, de docència i de treball. Així, aquests col·lectius en serien més conscients i incorporarien més fàcilment aquesta llengua al seu repertori lingüístic, fins i tot abans de la seva arribada a la Universitat”.

La UPF afirma ser molt respectuosos amb l’idioma amb el que s’ha d’impartir cada assignatura per tal d’evitar incidències relatives pel que fa a les llengües de docència. Així i tot, ha elaborat l’Equip de resposta ràpida per buscar solucions innovadores a temes clau que afecten a la Universitat Pompeu Fabra. Aquest equip està format per persones de tots els col·lectius de la Universitat així com docents, personal d’administració i serveis, estudiants, alumni i, també s’hi ha convidat persones externes; concretament, de Plataforma per la Llengua.

Campanya 'La universitat en català'

A través de la campanya 'La universitat en català', la Plataforma per la llengua, la Federació Nacional d'Estudiants de Catalunya (FNEC) i el Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC) ofereixen a l'alumnat una pàgina web que permet, a través d’un senzill qüestionari, agilitzar les queixes lingüístiques estudiantils per assegurar que els seus drets lingüístics no són vulnerats.