Com fer un consum responsable a les entitats
Comparteix
Per frenar el canvi climàtic cal un gir a les tendències de consum de tota la població. Aquest és l’objectiu del consum responsable, que contempla una adquisició de productes que no repercuteixi en el medi ambient.
El consum responsable és una de les respostes clau davant l’augment precipitat de les temperatures globals. I així ho contempla la ONU als seus ‘Objectius de desenvolupament sostenible’. Això es deu a que, actualment, el consum i la producció mundials es troben lligats a la degradació mediambiental, posant en perill els mateixos sistemes de què depèn el nostre desenvolupament futur i la nostra supervivència.
Tant és així que es calcula que al 2050 podríem necessitar l’equivalent a tres planetes per arribar a disposar dels recursos necessaris per mantenir els estils de vida d’avui en dia. D’aquí que sigui tan important revertir les tendències actuals canviant els patrons de consum cap a una major sostenibilitat, tant en l’àmbit ambiental com social. De fet, el consum és una de les millors eines per motivar un canvi en el model socioeconòmic.
En aquest canvi de tendències tothom hi té un paper. Governs, individuals, empreses i entitats. A continuació es detallen les claus del consum responsable, especialment pel que fa a aquestes últimes però extensible a la resta d’esferes.
Per a l’elaboració d’aquest recurs s’han utilitzat les següents fonts: '10 consejos para un consumo responsable', de la Fundació Seres; 'Consejos y recomendaciones para un consumo responsable y sostenible', de la plataforma Consumo Responde; l’article sobre l’objectiu 12 'Producció i consum responsables', de pàgina sobre els Objectius de Desenvolupament Sostenible de la ONU; l’espai 'Què és el consum responsable', de l’apartat Economia Social i Solidària, de l’Ajuntament de Barcelona; i la pàgina web de la cooperativa Opcions.
Reduir el consum
Encara que sembli redundant, el primer pas cap a un consum responsable a qualsevol casa o entitat és consumir menys. Això significa preguntar-se si els productes que estan a punt d’adquirir-se son imprescindibles. A la vegada, cal fer un replantejament de les necessitats, per tal d’evitar gastar recursos de forma supèrflua. Cal fer doncs un treball d’autocrítica, amb l’objectiu de repensar l’estructura de consum d’una organització.
Aquest replantejament també ha de contemplar el tenir cura de les eines i objectes utilitzats, i provar de donar-los una segona vida reparant-los o buscant un altre ús per ells.
Consumir sense generar residus
En la línia de l’últim paràgraf del primer apartat, una altra clau per consumir responsablement és fer-ho a través de l’aprofitament. Llogar recursos o agafar-los en préstec, utilitzar béns públics, intercanviar uns objectes per altres, aprofitar materials de rebuig o elements aparentment gastats... Tot això són coses que les entitats poden fer per tenir accés a recursos que necessiten sense generar residus extres, i aprofitant al màxim la vida útil d’aquests objectes.
No cal, però, que aquesta vida útil sigui aprofitada només per l’entitat. Com ja s’ha apuntat, es pot optar per l’intercanvi d’alguns béns amb altres entitats, o inclús per dur-los a comerços de segona mà.
A banda, no generar residus inclou també evitar productes amb un embalatge innecessari o excessiu, i escollir productes i paquets que siguin biodegradables. Una forma de fer això és comprar a granel.
Reciclar
Per a aquells objectes que no es pugui evitar descartar, caldrà seguir els principis del reciclatge. S’hauran de dipositar els residus al seu contenidor corresponent, de forma que, més endavant a la cadena, puguin ser reutilitzats per a crear matèria prima més barata per a nous materials.
Comprar de forma crítica
Si no hi ha cap altre sortida que adquirir nous recursos, ja siguin aliments, eines o materials, una entitat regida pel consum responsable haurà de comprar sent conscient del què, l’on, el quan, el qui i el com. Cal que s’informi dels mitjans, les matèries primes i l’impacte al medi ambient de la fabricació dels productes que adquireixi. Això ho podrà fer a través de l’etiquetat o d’altres informacions que hi ha a la xarxa.
De la mateixa manera, també serà necessari tenir en compte la situació de les persones treballadores al punt d’origen del bé o servei. L’etiqueta de 'comerç just' és una eina molt útil per garantir que les empreses que produeixen els recursos tenen condicions de treball dignes, igualtat salarial i d’oportunitats i llocs de feina estables. El comerç just facilita la cooperació i l’accés al mercat dels productors més desafavorits, i suposa un canvi en les tendències injustes del comerç internacional.
Comerç local
A la compra conscient que es comentava a l’apartat anterior cal incloure-hi la compra de proximitat. Adquirir els recursos, aliments i eines en establiments propers ajuda a desenvolupar l’economia de la zona, i evita transports innecessaris. Això també es pot fer sense renunciar a comprar, si cal, als supermercats, comprant-hi productes locals i de temporada, i escollint sempre productes frescs per davant dels processats.
Comprar productes amb orígens en l’entorn proper no només ajuda a preservar els ecosistemes, sinó que respecta el dret de les persones treballadores i promou la cultura local i de la terra.
Eficiència energètica
Una altra qüestió del consum responsable a les entitats és la de l’ús d’energia de forma eficient. Es tracta, bàsicament, de petits gestos que acaben tenint una incidència important en el medi ambient, contribuint a la reducció de contaminació. El primer factor és optar per productes amb certificació de qualitat, o etiquetats amb la ‘A’ de consum energètic eficient.
Però no només això. Estalviar energia significa apagar els llums i aparells elèctrics quan no s’estiguin utilitzant, aprofitar les hores de llum natural, revisar els tancaments de portes i finestres per preservar la calor i no haver d’abusar de la calefacció, instal·lar sistemes d’escalfament no centralitzats, usar bombetes de baix consum...
També cal utilitzar de forma racional l’aigua, mantenint les instal·lacions en bon estat, i estalviant despeses d’aigua innecessàries posant el rentavaixelles o la rentadora només quan estiguin plens o tancant l’aixeta mentre es freguen els plats o es renten les dents. Això últim, de fet, és un bon gest que les entitats de lleure educatiu poden transmetre ja als seus grups més joves.
