Tipologies de formació: elecció de l'acció formativa en funció de les necessitats a cobrir

A l'hora d'establir el Pla de Formació de l'entitat, un cop detectades les necessitats formatives dels voluntaris, pot ser útil conèixer les diferents modalitats de formació que poden utilitzar-se.

No només és important poder determinar quan cal fer una formació interna i quan fer una formació externa sinó que també hi haurà elements que poden decidir quin format ha de tenir la formació. La disponibilitat dels voluntaris, la formació i experiències prèvies que tenen, els continguts que s'han de transmetre, els objectius de la formació... poden determinar si és millor fer un curs, un seminari... o qualsevol altre tipus d'acció formativa.

 

La decisió de realitzar formació interna o formació externa vindrà donada pel moment en què es realitza la formació dins del procés d'integració del voluntari a l'entitat i també pel moment en què es troba l'entitat dins del seu itinerari i consecució dels seus objectius.

La formació interna, que requereix, en la major part d'intervencions, formadors vinculats a la mateixa entitat, estaria més indicada quan el voluntari s'incorpora a l'entitat, quan aquesta pretén reorientar algun aspecte intern o quan el contingut és tan específic de la mateixa entitat que no es pot recórrer a la formació externa.

La formació externa estaria més indicada quan els continguts a transmetre són molt especialitzats i no poden donar-se des de la mateixa entitat, o bé quan s'hi vol donar una visió més global, no tan fixada en l'activitat concreta que desenvolupa el voluntari en el marc del projecte, i quan es vol poder compartir amb altres voluntaris del mateix sector les experiències, coneixements,... que es tenen.

 

En funció del moment en què es trobi el voluntari dins de l'entitat, del temps que faci que es dedica a l'activitat voluntària, la formació que ja ha fet, l'experiència que té, la tasca a desenvolupar dins de l'entitat, potser haurà de passar per diferents nivells de formació.

La formació bàsica seria aquella formació inicial que ha de rebre una persona que vol esdevenir voluntari i que li permetrà tenir un coneixement mínim sobre tot el que envolta el voluntariat i el món associatiu i aquella que marca genèricament l'activitat i el projecte en el qual participa.

Aquesta darrera serà generalment una formació interna, que li permetrà conèixer la realitat de l'entitat i la tasca que ha de desenvolupar així com qualsevol altre aspecte específic que necessiti conèixer per poder realitzar l'activitat voluntària.

La formació d'aprofundiment és la que ha de rebre el voluntari que ja ha passat per una formació bàsica i necessita avançar en el seu coneixement i la d'aquells voluntaris que ja tenen experiència i coneixement adquirits per la pràctica continuada de l'activitat voluntària.

La formació específica, amb independència que sigui o no d'aprofundiment, seria aquella que no es refereix a aspectes tan amplis o globals com les dues anteriors sinó que es concreten en aprofundir alguns aspectes determinats de la tasca que desenvolupa el voluntari (coneixements tècnics, habilitats...)

 

Quan es parla d'establir un pla de formació o de que els voluntaris han d'assistir a una activitat formativa es té la tendència a pensar en que el format ha de ser el d'un curs, però no té perquè ser així necessàriament.

Un curs té una estructura que ve normalment fixada per part de qui l'imparteix, encara que sigui una formació interna. L'ordre dels continguts, la metodologia i les activitats solen tenir poca flexibilitat o possibilitat de modificació, tot i que no ha de ser obligatòriament rígid i pot anar-se adaptant dins d'uns límits, al perfil dels assistents. Habitualment la seva durada és llarga i repartida en diverses sessions, malgrat que, en molts casos, sobretot si es tracta d'una formació a mida (interna) es pugui concentrar en poc temps. De tota manera sempre es requereix una disponibilitat horària àmplia per part dels assistents i un compromís d'assistència que pot veure's interromput si dura molt en el temps.

Els seminaris, que giren al voltant d'un tema concret, permeten una major flexibilitat participativa per part dels assistents perquè aquests poden aportar directament la seva experiència com a contingut. Requereixen habitualment menys dedicació horària per part dels assistents. Es pot organitzar tant des de la mateixa entitat (amb experts que s'hi desplacen o formadors interns...) com assistir a algún seminari que es realitzi fora de l'entitat.

Les jornades acostumen a ser intensives en quant a horari i dies, i sovint oferten una part comú per a tots els assistents i una altra part en què es donen simultàniament diverses activitats (tipus taller, taula rodona,...) i s'ha de triar a quina assistir. Si es planifica l'assistència amb un grup de voluntaris es poden cobrir totes aquelles formacions que interessin i després poden posar-se en comú perquè tots tinguin la informació.

Els tallers són formacions molt pràctiques que donen eines, recursos immediats per a ser aplicats en les activitats habituals que realitzen els voluntaris. Acostumen tenir una durada curta.

 

Habitualment les activitats formatives estan pensades de tal manera que el formador i els alumnes s'han de desplaçar fins a l'espai físic on es realitza l'activitat formativa i en totes les sessions que té aquesta activitat. Aquest fet demana una inversió de temps de desplaçament, a més del que es necessita invertir en la realització de l'activitat. A vegades la distància entre el centre que imparteix la formació i el domicili dels voluntaris pot ser un impediment per a realitzar l'activitat.

Avui en dia existeix la possibilitat de que no sigui imprescindible el desplaçament físic dels alumnes i del formador si l'activitat formativa es realitza a través de l'ordinador (on-line), encara que es pugui també quedar amb el formador o tutor de l'activitat de manera presencial per aclarir dubtes, fer seguiment...Aquesta modalitat té avantatges però també condicionants com, òbviament, disposar d'ordinador amb connexió a internet, tenir el rigor de realitzar les activitats i formació proposades sense que ningú dirigeixi la sessió, i tenir capacitat de treball individual.