Nutrició Sense Fronteres és una ONG que actua per eradicar la malnutrició al món.

L’organització integra una visió innovadora centrant la seva activitat en seguretat alimentària, la sobirania alimentària i la sostenibilitat dels sistemes alimentaris, promovent iniciatives per la gestió òptima dels recursos, respectant el medi ambient.

La nutricionista de Nutrició Sense Fronteres, Gabriela Aguilar, explica com estan canviant els hàbits alimentaris a la nostra societat i com mantenir una dieta saludable.

Quina és la clau per portar uns hàbits de vida saludables?

Que l’entorn que tenim sigui el més accessible possible, que tinguem facilitats per trobar aquests aliments bons i saludables i una bona educació nutricional serien fonamentals.

La societat d’avui en dia ja no és la mateixa que la de fa uns anys, i per tant, els nostres hàbits alimentaris s’haurien d’adaptar a aquest nou estil de vida. Quins hàbits hem d’introduir per mantenir un estil de vida saludable a l’actualitat?

Seguint la línia de les grans institucions com la OMS, ara som una societat molt sedentària, i això implica els infants i tota la família. Hem d’adoptar un estil de vida més actiu, més quotidià per agafar unes rutines saludables. Si una persona no pot anar al gimnàs cada dia doncs intentar mantenir aquesta activitat física d’una altra forma amb petits reptes, com caminar 10.000 passes al dia, pujar les escales en comptes d’agafar l’ascensor o qualsevol acció física que li permeti ser més actiu.

I respecte els hàbits alimentaris?

Per la banda alimentària, el més important és una bona planificació. Ara tenim menys temps per cuinar o fer la compra. L’hàbit d’anar al mercat s’ha perdut, abans era una activitat habitual, però ara costa més. El més important és fer una planificació dels nostres àpats. Ara es fa el que diuen ‘Batch Cooking’ que tracta d'agafar un dia de la setmana, normalment durant el cap de setmana, i enfocar dues o tres hores a cuinar per preparar els 'tuppers' de tota la setmana. Com he dit, la clau és organitzar-se bé.

Algun mal hàbit que tinguem normalitzat?

L’entrepà de mig matí. Podem canviar l’entrepà per una peça de fruita o fruits secs o almenys anar variant.

Si mai ens hem plantejat seguir unes pautes, què és el més important a l’hora d’iniciar una rutina alimentària?

Estar oberts a fer un canvi. De vegades, quan intentes transmetre un missatge tothom té la seva opinió i costa donar una visió científica que s’apropi a la realitat. Hem de buscar estratègies per eliminar molts dels mites de l'alimentació. Molts cops es fan campanyes d’alimentació i salut, però hi ha malentesos perquè es malinterpreten. I després està el factor que ens trobem en una societat sobreinformada. Si volem iniciar nous hàbits, hem de ser crítics per saber a qui creure i contrastar la informació que ens arriba.

1,9 bilions de persones al món pateixen obesitat o sobrepès. Quines són les causes principals directament relacionades amb l’alimentació?

Principalment abusar de productes processats i ultra-processats. Una alimentació molt manufacturada, un estil de vida sedentari, grans quantitats de sucre en productes com galetes, dolços, brioixeria... Tot va sumant i sense adonar-nos anem acumulant mals hàbits. Un altre factor important seria l’econòmic, ja que molts cops comprem productes de menor qualitat com pa de motlle o oli de gira-sol per abaratir costos sense tenir en compte altres factors.

Tot i que a la actualitat hi ha tot tipus de dietes saludables, la dieta mediterrània continua sent la millor segons molts experts/es. Quin és el seu secret?

La dieta mediterrània és una alimentació molt equilibrada amb productes de la terra. L’oli d’oliva conté greixos bons, a l'igual que els fruits secs. Tenim una gran varietat de fruita, verdura, els sofregits, productes amb propietats antioxidants, el peix... És una dieta molt variada en aliments saludables.

I què em dius de les dietes veganes i vegetarianes?

Ara hi ha un moviment molt pro veganisme o pro vegetarianisme, eliminant de la dieta els productes d’origen animal. D’una banda, és bo pel planeta i d’altra banda, és bo per nosaltres. Si abusem dels productes animals podem arribar a desenvolupar malalties cròniques cardiovasculars, obesitat o diabetis. Una dieta basada en plantes, llegums, fruita, verdura i aliments integrals disminuint els productes d’origen animal seria la clau.

Per què són dolents els productes d’origen animal?

No es que siguin dolents, sinó que no n'hem d’abusar. La majoria d’aquests productes són carns processades que no arriben a una qualitat òptima. Tenen un percentatge petit de carn i la seva qualitat es redueix amb els additius que contenen per abaratir els costos de producció.

Dieta flexitariana, dieta orgànica, Dukan, dissociada, Atkins... Són realment eficaces?

Al final aquestes dietes i els seus noms són etiquetes. Està bé seguir una pauta, però és més important tenir en compte que els productes siguin de qualitat i que t’assessori una persona experta, almenys al principi. Una dieta vegana o vegetariana pot ser molt saludable, però primer hauries de fer-te una analítica i consultar un dietista o nutricionista perquè et doni unes pautes i uns aprenentatges i tu ja després tinguis aquest punt d’autonomia per seguir la dieta adaptada a les teves necessitats i hàbits.

La ingesta d’insectes com a font de nutrients i proteïnes?

Aquest és un tema tabú, almenys en algunes poblacions. A l’Estat espanyol costa veure’ls com una font de nutrients. Els insectes són rics en proteïnes, són menys agressius que la carn de boví i altres fonts, però tenim un ‘handicap cultural’ que s’ha de tractar des de l’aprenentatge i la formació. A altres llocs, com als Països Baixos, és molt fàcil trobar insectes al mercat. Si trenquem aquesta barrera cultural a través de l’educació, els insectes podrien consumir-se com aliment.

Una de les claus és l’aprenentatge i l’educació a la població. Com són les formacions que realitzeu des de l'ONG?

Aquí fem formacions de tot tipus. L’últim curs va ser per Càritas, per formar gent que cuida persones de la tercera edat. Nosaltres donem una formació integral, amb temes com una alimentació equilibrada, una alimentació adequada segons l’etapa de la vida, com manipular els aliments o com evitar el malbaratament alimentari. Moltes vegades hem de treballar en càterings per escoles i fem coses més relacionades amb infants, perquè aprenguin unes pautes als menjadors escolars, com per exemple, quines qualitats tenen els llegums o altres aliments.

Com es presenta el futur de l’alimentació?

Crec que ara estem a una època d’aprenentatge. La gent comença a tenir consciència del que menja. Sobretot la gent jove. Es pregunta què han de fer per trobar-se bé, per menjar bé, i hi ha molta predisposició a fer canvis i agafar uns hàbits. Però d’altra banda, encara hi ha persones que creuen mites falsos i porten mals hàbits. A l’Estat espanyol tenim una terra amb aliments molt variats i de molta qualitat que hem d’aprofitar al màxim. Si fem una bona campanya de conscienciació i posem el centre d’atenció en l’educació, anirem pel bon camí.