Mònica Garriga: "És el moment de deixar d'invertir en multinacionals que afavoreixen l'1% més ric del planeta"

Commonscloud és una alternativa tecnoètica a les eines de teletreball de Google. Entrevistem una part de l'equip que s'hi dedica a la seva cooperativa matriu, femProcomuns, que són Mònica Garriga Miret, David Jacovkis Halperin i David Gómez Fontanills. Treballen en intercooperació amb les cooperatives catalanes bTactic, Colectic i LliureTic.

Com neix Commonscloud?

Neix per donar resposta a una necessitat que teníem. Ens trobàvem que fèiem el discurs de programari lliure però estàvem treballant amb Google Drive, amb eines de GAFAM (Google, Apple, Facebook, Amazon i Microsoft), tant nosaltres com les administracions i entitats amb què treballàvem. No teníem una alternativa que ens funcionés.

Per a què serveix?

Oferim l'Oficina que es basa en el programari de Nextcloud, i ve amb un compte de correu Commonscloud, l’Àgora que funciona amb Discourse, i un gestor de projectes amb Phabricator. Oferim un servei de correu amb domini propi amb possibilitat d'ampliar l'emmagatzematge, formularis i enquestes complexes amb Lime Survey, el Meet per a videoconferències amb BigBlueButton, el gestor d’ERP amb Dolibarr, que inclou una eina per reservar sales, tenir agenda, fer factures, etc.

També oferim serveis extra de suport amb tiquets, formacions específiques i el servei #fesElSalt, un acompanyament específic per a organitzacions que volen deixar enrere les GAFAM. Es fa una anàlisi de l’ús de les eines, es realitza un diagnòstic i es proposa un full de ruta per fer la transició amb tallers de formació i acompanyament, s’avaluen els resultats i es fa un retorn final.

Així, vosaltres unifiqueu les eines?

Agafem eines que ja existeixen i les integrem de manera que siguin més fàcils d'utilitzar amb un sol compte d’usuari. Tu hi pots entrar directament sense haver d'instal·lar-te res.

Quins principis hi ha darrere?

Aquestes eines estan mancomunades, a disposició de les usuàries que es fan sòcies de la cooperativa. Volem que les persones que les utilitzen siguin co-propietàries i puguin participar en la governança. Ho fem a través de la cooperativa integral de treballadores i d’usuàries femProcomuns. Totes podem participar en l’assemblea i avaluar si les eines ens serveixen.

El que és important és que aquest projecte no podrà entrar mai en borsa, no podrà ser mai comprat per inversors. El que volem és evitar reproduir el model d’startup que ens sembla que ens està portant al desastre econòmic i mediambiental. Aquest model fa que qualsevol iniciativa acabi convertint-se en un projecte bombolla que respon als interessos dels inversors i no al de les persones usuàries i especula amb el valor de les dades.

Què vol dir tecnoètic?

Recollim el mínim de dades possibles necessari per poder-nos posar en contacte amb la persona usuària i tenim el compromís de no utilitzar cap d’aquestes dades per comercialitzar-les ni compartir-les amb ningú que no siguin les persones que treballen en el projecte. Treballem amb tecnologies lliures, mancomunem les eines.

Tenim el problema del biaix de gènere, propi de les tecnologies i més de les lliures. Hem estat centrant-nos molt en existir i que el projecte es vagi enfortint, però tenim el propòsit de facilitar una participació més gran de dones. Cuidem molt aquest tracte personal, ens assegurem que totes les noves sòcies dones se senten còmodes amb nosaltres.

És ecològic treballar al núvol?

No propiciem emmagatzemar per emmagatzemar, més aviat recomanem als usuaris que emmagatzemin allò necessari, que facin còpies i que guardin de manera segura el seu contingut. Google o Amazon ens ofereixen cada cop més espai perquè hi guardem totes les nostres dades personals, nosaltres el que demanem és que s’esborrin mails antics, documents que estan a la paperera, i que hi hagi una sensibilitat amb això. Cal trobar un equilibri entre l’ús racional dels recursos i la necessitat de disposar d’espais d’emmagatzematge cada cop més grans.

És important mirar que els servidors que utilitzem siguin el màxim de respectuosos amb el medi ambient, i no simplement contractar tenint en compte el preu. És difícil perquè a Espanya no hi ha proveïdors que facin servir energies renovables. Hi estem treballant, però hi ha una complexitat que no depèn de la nostra voluntat.

Sou 4 entitats. És eficient la cocreació?

Ho veiem molt positiu, enriquidor, i funcional, però ho hauríem de preguntar a les altres entitats. És un model d’intercooperació que hem anat afinant amb la confiança i el treball en comú. Al final els projectes passen per les persones i la seva voluntat.

Quina resposta heu tingut?

Per ara, no tenim el nivell de participació de les usuàries que ens agradaria. Hi ha usuàries que estan implicades però la gent està molt acostumada a que contractes un servei que t’arriba a casa i ja està. Es tracta de fer una mica de pedagogia: ets un usuari però la teva participació és vital perquè el servei pugui existir. No és simplement pagar uns diners, és validar unes decisions i acompanyar el procés.

Cada vegada més gent és de Som Connexió i de Som Energia o Som Mobilitat, cada vegada estem més avesats a anar a un supermercat cooperatiu, però aquesta sensibilitat pel consum conscient, en la part tecnològica encara no la tenim gaire integrada. És un aprenentatge que es va fent poc a poc.

Com fomenteu la participació?

Estem treballant la governança distribuïda i exercim la transparència. Fem una assemblea anual de femProcomuns amb una sessió informativa específica de Commonscloud prèvia. Compartim molta informació amb les sòcies usuàries, això els dona la possibilitat de supervisar el que fem encara que no hi puguin participar al nivell que voldrien.

Per què triar Commonscloud?

Sobren els motius, no? La gent cada vegada més, sobretot la sensibilitzada amb l’Economia Social i Solidària, tenim clar que hem de canviar el nostre consum i utilitzar tecnologies lliures és el primer pas dins l'àmbit tecnològic. Una manera fàcil de fer-ho és contractant Commonscloud.

No has de fer instal·lacions, simplement fer la contribució de la quota, que són (per a una oficina bàsica) 4 euros al mes. Te’n vas a dormir pensant que estàs escollint una opció ètica de consum conscient amb una visió ecològica en l'horitzó i una sensibilitat feminista clara.

És el moment?

Evidentment que és el moment de fer l’esforç per no seguir generant inversions per a les multinacionals que afavoreixen aquest 1% més ric del planeta que fa servir els diners per absurditats com anar a passejar 11 minuts a l’espai, que exploten la nostra privacitat i fan servir la nostra informació per fer-nos més dependents i consumistes. Ho hem d’evitar i el primer que hem de fer és deixar d’utilitzar aquestes eines.

Què espereu del projecte?

Hem de poder arribar a noves usuàries, sectors no sensibilitzats amb el programari lliure, i també a joves i a la comunitat educativa. Els estem educant fent servir unes eines que són contràries al que estem predicant i el contribuïdor públic és el que està finançant aquestes eines. Seria molt fàcil que utilitzessin eines tecnoètiques.

Els ajuntament paguen llicències de programari privatiu. Si paguessin quotes de programari cooperativitzat tindríem unes eines molt potents i segurament caldria dedicar-hi menys recursos que es podrien dedicar a altres coses. Al cap i a la fi, són recursos públics.